El medi rural protesta a Madrid per una transició energètica justa
Més de 180 entitats i plataformes assistixen a la manifestació, entre elles 'Gent del Matarranya' o 'Valljunquera por los Paisages'. Aragó, Terol i el Matarranya, molt presents en l'acte de protesta
Dissabte passat 16 d’octubre, els carrers de Madrid van ser l’escenari d’una sonada manifestació en la qual van assistir veïns de molts racons del país amb una mateixa preocupació. Més de 180 plataformes i entitats adherides a l’Alianza Energia i Territorio van sortir al carrer per a exigir una transició energètica justa, en una marxa en la qual van estar molt ben representades la província de Terol i la comarca del Matarranya. Des del nostre territori, Teruel Existe, la Plataforma por los Paisages de Teruel i Chunta Aragonesista van organitzar diferents autobusos, que van arribar a Madrid amb una idea molt clara: fer-se escoltar i exigir un model de transició energètica distribuït i just.
De fet, la lectura del comunicat amb la qual va finalitzar la protesta va ser en esta direcció, reclamant que “esta transició no es limita a reemplaçar els combustibles fòssils per fonts de generació renovable a gran escala”, sinó que es caldria “aprofitar esta oportunitat per a democratitzar l’accés a l’energia i reduir el seu impacte ambiental“. Veïns de diferents racons de l’estat van assistir a una manifestació en la qual va quedar patent que esta preocupació té un caràcter transversal i afecta bona part de l’Espanya rural. Javier Oquendo, portaveu de la Plataforma por los Paisages de Teruel, va destacar que “les grans elèctriques van allí on el sòl és barat i abundant”, i han vist a l’Espanya buidada el lloc idoni per a desenvolupar els seus projectes energètics.
Per part seua, i des de Valjunquera por los Paisages, que va ser una de les plataformes que va ser present en la manifestació celebrada pels carrers de Madrid, Esperanza Miravete va considerar que “ha estat una gran experiència de la qual tornem carregats d’energia. Va ser una protesta molt emocionant que ha servit per a corroborar que no estem sols, i que allò per què lluitem en alguns pobles està succeint en molts racons d’Espanya”. Els autobusos procedents del Baix Aragó van arribar a Madrid entorn de les tres de la tarda, i la manifestació va servir també per a compartir experiències i conèixer situacions similars que viuen altres comarques, tant de Terol i Aragó com de la resta de l’estat.
Molta presència d’Aragó
De fet, en la manifestació viscuda a Madrid va haver-hi gran representació de la província de Terol i d’Aragó. Entre ells, van ser presents La Fueva no es ven, una plataforma de la vall de Fueva (Sobrarbe) que s’oposa a tres projectes d’energia solar fotovoltaica que volen instal·lar en una vall que en el seu moment ja va ser durament castigat pels pantans. En la manifestació també va haver-hi presentació de Gúdar o Maestrazgo, així com de la Ribargorça, que s’oposen a una línia de molt alta tensió que partiria la seua comarca. També va estar molt present el Matarranya, amb la participació del ligallo comarcal de Chunta Aragonesista, així com representants de Valljunquera por los Paisages o l’associació Gent del Matarranya. Els manifestants van assistir bé en autobusos, bé en vehicles particulars.
La Plataforma por los Paisages de Teruel demana que es desestimi el Clúster Matarraña
La Plataforma pels Paisatges de Terol ha presentat al·legacions al Clúster Matarraña, en les quals exposa la incompatibilitat dels projectes eòlics amb el desenvolupament del Matarraña i comarques limítrofes, per la qual cosa sol·licita que siguin desestimats. A més, i a través d’un comunicat, la plataforma va concretar que ha presentat “un conjunt d’al·legacions que invaliden la continuïtat del projecte i deixen clar que només se li pot donar una declaració d’impacte ambiental incompatible o negativa a aquesta proposta”. Sobre aquest tema, des de la plataforma defensen que “el procediment i la manera de presentar aquest tipus de projectes no és transparent, sinó que dificulta en gran manera el treball per a poder estudiar i analitzar el projecte, la qual cosa va en contra del Conveni de Aarhus”.
Així mateix, la plataforma considera que en els projectes es fa notar una falta molt greu: els documents es van presentar sense signar per part dels tècnics corresponents. Entre les al·legacions, també manifesten que malgrat que Capital Energy ha presentat quatre projectes amb els seus corresponents noms i informes de manera individualitzada, a continuació només “presenta un estudi d’impacte ambiental, incomplint de manera flagrant la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental”.
