Ajuntaments i moviments ciutadans preparen un recurs d’alçada contra les eòliques del Matarranya
Reunions al territori per a elaborar una estratègia conjunta contra la política energètica de Forestalia. La defensa ha contractat Maria Ángeles López Lax, advocada amb una important trajectòria ambiental
Diferents consistoris del Matarranya, plataformes i moviments ciutadans han anunciat que presentaran un recurs d’alçada com a resposta a l’autorització prèvia que tenen els sis projectes eòlics que Forestalia vol aixecar als municipis de Valljunquera, la Vall del Tormo i Massalió, així com a altres poblacions del Baix Matarranya i Baix Aragó. De fet, durant la jornada de dimarts es van celebrar dos trobades al territori, obertes tan a representants municipals i comarcals com a ciutadans i moviments veïnals, i en elles es va estudiar l’estratègia que se seguirà ara, amb l’objectiu de paralitzar uns projectes energètics que, al seu entendre, portaran més fractura i problemes que beneficis. Els ajuntaments de la Vall i Valljunquera, com les plataformes i moviments en defensa del paisatge, han confirmat la seua participació en este recurs.
Susana Traver és l’alcaldessa de Valljunquera, i va dir que «quan este estiu vam ser sabedors que les declaracions d’impacte ambiental» de sis dels set projectes eòlics de Forestalia eren favorables, «ens vam reunir amb el moviment ciutadà del poble per a començar a buscar advocats i valorar quins passos havien de seguir». Traver va recordar que «el Dia del Pilar va eixir publicada l’autorització prèvia, i això ens permet presentar un recurs d’alçada». Dimarts es van celebrar dos trobades, la primera a Valljunquera i la segona a Vall-de-roures, en les quals va assistir l’advocada que han contractat per a elaborar la seua resposta. Parlem de Maria Ángeles López Lax, que té una consolidada trajectòria en dret ambiental i és coneguda per defensar la paralització de la polèmica urbanització de Valdecañas, a Extremadura, l’any 2014.
De moment, els consistoris de la Vall i Valljunquera han firmat el contracte amb l’advocada que defensarà la seua causa, encara que esperen que més administracions públiques acaben participant d’un procés que «pot ser llarg i costós» però «molt important, perquè ens hi juguem molt». A les reunions del matí i la tarde de dimarts van assistir, entre altres, els alcaldes de Calaceit i La Portellada, i també regidors de La Freixneda (un d’ells també en qualitat de conseller comarcal) i membres de l’oposició de Valldesgorfa. Per tant, representants polítics del PP, el PSOE i Teruel Existe. Tampoc hi va faltar el moviment ciutadà Teruel Existe. Des del territori van avançar que «entenem que els passos que han seguit el Ministeri i Forestalia no han estat adequats» i aquí «tenim un primer argument per a elaborar la nostra defensa».
Un micromecenatge
De cara a costejar el procés judicial que s’obre ara, des del territori també s’ha impulsat una campanya de micromecenatge. A través de la web migranodearena.org, la plataforma A favor de los paisajes de Teruel, on estan adherides les plataformes dels paisatges de Valljunquera i de la Vall, així com Gent del Matarranya, ha obert una acció amb la que esperen recaptar 8.000 euros per a frenar els parcs eòlics de la nostra comarca. A falta de 53 dies per a tancar el repte, s’han reunit un total de 2.450 euros procedents de 23 donatius diferents, de manera que ja s’ha superat el 25% del crowdfunding previst. Juanjo Pérez, de Gent del Matarranya, va concretar que «totes les aportacions seran benvingudes» per afrontar el procés que s’obre ara, recordant que «a sobre, desgraven a l’hora de fer la declaració d’Hisenda».
Pérez també va fer menció als passos que està seguint la Generalitat de Catalunya en relació a la MAT Valmuel-Begues, perquè de no proliferar esta línia de molt alta tensió, els parcs eòlics del Matarranya caurien com un castell de cartes. De fet, des de Gent del Matarranya van apuntar que «la declaració d’impacte ambiental està supeditada a la tramitació de la Generalitat sobre la línia de Begues. Hi ha dos informes negatius de la Generalitat i un manament del Parlament en contra d’esta línia», de manera que tot i que el Govern d’Espanya ha autoritzat la línia de molt alta tensió, l’última paraula la té Catalunya. I si cau la MAT, «caurà tot el projecte de Forestalia», va recordar Juanjo Pérez, perquè «l’evacuació energètica dels parcs eòlics previstos a la nostra comarca estan plantejats per eixa línia, i no tenen una altra opció».
