INAGA done llum verd a la línia d’alta tensió que unirà Valdepilas i Vall-de-roures
El projecte pretén millorar la qualitat del subministre de llum del Matarranya, a la vegada que reconeix «efectes acumulatius i sinèrgics» associats a la previsió de construir parcs eòlics i línies d'evacuació
L’INAGA s’ha pronunciat sobre la línia d’alta tensió que enllaçarà Valdepilas, al terme municipal de Casp, i Vall-de-roures. En una resolució del 15 de desembre de 2023, el Govern d’Aragó formule la declaració d’impacte ambiental sobre una infraestructura elèctrica reivindicada al territori, sobretot de cara a resoldre els problemes en el subministre elèctric durant forts temporals i intenses nevades. La resolució de l’INAGA, d’un total de 23 pàgines, defineix la infraestructura com una línia aèria d’alta tensió a 132 kV de potència, 50 Hz de freqüència i de 49,84 quilòmetres de longitud, la qual pretén «millorar la qualitat del subministre en una àmplia zona de distribució d’energia elèctrica». Una línia d’alta tensió que es traduirà en un total de 183 suports metàl·lics i que anirà pels termes de Casp, Maella i Favara, i seguint al Matarranya pels termes de Massalió, la Vall del Tormo, Valljunquera, la Freixneda i Vall-de-roures. Pel que fa als efectes potencials de l’actuació, esta resolució reconeix afeccions significatives sobre el medi natural, i pose de manifest «efectes acumulatius i sinèrgics» relacionats amb la previsió de construir altres projectes de «parcs eòlics i línies d’evacuació» a la mateixa zona.
Un paràgraf que no ha passat per alt si tenim en consideració que sis dels set projectes que Forestalia té intenció d’impulsar al Matarranya han obtingut l’autorització prèvia. De fet, i tal com recull també esta resolució de l’INAGA, l’ajuntament de la Vall es va pronunciar en el seu dia sobre esta línia d’alta tensió, al·legant que «els seus veïns s’oposen al projecte, indicant que no hi ha hagut contacte amb els propietaris dels terrenys afectats», a la vegada que es veuran afectats jaciments arqueològics, ibèrics i zones de trinxera de la Guerra Civil pendents d’excavació, i influint de forma negativa «sobre espais naturals protegits i de gran interès per a la fauna». L’ajuntament de la Vall va anar inclús més enllà, i va entendre que si bé s’indique que «la finalitat de la línia és millorar el servei a la zona», a les al·legacions va entendre que «no és necessària una línia d’estes magnituds», de manera que es desconfie de «la veritable raó» de la implantació d’esta línia d’alta tensió, sobretot per la seua «estratègica ubicació entre dos parcs eòlics que rodegen el municipi». Altres ajuntaments, com va ser el de la Freixneda, també van presentar al·legacions a la línia de llum, que es basaven en les incompatibilitats amb el seu Pla Urbanístic.
Si bé la resolució que ha publicat INAGA ha generat recels entre alguns sectors de la comarca, el projecte que promou Edistribución Redes Digitales SLU, marca adscrita a Endesa, està plantejat com una línia per a reforçar el subministre elèctric del Matarranya, de forma que no hauria de tindre relació amb projectes eòlics o fotovoltaics. El territori porte anys reclamant millores en el subministre elèctric, vivint talls reiterats i a vegades de llarga duració, ocasionats per les inclemències del temps. L’any 2017, els municipis de les cotes més altes inclús van impulsar una recollida de firmes per a denunciar el precari estat de les línies de llum. Aquell any, els problemes van ser constants, desesperant especialment als veïns de Ràfels, Fontdespatla, Pena-roja i Torredarques. Preocupant, a la vegada que extraordinària, va ser la situació de l’any 2020, amb l’arribada del temporal Glòria, que es va traduir en més d’un metro de neu en alguns punts del territori. En aquella ocasió, algunes poblacions del Matarranya es van quedar més de tres dies sense llum i alguns masos habitats no recuperarien el subministre passats sis dies. De fet, la línia elèctrica entre Vall-de-roures, Fontdespatla i Pena-roja es trobe en un estat molt precari.
Recursos d’alçada
En relació al desplegament de les renovables i dels parcs eòlics previstos al Matarranya, recordem que fa unes setmanes els ajuntaments de Valljunquera i de la Vall del Tormo, així com les plataformes en defensa dels paisatges, van presentar diversos recursos d’alçada com a resposta a l’autorització prèvia que han rebut sis projectes energètics plantejats al territori. Sobre esta qüestió, l’alcaldessa de Valljunquera, Susana Traver, va considerar que «ha arribat el moment en el que ens trobem més cansats i més abandonats. Han estat molts anys de mobilitzacions, de portar el debat sobre les energies renovables al poble», en una etapa exemplar i que ha fet de Valjunquera por los Paisajes «el moviment ciutadà més fort de tota la província». Uns anys intensos, de recopilar documentació, informant els veïns i mobilitzant la població, que s’han traduït recentment en la contractació de l’ambientalista María Ángeles López Lax per a elaborar uns recursos d’alçada que recopilen 200 pàgines de material. L’ajuntament de Valljunquera va presentar 6 recursos d’alçada, però també va ajudar en l’elaboració de 14 recursos més que van presentar 11 famílies afectades del municipi.
En relació a l’estratègia dels recursos d’alçada que s’han elaborat des de casa nostra, Traver va recordar que «l’autorització prèvia va dirigida a un projecte que ha patit canvis respecte al projecte inicial», denunciant que «la llei diu que s’hauria de tornar a traure el projecte incorporant estes modificacions», i amb la possibilitat de presentar al·legacions respecte a la modificació del projecte, cosa que no s’ha fet. Al mateix temps, els recursos també fan menció al fraccionament de projectes. Així ho entén l’alcaldessa de Valljunquera, que recalque que «un total de 14 parcs eòlics comparteixen una mateixa línia d’evacuació», donant per entès que «estem davant d’un únic projecte que s’ha dividit en 14 fragments per ser avaluats per separat». Pel que fa als recursos d’alçada, els afectats entenen que alguns informes del INAGA com també de la Generalitat de Catalunya no es van arribar a presentar, qüestió impensable a l’hora de concedir declaracions d’impacte ambiental favorables. Els recursos també denuncien que estos projectes «han arribat a modificar inclús les mides dels aerogeneradors. No són de 5,5 MW sinó de 7, i en cap cas ens han dit què passarà amb este increment de potència», va lamentar Traver.
El Ministeri haurà de respondre a estos recursos d’alçada en cosa de dos mesos.
