Logotips d'organismes oficials

Veïns i organitzacions del Baix Aragó reclamen d’urgència les obres de l’A-68

El moviment ciutadà Teruel Existe escenifique la construcció del primer metro d'autovia, que ha inaugurat el rei Melcior

Unes 300 persones van participar en la concentració per a reclamar l'actuació en esta via de comunicació. Foto: T. Existe

Més de 300 persones i una quinzena d’organitzacions socials, empresarials i sindicals de la província es van concentrar dissabte amb casc i armilla a l’alçada del Regallo d’Alcanyís per a exigir l’inici immediat de les obres de l’autovia A-68, incorporant-hi partides pressupostàries suficients dins dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2025. Sota el lema ¡Que no nos tomen por inocentes!, fent al·lusió a la data del 28 de desembre, la concentració va arrencar amb l’escenificació de la construcció del primer metro de l’autovia A-68 a la província, a càrrec de membres del moviment ciutadà Teruel Existe. Després de passar els topògrafs i els peons, a l’ordre del cap d’obra, es va procedir a l’asfaltat i el pintat de la via, per a continuació intervindre els grups de jardineria i neteja de vies. Per a la inauguració d’este primer tram d’autovia van comptar amb el Rei Melcior, autoritat encarregada de tallar la cinta i senyalitzar el metro construït, i d’una batucada amb els tambors de Torrecilla i la Codonyera per acompanyar la jornada reivindicativa.

En declaracions als mitjans de comunicació, un dels portaveus de Teruel Existeix a Alcanyís i encarregat de llegir el manifest, Jorge Santafé, va recalcar que els ciutadans del Baix Aragó i de la província fa més de 20 anys que reivindiquen la construcció de l’autovia. Va recordar que tres trams de la via (Fuentes-Quinto, Regallo-Alcanyís i Alcanyís-Ventes de Valldesgorfa) tenen tots els projectes constructius i podrien començar les seues obres. Santafé va recordar que la demora d’esta infraestructura castigue el desenvolupament econòmic de la zona i supose un risc per a la seguretat viària dels ciutadans. «La N-232 és una de les carreteres amb més sinistralitat d’Aragó i una de les que té més sinistralitat a Espanya. Fa més de 20 anys que prometen que es farà i han passat tres governs, el de Zapatero, el de Rajoy i el de Sánchez, i encara no han començat les obres». En una mateixa direcció, Diego Moreno, portaveu del moviment ciutadà a Calanda, va afegir que la reivindicació d’esta infraestructura «no va de colors polítics», sinó de compromisos amb el territori.

A la concentració s’hi van sumar una quinzena d’organitzacions socials, empresarials i sindicals, així com alcaldes i regidors del territori. L’alcalde de Calaceit, Juan Miguel Monclús, va argumentar que la construcció de l’A-68 afecte directament tots els municipis de la zona, de manera que la seua reivindicació va més enllà dels pobles pels quals passe l’autovia, fent al·lusió a la zona del Matarranya. Al respecte, Monclús va reclamar que «si amb això tenim més possibilitats que s’implanten empreses o els negocis de la zona se’n beneficien, serà un punt a favor. Tot sume perquè els municipis menuts seguim per avant i no es quede tot a les grans ciutats». Com a alcalde d’un municipi del Matarranya, Juan Miguel Monclús va entendre que esta infraestructura seria també un revulsiu econòmic per al turisme i per al desenvolupament d’activitat als nostres pobles. De fet, la conversió de la vigent N-232 en autovia reduiria entre 20 o 25 minuts el trajecte entre Saragossa i Calaceit, millorant a la vegada la seguretat vial de l’actual via de comunicació.

Per la seua part, el regidor de Valljunquera per Teruel Existe, Ismael Brenchat, va apuntar que el govern de Pedro Sánchez va acordar amb Teruel Existe la construcció d’alguns trams la passada legislatura, i que per este motiu es van redactar els projectes de tres trams que ja podrien començar les obres. A la vegada, va demanar complir amb eixos compromisos i que incloguen partida econòmica dins dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2025, els quals s’estan negociant ara, per a la construcció dels trams projectats a la nostra província.

REDACCIÓ
Mitjans