Una recent llei reobri el debat dels parcs eòlics en el Matarranya
La plataforma Teruel por los Paisajes en realitza una xerrada a Valljunquera per explicar la situació actual
Una recent llei reobre el debat i el futur dels parcs eòlics al Matarranya
Este passat dissabte,Valljunquera va acollir una xarrada informativa sobre els projectes eòlics que afecten la comarca del Matarranya. L'acte, que va tindre lloc en el saló social, estava organitzat per la plataforma Teruel por los Paisajes amb la finalitat d'explicar la situació actual dels projectEste passat dissabte,Valljunquera va acollir una xarrada informativa sobre els projectes eòlics que afecten la comarca del Matarranya. L’acte, que va tindre lloc en el saló social, estava organitzat per la plataforma Teruel por los Paisajes amb la finalitat d’explicar la situació actual dels projectes eòlics en el territori.
Des de fa un temps, els parcs eòlics previstos han quedat paralitzats per la falta de vies d’evacuació per a l’energia generada, una situació que semblava definitiva després del rebuig de la línia Balmuel-Begués cap a Catalunya. No obstant això, segons explica Javier Oquendo, portaveu de Teruel por los Paisajes, la recent ‘Llei d’Acceleració de les Renovables’ a Aragó “obri la porta a noves alternatives, permetent línies d’evacuació directes per a ús industrial”. Estos canvis legals, segons el portaveu, “faciliten la instal·lació de parcs eòlics amb l’objectiu de proveir els 19 centres de dades projectats a Saragossa”. Estes infraestructures tecnològiques, promogudes per grans corporacions com Amazon i Microsoft, triplicarien el consum elèctric actual d’Aragó. Uns megaprojectes que afectarien a Valljunquera, la Vall del Tormo i Massalió i que estan “dissenyats per a proveir centres de dades de grans corporacions com Amazon o Microsoft, en lloc de prioritzar el benefici local”. I és que “l’aigua, l’energia i el terreny barat són factors clau per a atraure a estes empreses, però el preu el paga el territori. Ací algú ens ha enganyat”, es qüestionava Oquendo.
La proposta, no obstant això, presenta una ferma oposició local. Més de 3.000 persones a la comarca del Matarranya van signar, en el seu moment, contra estos projectes, així com diversos ajuntaments van presentar recursos d’alçada per a frenar el seu avanç. “El territori ja ha dit que no els vol. És un dels pocs casos on les institucions municipals també han mostrat el seu rebuig”, va destacar Oquendo.
L’impacte ambiental i social és un altre dels punts crítics. Oquendo va recordar que projectes anteriors, com el de Cretón, van ser desestimats per la seua afecció a espècies protegides com l’àguila cuabarrada. A més, va alertar sobre el risc que suposen els aerogeneradors de gran grandària per a la biodiversitat i els sectors tradicionals com l’agricultura i el turisme. “Estos projectes industrials no són compatibles amb l’essència natural del Matarranya, que ha apostat pel turisme sostenible durant anys”, va afirmar.
La plataforma planteja com a alternativa un model de generació distribuïda, que prioritze l’autoconsum i l’ús d’espais ja degradats, com a vores d’autopistes o zones industrials abandonades. Segons estudis, estos mètodes podrien generar una quantitat significativa d’energia renovable sense afectar zones naturals. “La transició energètica ha de ser respectuosa amb el territori i els seus habitants. Renovables, sí, però no a costa de destruir la biodiversitat i beneficiar exclusivament a multinacionals”, va subratllar. La xarrada va deixar clar que el debat sobre les renovables al Matarranya està lluny d’acabar, amb una crida a la mobilització i a buscar solucions que equilibren desenvolupament i sostenibilitat.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li vam fer a Javier Oquendo, portaveu de la plataforma por la Defensa de los Paisajes de Teruel:
