La Terra Alta s’oposa a la nova autopista elèctrica: “és la crònica d’una mort anunciada”
La plataforma 'Terra Alta Viva' denuncia que el projecte que pretén unir Escatró i la Secuita satura encara més una comarca que genera el 22% de l'energia eòlica de Catalunya
La publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del passat 14 de gener ha encès totes les alarmes entre els veïns i entitats de la Terra Alta. I és que el projecte de construcció d’una autopista energètica entre Escatró i la Secuita, i impulsada per Red Eléctrica de España, preveu una infraestructura de 181 quilòmetres que pretén evacuar la producció renovable de l’interior d’Aragó cap al consum de la costa catalana. En una entrevista a este mitjà, Núria Altés, una de les portaveus de la plataforma Terra Alta Viva, va mostrar la seua profunda “preocupació i decepció” davant d’un projecte que, tot i sospitat, colpeja de nou una comarca ja saturada. “Una vegada més, s’atenta sobre el nostre territori quan som una comarca bastant trinxada de renovables”, va denunciar Altés. El projecte, que ja està en fase d’informació pública, implicaria la declaració d’utilitat pública i, per tant, obre la porta a expropiacions forçoses i servituds permanents en municipis com Batea, Gandesa, Vilalba dels Arcs o la Fatarella, agreujant la pressió sobre un mosaic agrari bastant castigat.
Per a Altés, esta infraestructura s’interpreta com una “nova batalla” en una guerra que dura ja més de dos dècades i que ha generat un desgast immens en la societat civil. “Portem vint anys de guerra més que de batalles, i amb molt poques victòries. Vam començar amb torres de 80 metres i ara combatem molins de 200″, explica la portaveu de ‘Terra Alta Viva’. El sentiment de greuge s’alimenta de les dades preliminars del Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables (PLATER), i que planteja triplicar la potència d’energies verdes a la comarca fins arribar als 1.800 MW l’any 2050. Altés va rebutjar frontalment que la Terra Alta continue essent “zona de sacrifici energètic” mentre els grans centres de consum no assumeixen les càrregues. “Transportar l’energia de la zona rural a la gran ciutat no té cap sentit a nivell de sostenibilitat; la llei demana que les renovables es col·loquen a prop del consum, i natres no podem estar més allunyats de Barcelona”, va dir, assenyalant els 200 quilòmetres de trajectòria que “trinxaran” el territori sense cap benefici real de proximitat.
L’impacte paisatgístic d’estes infraestructures xoca frontalment amb el sector del vi i l’enoturisme, pilars de l’economia local. La DO Terra Alta i els productors adverteixen que la proliferació de ferralla energètica degrada la imatge d’un territori que busca el valor afegit. “Ens costa molt fer-nos un espai al món del vi com perquè ara vingui gent de fora a imposar-nos una cosa que no volem. Ningú visitarà una comarca plena de molins i fotovoltaica perquè no és atractiu“, afirma Altés amb contundència. Segons la plataforma, esta pressió no només afecta l’economia, sinó que tampoc ajuda a revertir el despoblament: la comarca ja ha baixat dels 11.200 habitants i perd serveis bàsics a marxes forçades. Segons Núria Altes, “les engrunes” econòmiques que deixen les elèctriques no fixen gent, sinó que propicien l’abandonament dels camps per falta de relleu generacional. “Si et passeges pels pobles, veuràs que els nuclis antics estan buits, tancats o decadents; alguns no tenen ni forn de pa. Això és la crònica d’una mort anunciada”, va sentenciar amb amargor.
El projecte de Red Eléctrica també té una afectació directa al Matarranya, especialment al nord dels termes municipals de Massalió i Calaceit. El projecte, pressupostat en 200 milions d’euros, forma part de la planificació estatal 2025-2030 i ara entra en un període clau d’al·legacions on ajuntaments i propietaris hauran d’analitzar una documentació tècnica complexa. Altés veu una “escletxa de llum” en el fet que el Consell Comarcal de la Terra Alta i la política local s’hagen unit per oposar-se a esta MAT, tot i que lamenta que la societat civil estiga menguada per tants anys de lluita sense reconeixement. Finalment, Núria Altés va apel·lar a la solidaritat d’una Catalunya que no pot seguir ignorant el cost ambiental i social que imposa a unes terres que ja produeixen el 22% de l’energia eòlica de tota la geografia autonòmica.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Núria Altés, de la plataforma Terra Alta Viva, en relació al projecte que ha estat publicat al BOE i que pretén crear una gran autopista energètica entre Escatró i la Secuita:
