Catalunya acumule més de 3.000 al·legacions en contra de la MAT entre Escatró i la Secuita

Diferents entitats, com ara GEPEC, la plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, Unió de Pagesos o el moviment ciutadà Teruel Existe, han iniciat una campanya massiva de recollida d’al·legacions per a frenar el projecte de Red Eléctrica que té previst unir Escatró i la Secuita. En una roda de premsa celebrada ahir mateix a Reus, les organitzacions van demanar a les administracions competents que no autoritzen la construcció d’esta línia de Molt Alta Tensió, basant-se, entre altres qüestions, en l’afecció que tindrà sobre la salut de les persones o en la incompatibilitat amb les directrius del paisatge i els objectius d’ordenació del territori, així com en l’impacte que pot tindre en el desenvolupament de l’economia i la societat rurals. La reacció ciutadana ha estat important, i el moviment acumule més de 3.000 al·legacions. D’aixecar-se, esta MAT discorreria pel nord dels termes municipals de Massalió i Calaceit abans de derivar l’energia cap a Catalunya. D’aquí que per a este diumenge, l’agrupació d’electors Massalió Viu ha convocat una xarrada informativa ha estat convidada la plataforma ‘No a la MAT Aragó-Catalunya’.

Jordi Jumilla és representant de la plataforma ‘No a la MAT’, i en una entrevista al nostre mitjà va explicar que ens trobem davant d’una infraestructura energètica que, tot i intentar-se declarar d’interès públic, respondria a un interès privat. I és que l’empresa Repsol té a Escatró una central de cicle combinat de 800 megawatts que genere energia cremant gas, i és precisament en este punt on naix la línia elèctrica. L’altre extrem de l’autopista energètica se situaria a Tarragona, on la mateixa companyia té la seua gran planta petroquímica. Per a Jumilla, la justificació de la descarbonització que concediria Red Eléctrica no és massa creïble, ja que entén que l’objectiu real és que Repsol obtingui energia més barata mentre la resta de la ciutadania n’assumeix els costos i l’impacte. A més, el portaveu va denunciar el “secretisme” i la falta de comunicació que ha envoltat el projecte des que es va publicar al BOE el passat 14 de gener. Segons va recordar Jumilla, l’empresa promotora ha anat ajuntament per ajuntament de forma individual per a evitar remoure una consciència col·lectiva i una oposició institucional conjunta.

Pel que fa a l’argumentari d’oposició, Jumilla va recalcar que han organitzat una sèrie d’al·legacions amb arguments jurídics de pes. Per exemple, en destaque la incompatibilitat del projecte amb la Llei 16/2017 de Catalunya, la qual estableix que l’energia s’hauria de produir preferentment de fonts renovables i en llocs pròxims al consum. El representant de la plataforma va subratllar que esta MAT de doble línia, amb una tensió de 400.000 i 220.000 volts, representaria just el contrari d’este model sostenible. A més, adverteix que la infraestructura obriria les portes a la implantació de nous parcs eòlics i solars que acabarien desplaçant els camps de conreu i les poblacions locals. Així, però, Jordi Jumilla va entendre que “no ens oposem a les renovables, però s’han de fer de forma estructurada i que beneficien la ciutadania”, posant èmfasi en el fet que no es pot omplir de plaques i molins una regió amb un consum tan baix. Actualment, el moviment sume més de 3.000 al·legacions recollides i una comunitat activa d’unes mil persones que confien a poder parar definitivament este projecte.

Fa tot just uns dies, i en declaracions a matarranya.media, entitats com la plataforma Terra Alta Viva o el mateix Consell Comarcal de la Terra Alta es van mostrar contraris a esta línia de molta alta tensió. Al respecte, Núria Altés, que és portaveu de la plataforma, va entendre el projecte de la MAT com “la crònica d’una mort anunciada” per a una comarca que actualment genere el 22 per cent de l’energia eòlica de Catalunya i que se sent maltractada com a “zona de sacrifici”. L’oposició a este projecte energètic adverteix que la infraestructura, que està pressupostada en 200 milions d’euros, amenace pilars econòmics vitals com l’enoturisme i el futur de la DO Terra Alta. Alhora, denuncien que lluny de frenar el despoblament, estos projectes agreugen la caiguda demogràfica de la Terra Alta.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Jordi Jumilla, de la plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, que ens parle del recull d’al·legacions i de la conferència que este diumenge impartiran a Massalió i que promou l’agrupació ‘Massalió Viu’:

RUBÉN LOMBARTE