Els empresaris del Matarranya s’adhereixen al manifest per l’economia rural
El text que subscriuen diferents entitats reflexione sobre el futur de les comarques turístiques, i pose l'atenció en la protecció del paisatge i les activitats lligades al territori
(AMPLIAREM INFORMACIÓ)
El teixit empresarial de la comarca del Matarranya ha formalitzat la seua adhesió al manifest compartit sobre el futur econòmic dels territoris turístics de la província. Una aliança d’entitats i de professionals que trasllade una reflexió sobre el model de creixement i desenvolupament que ha d’imperar al territori rural, basat històricament en l’esforç de menudes empreses, d’autònoms i de projectes familiars. Les entitats firmants traslladen que sectors com la ramaderia, l’agricultura, el turisme rural, l’hostaleria i el comerç han configurat una economia diversa i arrelada que ha permès fixar població i preservar el paisatge fins als nostres dies. El document també pose de relleu que este ecosistema econòmic no és fruit de l’atzar, sinó del compromís d’aquells que han decidit emprendre en un context de limitacions històriques en serveis i inversió pública, i reivindiquen que estes activitats consolidades ja mantenen els pobles vius durant els dotze mesos de l’any sense dependre de projectes externs, fent una clara al·lusió al desplegament de parcs eòlics i fotovoltaics.
La preocupació central d’esta adhesió recau en l’impacte que el controvertit Clúster Maestrazgo i altres projectes energètics, com per exemple els que Forestàlia va dissenyar per a territoris com el Matarranya, estan tenint sobre el clima social i la imatge pública de les comarques afectades. El manifest recorde que el paisatge, el patrimoni i l’autenticitat són els actius sobre els quals s’ha construït la reputació del Matarranya i de la resta de zones turístiques de la província durant dècades. D’aquí que, segons les entitats firmants, entre les quals tenim l’Associació d’Empresaris del Matarranya, la implantació de grans infraestructures energètiques genere un conflicte social inèdit que fracture la convivència veïnal i pose en perill la continuïtat d’una economia que depèn directament de la preservació del medi natural. El text, a la vegada, fa referència també a les recents investigacions judicials relacionades amb la promotora Forestàlia, assenyalant que l’opacitat i les sospites sobre els processos de tramitació danyen la confiança i la reputació dels destins de qualitat.
Davant d’este escenari, associacions empresarials del Maestrat, serra d’Albarrasí i Matarranya, entre d’altres, insten a les administracions públiques, ajuntaments i patronals com ara la CEOE i CEPYME a posicionar-se a favor de les empreses locals ja existents. El manifest demane explícitament que els representants públics “deixen d’enaltir projectes externs d’enorme impacte com si fossen inevitables o imprescindibles per a la nostra supervivència”. En el seu lloc, les entitats firmants reclamen que els esforços institucionals es concentren en el que realment necessite la província, i que no és altra cosa que aconseguir un finançament públic transparent per a millorar els serveis bàsics, el suport decidit a l’emprenedoria rural i recursos suficients per a enfortir les empreses que porten anys sostenint l’economia local. Segons el text, el paper de les organitzacions empresarials no hauria de ser la d’avalar projectes que generen divisió social i dubtes sobre la seua tramitació, sinó defensar els autònoms i les iniciatives nascudes al territori.
