Repsol vol rescatar els parcs eòlics del Matarranya per alimentar un centre de dades a Escatró
Plataformes i ajuntaments qüestionen la validesa de les DIA favorables i entenen que els projectes energètics haurien d'iniciar de nou tota la tramitació
La intenció de Repsol de reactivar els projectes eòlics dels clústers de Matarranya i Begues, adquirits l’estiu passat a Forestalia, ha encès totes les alarmes al territori. L’arxiu dels sis projectes eòlics per part de la direcció general de Política Energètica i Mines, tal com va explicar este mitjà en primícia l’octubre de 2025, feia pensar que el procés havia arribat al seu final. Però l’adquisició d’estos parcs energètics per part de l’empresa petroliera l’agost de l’any passat plantejava un escenari completament nou. De fet, tal com han denunciat les plataformes ciutadanes i han confirmat alguns ajuntaments a matarranya.media, la companyia ha presentat addendes a tots aquells municipis afectats amb l’objectiu de recuperar uns expedients que havien perdut els drets de connexió, vinculats a la vegada a una línia de molt alta tensió prevista cap a Begués i tombada per la Generalitat de Catalunya. Aprofitant les declaracions d’impacte ambiental (DIA) favorables, la proposta de la companyia Repsol passe per reorientar la producció energètica d’estos parcs eòlics cap a Escatró, on es preveu alimentar un futur centre de dades, aprofitant la hibridació amb la central de cicle combinat existent al municipi.
En una entrevista concedida a este mitjà, Javier Oquendo, que és el portaveu de la plataforma Paisajes de Teruel, va qüestionar obertament que es pugue considerar compatible una DIA concebuda per a unes condicions completament diferents de les que ara replantejaria Repsol. “Esta declaració d’impacte ambiental no era per al projecte d’hibridació amb Escatró”, sinó que “era per a una evacuació amb un destí de l’energia diferent, amb un objecte diferent i amb una funció diferent”, va manifestar Oquendo. Per tant, la modificació que ara pretén introduir l’empresa constitueix “un canvi substancial” segons la legislació del sector elèctric, de forma que obligaria a sotmetre el projecte una altra vegada a informació pública i a una altra avaluació ambiental. Des de ‘Paisajes de Teruel’, Javier Oquendo va insistir que no s’està parlant de parcs construïts, sinó de drets sobre projectes que van quedar sense recorregut administratiu i que ara es voldrien reaprofitar. “Tu pots comprar el projecte sobre paper, però has d’iniciar el procediment de nou”, va considerar. El portaveu també va qüestionar que es puga separar l’avaluació dels parcs del Matarranya de la nova línia d’evacuació que aniria cap a Escatró.
A la vegada, des de la plataforma recorden que els projectes del Matarranya i Begues que vol reactivar Repsol estan sota la lupa de les investigacions de la Guàrdia Civil, i que podrien concórrer en una trama farcida de tractes de favor, especulació i irregularitats en benefici de Forestalia. Precisament, Oquendo va advertir que el fet que els projectes hagen canviat de mans no elimine el dubtes sobre el seu origen administratiu. “Si realment ha estat fraudulenta la concessió de la DIA, el projecte és fraudulent”, va entendre, insistint que l’empresa compradora coneixia el context existent en el moment que es va formalitzar l’adquisició. Des de la plataforma ‘Paisajes de Teruel’ també van recuperar el precedent que es va viure al Matarranya entre Green Capital i Forestalia, dos companyies que van plantejar aerogeneradors en ubicacions pràcticament idèntiques, però amb resolucions ambientals completament oposades, alimentant les sospites sobre possibles diferències de tracte en funció de qui presentava el projecte. Finalment, i tot i l’erosió acumulada per més de 5 anys de mobilitzacions i litigis, des de ‘Paisajes de Teruel’ asseguren que les últimes notícies sobre desplegament energètic obliguen a continuar al peu de batalla.
Reaccions des de Valljunquera
Des d’este mitjà també hem parlat amb Susana Traver, alcaldessa de Valljunquera, un dels pobles on Forestalia (ara Repsol) plantejava aixecar diferents parcs energètics. Per a Traver, la nova proposta supose “un canvi significatiu del projecte” respecte al que es va tramitar inicialment, perquè tot i que els aerogeneradors es mantindrien a les mateixes ubicacions, “el destí de l’energia i la sortida de la llum no tenen res a veure”. Si Forestalia volia crear una autopista energètica cap a Catalunya, ara Repsol planteja alimentar un centre de dades a Escatró. Per este motiu, la representant municipal va entendre que esta modificació obligaria a reiniciar tota la tramitació administrativa i ambiental. “Entenem que han de començar tot el procés des del principi”, va insistir. Susana Traver també va traslladar que l’ajuntament ja s’ha posat en contacte amb els serveis jurídics que van registrar el recurs d’alçada per a frenar estos projectes, amb qui valorarà les accions que caldria emprendre davant d’este nou escenari. “Penso que la lluita acabe de començar un altre camí”, va sentenciar l’alcaldessa.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Javier Oquendo, portaveu de ‘Paisajes de Teruel’, en relació a les addendes que estan arribant als consistoris afectats pels projectes eòlics que va adquirir Repsol l’estiu passat i que vol utilitzar ara per alimentar Escatró:
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Susana Traver, l’alcaldessa de Valljunquera, qui ha fet al·lusió als projectes energètics del Matarranya i al plantejament de Repsol. A partir del minut 9:
