La Vall del Tormo blinda el seu sòl no urbanitzable davant dels grans projectes energètics

La Vall del Tormo ha fet un pas definitiu en la defensa del seu territori. La comissió del Consell Provincial d’Urbanisme de Terol ha aprovat definitivament la Modificació número 3 del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del municipi, una norma que blinda gairebé el 97% del sòl no urbanitzable davant la implantació de grans projectes d’energies renovables.

Amb l’entrada en vigor de la modificació urbanística, La Vall del Tormo es converteix en un dels municipis pioners del Matarranya a disposar d’un marc legal específic per limitar la implantació de grans instal·lacions energètiques al seu terme municipal. D’esta manera segueix els passos de la Freixneda que esta legislatura ha acabat de redactar el PGOU, protegint les zones de massa forestal, de tal manera que les línies d’alta tensió no poden passar pel seu terme.

La nova regulació prohibeix la instal·lació d’aerogeneradors industrials i de parcs fotovoltaics de gran escala en la pràctica totalitat del sòl no urbanitzable. La normativa, però, diferencia entre els grans projectes de caràcter industrial i les necessitats energètiques del mateix territori. D’esta manera, es podran autoritzar instal·lacions d’energies renovables destinades a l’autoconsum d’habitatges, granges, explotacions agrícoles o naus comercials.

Tal com expliquen des del consistori esta delimitació permetrà protegir de manera directa quatre actius estratègics del municipi: els sòls agrícoles tradicionals, tant de secà com de regadiu, que constitueixen un dels principals motors socioeconòmics de la localitat; els espais integrats a la Xarxa Natura 2000, especialment l’ecosistema i la biodiversitat vinculats a la Zona d’Especial Conservació (ZEC) del riu Matarranya; el Mapa del Paisatge del Matarranya, amb l’objectiu de preservar la identitat visual del territori, el seu valor identitari i el seu atractiu turístic; i, finalment, les zones amb un alt risc d’incendi forestal, on es busca evitar la proliferació de línies elèctriques i infraestructures d’evacuació en àrees especialment vulnerables.

L’origen d’este blindatge urbanístic es remunta a l’arribada al terme municipal de diverses propostes de grans empreses promotores interessades a instal·lar set aerogeneradors de grans dimensions a la Vall. La iniciativa va generar una forta oposició entre una part important del veïnat. Durant els anys posteriors, els residents van presentar nombroses al·legacions contra els projectes i van participar en diverses mobilitzacions i manifestacions per expressar el seu rebuig.

El 2021, el municipi va convocar, a més, un sondeig d’opinió sobre la possible implantació de parcs eòlics. El resultat va ser contundent: el 91% dels participants es van posicionar en contra d’este tipus d’instal·lacions. El resultat de la consulta va ser recolzat  corporació municipal en Ple i es va convertir en el punt de partida per buscar una solució jurídica que permetés garantir la protecció del territori a llarg termini. La voluntat municipal necessitava, però, un instrument urbanístic amb prou solidesa jurídica per evitar que els projectes energètics poguessin continuar arribant al municipi per diferents vies administratives.

En este context, i després de conèixer el camí iniciat pel municipi veí de la Freixneda, la regidora d’Inma Antón, de Teruel Existe, va plantejar el març de 2023 la possibilitat d’aplicar una fórmula similar a La Vall del Tormo. La iniciativa va donar lloc a gairebé tres anys de treball tècnic i institucional, que ara culminen amb l’aprovació definitiva de la modificació del PGOU. «Ha estat un procés molt llarg, d’anys de treball constant, però ho hem aconseguit«, ha assenyalat la regidora Inma Antón després de conèixer l’aprovació definitiva.