Denuncien a les Corts d’Aragó les afeccions que provocaran els parcs eòlics
Alerten d'una supervisió "insuficient" del INAGA i la "vulnerabilitat econòmica" dels ajuntaments per a fer front als serveis bàsics
La Plataforma en Defensa dels Paisatges de Terol va alertar este dimats al Parlament aragonés de les greus conseqüències que la instal·lació de parcs eòlics provocarà als espais naturals de caràcter singular de la província, desprotegits davant una normativa “burlada” pel “fraccionament” dels projectes, una supervisió “insuficient” del INAGA i la “vulnerabilitat econòmica” dels ajuntaments per a fer front als serveis bàsics.
El col·lectiu del Baix Aragó va intervindre ahir a la Comissió de Compareixences Ciutadanes i Drets Humans per a llançar una crida en favor del model turístic “sostenible” del Matarranya enfront dels macroprojectes eòlics que, en paraules del seu portaveu Javier Oquendo, “usurpen el territori als seus habitants i reproduïxen un model de sotmetiment”.
Assumint de partida la “emergència climàtica” i de la necessitat d’apostar per les energies renovables, Oquendo, no obstant això, va denunciar que alguns dels setanta-tres projectes que pretenen instal·lar-se a les comarques de Terol ocupen en alguns casos espais de la Xarxa Natura i invadixen zones de pas de moixons protegits, camps de cultiu i paisatges turístics que es veuran “seriosament afectats”. La seua companya Paloma Ibarra, catedràtica de Geografia de la Universitat de Saragossa i redactora de la Carta de Paisatge del Matarranya, va incidir en la “gran marca visual” que “des de moltíssims quilòmetres de distància” deixaran molins de dos-cents metres d’altura.
Una implantació que, a la seua entendre, eludeix, quan no contravé directament, referències normatives com el Conveni Europeu del Paisatge ratificat per Espanya, els mapes del paisatge a Aragó, la carta de paisatge del Matarranya i el capítol sis de la Llei d’Ordenació del Territori d’Aragó (LOTA). “El Govern d’Aragó i estes Corts són uns irresponsables si no eviten el mal tan gran que es pot produir perquè els criteris de protecció que establix l’INAGA són insuficients, no n’hi ha prou amb atendre els jaciments arqueològics de la zona”, va criticar. A esta postura es va sumar el seu company de la plataforma i veí de Calaceit Manuel Cárdenas, qui va explicar l’estratègia de les empreses instal·ladores de “fraccionar” els projectes per a eludir el control de l’Administració.
Cárdenas va sumar la “vulnerabilitat” que presenten les arques municipals pel greu problema de finançament que patixen els ajuntaments, als quals acudixen els empresaris “oferint una misèria” amb la qual poden garantir la prestació de serveis bàsics per a la comunitat “que han de ser sufragats per l’Estat”, va dir.
