Més de 100 persones participen d’unes jornades dedicades a producció energètica i autoconsum
Les jornades van portar diferents experiències sostenibles i d'autoconsum, com ara urbanitzacions desconnectades de la llum, molins que alimenten 2.000 famílies o cooperatives d'energia fotovoltaica
Urbanitzacions sostenibles que estan desconnectades de la línia de llum, cooperatives de energia per alimentar a tota una població o molins de vent que són capaços de generar autonomia per a 2.000 famílies. Valljunquera va aplegar el passat 27 de març una interessant jornada sobre energies renovables i comunitats energètiques i que va reunir a molts veïns de diferents comarques. L’objectiu de les jornades, constatar que empreses, comunitats de veïns i inclús poblacions senceres poden ser capaces, amb la tecnologia existent, de ser autosuficients. La jornada va durar tot el dia, i en ella van estar presents, encara que per videoconferència, figures de renom com el polític català Joan Herrera. També hi va assistir Carlos Gamarra, director general de Canvi Climàtic del Govern d’Aragó. L’alcaldessa del municipi, Susana Traver, va ser l’encarregada de tancar les jornades, on va parlar de l’experiència local i de les diferents actuacions que ha fet Valljunquera en matèria d’energia renovable.
Les jornades van ser impulsades des de l’associació d’Empresaris del Matarranya i la plataforma veïnal Valjunquera por los Paisajes, i des de l’organització van valorar tant la bona resposta del públic com el nivell dels conferenciants. Rubén Esteve, des dels empresaris, va recalcar que «estem molt contents. Teníem 40 persones inscrites, però de matí vam arribar a superar els 100 assistents. Gent de la comarca, del Baix Aragó i de comarques més apartades que pensem que va marxar amb bastanta informació». Esteve va explicar que «tots hem après una mica més sobre energia» a través d’estes jornades, i en elles es va manifestar, «com va destacar algun ponent, que la transició energètica és una emergència i que estem fent tard en implantar les renovables». Esteve va afegir que «si la consciència ambiental i la necessitat les tenim damunt de la taula, què millor que utilitzar les energies renovables, gestionar-les de manera local i que el benefici es quedo aquí».
La politòloga i professora universitària, Cristina Monge, va ser la moderadora d’unes jornades molt intenses. En este sentit, va explicar que a Valljunquera «hem estat debatent tot el dia sobre el repte de la transició energètica. Per a fer-ho bé, fer-ho amb acords amb la gent del territori, i fixant-nos també en les figures i models que poden aportar coses significatives, com són les comunitats energètiques». El matí es va centrar molt en qüestions tècniques i de normativa, i per la tarde van arribar les experiències que s’estan aplicant en alguns territoris. Iniciatives «de les quals hem d’aprendre tots». Per un costat, «per a no repetir els errors que s’han trobat els pioners en estes experiències». En relació a les comunitats energètiques, Monge va recordar que «és cert que necessitem d’una directiva comunitària que facilite molt estes experiències. És cert que s’han d’eliminar traves burocràtiques i administratives. Però també és cert que s’estan fent coses molt interessants».
El pitjor dels escenaris
Durant la sessió de tarde es van mostrar urbanitzacions sostenibles i desconnectades de la llum, com l’experiència d’Arnes, així com molins de vent que són capaços de generar autonomia a unes 2.000 famílies, o experiències de cooperatives d’autoconsum. Unes iniciatives que són viables i que, per a Cristina Monge, també són «imprescindibles». I és que la politòloga va recordar que «fa poc hem conegut els últims informes del IPCC que fa Nacions Unides en matèria de canvi climàtic, i que ens estan dient que s’estan complint les pitjors previsions possibles molt abans del que pensàvem, entrant en terrenys desconeguts». Cristina Monge també va fer menció a l’oposició que han generat els grans projectes energètics a territoris com la nostra comarca. Una realitat que no sol afecte el Matarranya, sinó a «molts territoris on els projectes que s’han plantejat, o bé no s’ajusten a les necessitats del territori, o bé s’han fet sense mecanismes de consulta, de participació i transparència».
En eixe mateix sentit es va pronunciar Ignasi Ripoll, regidor municipal de Saldes, qui va ser convidat a Valljunquera per parlar de la cooperativa que estan impulsant ells a la seua població. Ripoll va apuntar que «això és com aquell poble per on passe l’AVE, li destrossen camps de cultiu, li han expropiat les terres, però no veu cap benefici. Si els molins de vent que estan projectats aquí estigueren en les mans que haurien d’estar, que són els habitants del Matarranya, la realitat seria diferent». Farà ara dos legislatures, Saldes va engegar un camí molt llarg. Allí, i segons va dir Ignasi Ripoll, «vam impulsar una cooperativa ciutadana per a produir energia fotovoltaica», que té com a finalitat autoabastir la població. De fet, Saldes aposte per les energies renovables. «Totes les instal·lacions municipals s’alimenten d’estella dels boscos públics de Saldes a través d’una gestió sostenible. Hem canviat l’enllumenat públic per led de color ambre. I tenim instal·lats carregadors de cotxe elèctric».
Més sostenible, econòmic i democratitzador
De fet, la filosofia de Saldes passe per «arribar a l’autosuficiència elèctrica». Ripoll va exposar que la resposta dels veïns «va ser una gran sorpresa. Vam preparar una presentació amb molts números i el rendiment de la instal·lació. I els veïns ens van respondre que no els interessaven tant els números com sí desconnectar-se de les grans companyies elèctriques». De fet, Saldes ha plantejat una instal·lació comunitària, que «pensem que és molt sostenible, econòmica i democratitzadora», ja que s’ha buscat una zona «amb molt bona insolació, i així igualem les oportunitats de tots els veïns, perquè moltes cases de Saldes estan a l’ombria». Durant la jornada de Valljunquera, Cuadern Campanals Arquitectes va parlar de la urbanització sostenible que impulse a Arnes, la qual aposte per energies com l’aerotèrmia i la fotovoltaica, i utilitze formigó de pellofa d’arròs per a la construcció. Des de Pinell de Brai, el consistori també va presentar la comunitat energètica que s’està impulsant a la vila.
