Els agricultors del Matarranya qualifiquen de ‘molt dolenta’ la campanya del cereal
La sequera i les pluges tardanes han causat molts problemes en els camps. A més, els alts preus de la sembra i la baixada dels preus del cereal no ajuden a cobrir despeses, en un any en què la campanya ha estat especialment dolenta a escala nacional.
Un altre any que els agricultors del Matarranya assumixen com molt dolent per al sector primari, especialment per a la collita del cereal. La gran sequera, que ha afectat els camps del territori, sumada a les pluges a destemps han passat factura a la quantitat de producte collit. Cesar Antolín, agricultor i ramader de Pena-roja de Tastavins, comenta que “la collita d’enguany la qualificarem de desastre. El gra en si és bo, però a causa de les pluges tardanes, ha crescut moltíssima herba i ha espatllat el poc que hi havia”. Igualment, s’han vist afectats pel que fa a la quantitat, “ha estat una campanya per a oblidar, perquè no han sortit quilos i, a més, hem tingut moltíssims problemes”. Mentre que l’any passat es van recollir uns 3.500 kg per hectàrea, enguany estan entorn dels 1.500. A més, els costos de la sembra de la collita d’esta temporada van anar exageradament alts, a causa de la guerra d’Ucraïna. “A sobre que sembrem molt car, amb els combustibles i les llavors a uns preus que no s’havien vist mai, ens hem emportat la sorpresa que a punt de començar la campanya, hi ha hagut una baixada de preus molt considerable, i en tenir menys quilos i amb despeses molt més grans, les pèrdues seran considerables”, es lamenta Antolín. Parlem entorn d’uns 100 o 120 euros la tona menys respecte al 2022. I és que, mentre que l’any passat es pagava el gra a uns 340 €/tona, enguany els preus ronden entre els 200 i els 220 euros per la mateixa quantitat.
Bé és cert que, des del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, han llançat un paquet especial d’ajudes per la sequera. Antolín explica que “en cereal de secà, que és el que ens toca a esta zona, és de 45 € màxim per hectàrea fins a 300 hectàrees. En llenyós, ametller i fruits de pela, aquí sí que ens donaran entre 90 i 95 €/hectàrea, també en un màxim de terreny”, una quantitat que encara que siga ben rebuda, afirma que és insuficient, “així i tot, hi haurà moltíssimes pèrdues i tindrem un any al davant molt complicat”, confessa l’agricultor.
I és que, les pèrdues que porten sofrint els agricultors de la zona han portat als seus negocis a un futur molt incert. “Per a poder treballar l’any que ve, potser haurem d’optar per una línia de crèdit o algun préstec bonificat, perquè portem dos anys bastant dolents”, al que Antolín afegix que “l’agricultor, avui dia, va amb un benefici molt ajustat i no es pot permetre estes pèrdues tan grans”. Unes pèrdues que no són només causades pel canvi climàtic, sinó també per les pujades de preus, “el manteniment de la maquinària està pels núvols, els recanvis són una barbaritat el que valen, tot suma i, clar, no sabem quan de temps es podrà aguantar això”. És per això que Cesar Antolín afirma que les ajudes no són la solució, “el que toca és posar preus justos, segons el que costa el cereal, les ametlles, les olives… I deixar-nos d’ajudes i d’històries, perquè un negoci que viu de subvencions no pot ser, no és un negoci”. Amb la finalitat d’estalviar, molts agricultors de la zona tenen com a costum guardar la seua pròpia llavor per a la sembra de la temporada següent, cosa que reduix costos, encara que Antolín afirma que a part de no ser tan bona com la que es pot adquirir, sempre cal comprar una part. I és que tota mesura és poca, en una collita, la del 2023, que ha estat dolenta i que, a més, s’espera que els preus de les llavors siguen també molt elevats per a la següent temporada.
El canvi climàtic
L’escalfament global repercutix i molt en l’agricultura. Fa 10 anys la terra es llaurava al setembre, ara s’ha de fer a finals d’octubre o primers de novembre. La falta de pluja, les gelades, la pedra i la calor extrema fan que els cicles que abans garantien una bona collita siguen, ara com ara, inexistents. Enguany, en el nostre territori, sense anar més lluny, les altes temperatures suportades en els mesos de març i abril van matar gran part del cereal, més tard, al juny, van arribar unes pluges fortes i tardanes que van acabar amb el poc que quedava, per no parlar de la pedra que han hagut de suportar en diferents pobles del Matarranya com, per exemple, Massalió. La realitat és que passem de calors molt extremes a grans sequeres i, de sobte, moltes pluges i freds en èpoques que no toquen. Un problema a nivell mundial, la crisi climàtica, que en Matarranya també es deixa notar.
