Pena-roja inaugure el seu espai d’oliveres mil·lenàries a través d’un tast d’olis

A través de les Jornades Europees de Patrimoni que impulse la Mancomunitat de la Taula del Sénia, enguany el Matarranya ha celebrat un parell de propostes molt interessants. La primera d’elles, vinculada al patrimoni viu, es va celebrar a Vall-de-roures, i va consistir en un taller per a explicar i donar a conèixer els passos del tradicional bolero de la població, el qual tots els anys es balle coincidint amb les seues Festes Patronals d’agost. I la segona proposta va versar sobre el patrimoni agrícola i es va impulsar a Pena-roja, on es va inaugurar el racó de les oliveres mil·lenàries i es va fer un tast d’olis extrets d’oliveres monumentals. Este espai, que està a la vora mateix del nucli urbà, s’ha anat recuperant durant els últims anys gràcies a un projecte a quatre bandes on estan implicats l’ajuntament, la Taula del Sénia, la Diputació Provincial, així com els propietaris dels bancals on estan catalogades tres oliveres monumentals.

Des de la Taula del Sénia, Tere Adell va explicar que «s’ha fet un senzill acte d’inauguració d’este racó de les oliveres mil·lenàries», iniciativa a través de la qual «volíem agrair als propietaris de les finques la seua predisposició, i que d’esta manera estos arbres monumentals siguen visitables i els pugue conèixer tot el món». Des de la Taula del Sénia van concretar que «aquí trobem unes oliveres que estan a 750 metros», que serien «les que tenim catalogades a major altitud» al territorio Sénia, i les quals van sobreviure a la gelada del 1956. Unes oliveres de varietat mançanal, més antigues que les varietats que predominen al Matarranya, i que són sobretot de varietat empelt. Adell va recordar que en estos moments la Mancomunitat «tenim catalogades unes 7.000 oliveres mil·lenàries», les quals tenen un perímetre mínim de 3,5 metros de soca a 1,30 metros del terra. De fet, el territori Sénia «és l’àrea mediterrània i del món amb major concentració d’oliveres monumentals».

Des de l’ajuntament de Pena-roja, l’alcalde Ricardo Blanch va recordar que «al llarg d’este últim mes s’han tornat algunes parets dels bancals a través d’una subvenció que va vindre de la Diputació l’anterior legislatura». Prèviament ja s’havien fet més actuacions, com ara la creació d’una escalinata amb barana que vertebres uns bancals molt empinats, i que ha servit per a crear un passeig. Allí s’hi ha instal·lat també un banc i una paperera, i en el seu dia es van instal·lar uns panells informatius que ens parlen sobre l’espai i també sobre les característiques d’una de les tres oliveres monumentals que han sobreviscut. Blanch va considerar estes oliveres «com una part important del nostre patrimoni a cuidar, conservar i promocionar», i la previsió del consistori és fer alguna intervenció més, sobretot de cara a adequar uns bancals que fa anys que no es treballen o instal·lar unes llums. L’espai d’oliveres mil·lenàries està davall del Museo de la Vivienda i molt a prop del museu de Dinópolis.

Rutes per les fonts
Al mateix temps, i de cara a la conservació del seu patrimoni, des de l’ajuntament de Pena-roja també s’estan fent més actuacions. En concret, una d’elles va encarada a les fonts i zones verdes, de manera que s’estan creant espais enjardinats i rutes al voltant del patrimoni hidràulic. Entre les noves intervencions, trobem la creació d’un jardí vertical, així com la consolidació d’entorns lligats a l’aigua, com serien la Font dels Canons, la Font dels Salzes, la Font de Na Sunyera, la Font dels Avellaners, los Fontanals, la Font del Solà o l’entorn de la Marededéu de la Font. Ricardo Blanch va concretar que a través del projecte ‘Manantiales Verdes’ «tindrem una sèrie de fonts ben senyalitzades i uns espais ben arreglats», i d’esta forma consolidarem i donarem a conèixer «una part molt important del nostre patrimoni». Pena-roja té bastantes fonts escampades pel seu terme, i algunes d’elles, com los Fontanals, que tenen una bassa feta amb carreus en forma de puzle, són molt curiosos.

I. APARICIO / R. LOMBARTE