La sequera en el Matarranya s’agreuja i preocupa el sector de l’agricultura

Les últimes previsions de pluja en el territori no han complert les expectatives. És cert que en el nord de la geografia aragonesa, especialment als Pirineus, les precipitacions han estat abundants. Però per al marge dret de la conca de l’Ebre, les pluges han estat més aviat escasses. Segons l’últim informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, “al març, i fonamentalment per la borrasca Nelson, registrada a finals de mes, es van donar precipitacions abundants en el nord”. No obstant això, en la part més oriental i sud de la conca, els efectes “han estat molt més limitats, i en el conjunt de l’any hidrològic es continuen registrant precipitacions inferiors a la mitjana”.

Segons l’índex d’escassetat de pluges, en estos moments la conca del Matarranya es manté en prealerta. I és que la precipitació registrada en la nostra zona entre el mes d’octubre de 2023 i el mes de febrer passat se situa entre 50 i 150 mm. És a dir, per sota de l’habitual, arrossegant al seu torn un període de sequera prolongada.

Les previsions trimestrals
Quant a les previsions per als mesos d’abril, maig i juny, segons l’Agència Estatal de Meteorologia, són equiprobables. És a dir, no se sap, i estos tres mesos bé podrien ser humits, o ben secs. Per part seua, l’Observatori Europeu de Sequera apunta a una major probabilitat de condicions humides, mentre que la Direcció General de l’Aigua situa les aportacions per a la conca de l’Ebre d’este trimestre per sota de la mitjana. Res clar.

Quant al proveïment humà, la CHE el garanteix amb caràcter general, encara que recomana adoptar mesures de conscienciació i d’estalvi, especialment en les zones en alerta i emergència. No obstant això, no descarta que en alguns petits municipis d’estes àrees més sensibles s’acaben produint restriccions. Des de Massalió, la seua alcaldessa, que és Rosa Orona, va apuntar que “ens han dit que per a enguany la collita està salvada, però si no plou, la situació” es podria complicar. I és que avui dia, el riu Matarranya baixa pràcticament sec al seu pas pel poble. Orona va destacar la importància que tenen les basses laterals per a l’aprofitament de les reserves d’aigua, com per exemple la Val Comuna.

Actualment, el Pantà de Pena es troba al 49,23% de la seua capacitat, la qual cosa es tradueix en 8,81hm3. Una reserva que cada dia que passa, baixa una mica. En termes generals, en la conca de l’Ebre la situació ha millorat amb les últimes precipitacions i es troba al 75 %, superant la reserva mitjana dels últims cinc anys. No obstant això, la situació és diferent si s’analitza només el marge dret, que en estos moments està al 54%. Aquí, la reserva està per sota de la mitjana dels últims 5 anys, i supera el rècord negatiu del 66% de 2019.

Hi haurà restriccions?
Esta escassetat d’aigua ha fet que alguns municipis s’hagen plantejat restriccions respecte als horts. El primer a fer un pas al capdavant ha estat Queretes, que la setmana passada va publicar en el seu bando municipal el següent pregó: “A causa de la sequera que sofrim i les poques previsions de pluja, es prega que no es preparen horts que s’hagen de regar amb aigua de boca”. El seu alcalde, Fernando Camps, va recordar que “hem de començar a prendre mesures perquè les previsions d’aigua que hi ha són molt poques”. També han recomanat que “les piscines s’omplin ara, que encara hi ha aigua, i que no s’esperen a l’estiu perquè serà inviable”. Segons l’alcalde, “el poble ha entès les mesures perquè veuen el que està passant. No es veia una sequera tan gran des de feia anys, i més a l’abril”. Camps va entendre que si la situació no canvia les administracions hauran de prendre mesures més serioses, sobretot per a assegurar l’aigua de boca.

Per part seua, Víctor Vidal, horticultor de la Portellada, ja ha donat per perduda la campanya d’estiu. Enguany ha reduït dràsticament la superfície treballada, i s’ha centrat sobretot en la patata i la ceba, que resisteixen millor la sequera. Quant a la campanya de cereal, Vidal va destacar que també es presenta dolenta. De fet, “alguns agricultors ja han hagut de ressembrar els seus camps, i sense perspectives clares de pluja a mitjà termini”.

El terreny sec propicia els primers incendis
La situació de sequera greu que pateix el Matarranya s’ha traduït en els primers incendis forestals. Precisament, en plena Setmana Santa, concretament el 30 de març, es va produir en el terme de Pena-roja un conat d’incendi. També a Fondespatla va haver-hi un petit foc eixes mateixes dates. En relació amb estos fets, Susana Lois, Agent per a la Protecció de la Naturalesa, va assenyalar que “enguany se’ns ha avançat bastant la campanya de llamps, que normalment ve a partir de juliol”. L’agent forestal va relacionar directament estos primers focs amb la falta de pluges. “Els primers incendis per llamps s’han avançat massa i es deu al fet que està el territori massa sec”. De fet, Lois va situar el Matarranya com una de les zones més afectades en tot Aragó, i preveu “una situació molt complicada si no arriben aviat les pluges”.

MARTA JIMÉNEZ