‘Clúster Maestrazgo’: un brindis al vent
El consell de ministres ha donat llum verd al gran projecte eòlic del Maestrat, que supose la instal·lació de 125 aerogeneradors de 200 metros d'alçada, molts d'ells dins de la Red Natura 2000
El consell de ministres ha donat llum verd al controvertit Clúster Maestrazgo, un immens projecte energètic que suposarà l’aparició de 125 aerogeneradors de 200 metros d’alcada en 20 parcs eòlics fraccionats i que descansaran en un dels entorns naturals més singulars de la geografia provincial. Per als ajuntaments dels pobles que integren l’associació Viento Alto, la decisió que ha pres el govern central ha estat rebuda de forma molt satisfactòria, entenent el projecte com un baló d’oxigen per a un territori que viu principalment del sector primari, i últimament del turisme, i que precise de revulsius per a assegurar el seu futur. De fet, des de Viento Alto destaquen que el ‘Clúster Maestrazgo’ generarà llocs de treball i es traduirà en ingressos per a les arques municipals. Una percepció que xoque directament amb el discurs de plataformes ciutadanes, ecologistes i el moviment ciutadà Teruel Existe, que han catalogat el projecte com un ultratge al paisatge que hipotecarà de per vida el territori. De fet, van denunciar que si el govern central autoritze instal·lar grans aerogeneradors en espais protegits per la Red Natura 2000, el missatge que s’està traslladant és que «es podran plantar molins allí on les grans empreses vulguen». Un autèntic brindis al vent que «confon els principis de les polítiques verdes i de la transició ecològica».
Ernesto Romeo, del grup de medi ambient del moviment ciutadà Teruel Existe, va apuntar que «hi ha una tristesa immensa, perquè dol en l’ànima» veure com «volen destruir les zones que tenen major valor ambiental». Tot i això, «seguim amb molta energia. S’ha tancat una batalla i ara en comence una altra. I no ens rendirem. S’ha de denunciar que el que estan fent amb el nostre país no té nom». Romeo va afegir que de transició ecològica res, sinó que això «és una transició especulativa sobre el medi rural. Empreses com Forestalia es dediquen precisament a això, a aconseguir permisos, a que els hi posen la catifa roja», per després vendre les concessions als fondos d’inversió. De fet, i una vegada aconseguida l’autorització de l’obra, el ‘Clúster Maestrazgo’ passarà a mans del fons danès Copenhagen Infraestructure Partners, especialitzat precisament en energia eòlica. El moviment ciutadà va considerar que «demostrarem als jutjats que s’ha comès delicte ambiental, tràfic d’influències i prevaricació» amb este projecte, i no entenen com és possible que es pugue industrialitzar un paisatge tan fràgil i amb tanta riquesa i biodiversitat com el Maestrat. Des de Teruel Existe van catalogar el Maestrat com «la punta de llança», i van recordar que este projecte obligarà a tallar 2 milions d’arbres.
Des del moviment ciutadà s’han mostrat molt crítics amb el govern central, com també amb el govern autonòmic, sobre la política energètica. «Aquí no hi ha cap transició ecològica i no s’estan executant polítiques verdes», va considerar Ernesto Romeo. «El govern central, juntament amb algunes autonomies com Aragó, està provocant la major destrossa mediambiental de la història de la península. Renovables? I tant que són necessàries. Ara bé. En quantes teulades d’empreses apareixen plaques solars? No en veiem. I no en veiem perquè constantment s’estan posant impediments en els accessos elèctrics per a cobrar excedents…» De fet, Romeo va considerar que per davant d’instal·lacions basades en l’autoconsum energètic, a Espanya s’ha apostat per «grans projectes que controlen les grans elèctriques i els fons d’inversió estrangers. A Espanya, un teulat pot produir el doble d’energia que el d’una casa d’Alemanya. Però les subvencions que s’han donat» per a este menester «han estat ridícules». Tot i que la comarca veïna dels Ports no està condicionada pel ‘Clúster Maestrazgo’, sí que li afecte (i molt) la línia d’evacuació d’estos parcs eòlics. Una línia de Molt Alta Tensió que ha generat molt de malestar entre la ciutadania. De fet, per al dia 3 d’agost està prevista una acció reivindicativa a Morella contra la MAT.
Des de ‘Gent del Matarranya’
Sobre la decisió que ha pres el consell de ministres també s’ha pronunciat Gent del Matarranya, que és l’associació que ha liderat bona part de les accions i mobilitzacions contra la política energètica al nostre territori. Al respecte, l’entitat va enviar un comunicat a través del qual manifeste «el seu rebuig més enèrgic a la recent decisió del consell de ministres. Esta resolució supose un cop dur per a Aragó i per a les comunitats locals que veuen amenaçada la seua qualitat de vida i el seu patrimoni natural». Dins del comunicat, ‘Gent del Matarranya’ també diu que «considerem que esta decisió ignore les nombroses al·legacions presentades per bona part de la ciutadania i les entitats locals i ecologistes, que han posat de manifest els greus impactes naturals, socioeconòmics i paisatgístics que comportaran estos projectes». De fet, l’associació creu que «no es pot defensar i promoure l’ecologia talant 2 milions d’arbres en una de les reserves més importants d’Europa, ni afectant nombroses espècies d’avifauna en zones de suposada protecció especial». Per a acabar, ‘Gent del Matarranya’ recorde que «seguim treballant intensament en la via judicial amb la preparació del contenciós administratiu contra els projectes eòlics de l’empresa Forestalia».
