Els municipis del ‘Porta a Porta’ arriben al 55% de reciclatge que marquen les directrius europees

Esta legislatura es parlarà (i molt) del reciclatge. Cada vegada les normatives europees són més restrictives, i ara per ara Espanya està molt lluny de complir el repte de reciclar el 50 per cent dels residus que genere en origen. La llei europea és clara. Les seues directrius marquen que per a primers de 2025 s’hauria d’arribar al 55 per cent de reciclatge. De no fer-ho, poden arribar sancions. La Comarca del Matarranya, davant d’este repte, va ser previsora. I encara així, anem tard. L’any 2018, i com a projecte pilot, diversos municipis van estrenar el ‘Porta a Porta’. És un sistema bastant senzill: seguint un calendari marcat, cada dia els veïns deixem a la porta de casa una fracció concreta. El sistema ‘Porta a Porta’ inclou un recipient marró que es destine a la recollida de la matèria orgànica, gràcies a la qual s’ha disparat el reciclatge del territori. De fet, en estos moments, els 13 municipis que participen del ‘Porta a Porta’ arriben a eixe 55% de reciclatge en origen que demane la Unió Europea. Per contra, i quan incorporem els cinc municipis restants, que són a la vegada els més poblats, el reciclatge del Matarranya cau pràcticament en 20 punts.

Alberto Rodríguez és tècnic de DIMSA a la Comarca, que és l’empresa pública que s’encarregue de la gestió dels residus, i va recalcar que «en matèria de reciclatge, el Matarranya estem bé però amb matisos. Aquí tenim tres sistemes de gestió. Per un costat, el ‘Porta a Porta’, que s’està aplicant a tretze municipis. Per un altre, el quint contenidor, que el tenim desplegat a Queretes. I finalment està el sistema convencional, amb containers al carrer, que es fa a quatre municipis més». Òbviament, cada sistema té uns resultats de reciclatge diferents. «El ‘Porta a Porta’, que és el sistema que millor recicle, va tancar l’exercici de 2023 amb una taxa de reciclatge del 55 per cent», va detallar Rodríguez. Per la seua part, «el quint contenidor va arribar a una taxa de reciclatge del 40%, mentre que el sistema convencional», i que s’aplique a les poblacions de Beseit, Calaceit, la Freixneda i Vall-de-roures, «supose un reciclatge del 27 per cent». Si fem una mitjana ponderada de tots els municipis, hem de dir que l’any 2023 el Matarranya va reciclar un 36 per cent dels seus residus. Per tant, estem molt lluny dels criteris que considere la Unió Europea.

Independentment dels nivells de reciclatge, trobem també els canons i costos en gestió dels residus. De fet, i en poc més d’un any, el cost de l’entrada dels residus a abocador pràcticament s’ha quadruplicat, de manera que reciclar millor i sobretot traure la matèria orgànica del recipient RSU és el repte més important. Rodríguez va remarcar que «fa dos anys, la taxa era de 28,76 euros la tona. I ara, amb les pujades que s’han patit, paguem prop de 100 euros per tona». Això no és perquè reciclem millor o pitjor, sinó perquè «ha vingut imposat pels costos d’explotació d’abocador, com també per l’aplicació de la llei de residus, que supose un impost de 44 euros, així com el cost addicional de més 13 euros per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que provoquen els residus que duem a abocador». Per tant, com més reciclem menys pagarem. Per un costat, perquè traure pes de la fracció resta reduirà quilos que durem a l’abocador, però també perquè «ens paguen diners per la venda de cartró i envasos». Un altre repte passe per millorar les àrees d’emergència, i que acaben repercutint negativament en el treball que fa el territori en matèria de reciclatge.

Aquí està l’entrevista que li hem fet a Alberto Rodríguez sobre els números en reciclatge que mou ara mateix el territori:

RUBÉN LOMBARTE