El 2024 trenca els dos anys de sequera que arrossegava el Matarranya gràcies a la DANA d’octubre
La comarca acomiada l'any amb una tardor molt humida, amb un 170% de pluja més de l'habitual a l'Aragó
Després de dos anys d’intensa sequera, la tardor va capgirar esta tendència amb l’arribada d’una potent DANA o gota freda que va deixar importants volums d’aigua al territori. Per exemple, a l’estació meteorològica amb què compta la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) als Figuerals (Vall-de-roures) a l’octubre es van acumular un total de 254 l/m². Cal destacar en concret el dia 31 d’octubre quan els pluviòmetres del pantà de Pena va registrar en un sol dia 96 l/m². Estes abundants precipitacions van aconseguir trencar la tendència i la suma total de l’any s’acosta a valors habituals de la zona. Els pluviòmetres que van recollir més aigua este passat 2024 va ser el situat a Mitjavila amb un total de 709 litres, el va seguir Pena amb 646, els Figuerals amb 643, Massalió amb 565 i on es van registrar menys pluges va ser a Valljunquera amb 484 litres.
L’arrencada de l’any passat va estar marcada per una sequera que ja s’arrossegava del 2023, un any que va ser extremadament sec i calorós, amb repetides onades de calor i on els pluviòmetres no van aconseguir acumular a penes aigua. El 2023, a Mitjavila, al pluviòmetre que va recollir més aigua, només va sumar en tot l’any 386 l/m². I el 2024 va continuar amb mal peu, hivern, primavera i estiu van ser secs, sense quasi precipitacions. Tan sols al febrer i el maig va caure alguna tempesta més estacada.
Esta situació va fer que el principal embassament amb què compta el territori, el de Pena, comences l’any al 50% de la seua capacitat i a finals d’estiu va quedar sota mínims, al voltant del 20%. Però en poques setmanes i gràcies a les pluges de setembre, octubre i novembre, va arribar al 73 % i més de 13 hectòmetres cúbics de reserves d’una capacitat total de 18 hectòmetres. El volum dels rius va créixer en abundància i les fonts que s’havien eixugat van tornar a brollar i barrancs van tornar a baixar amb força. La part negativa d’este temporal van ser les destrosses materials que va deixar al seu pas, especialment a causa d’esllavissades en pistes i camins i també els problemes en les captacions d’aigua potable.
Precisament, l’informe que publica periòdicament l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) detaca que el darrer trimestre de l’any ha estat càlid, però en contrapunt ha segut una estació molt humida. En dades, els percentatges de precipitacions acumulades a la tardor respecte a mesures de referència (1991-2020) presenten una mitjana d’un 170% de pluja més de l’habitual a l’Aragó. Per mesos, setembre va ser molt humit amb un percentatge de 206% respecte a la referència; l’octubre el va superar amb un 249% i el novembre i desembre ja van ser de nou secs i es van situar per sota de la mitjana.
Pel que fa a les temperatures, i segons les dades de l’AEMET, el 2024 ha estat en general més càlid i sec de l’habitual. Cal destacar els 40,2 graus de màxima que es van viure a Massalió el 19 juliol, rècord de temperatura màxima de l’any al Matarranya, i com a mínimes destaquen els -4,7 a Beseit el 2 de desembre. El 2024 no es va viure cap nevada destacada a la comarca, tan sols alguna enfarinada a les cotes més altes.
L’AEMET s’aventura amb una previsió per als primers mesos del 2025. I preveu que el primer trimestre serà “probablement més càlid del normal a l’Aragó”. En quant a les precipitacions, gener, febrer i març, “es podria mantindre dins de la normalitat”.
