El CITA reparteix una quinzena de varietats de tomatera entre els horts de Pena-roja

Tomata de penjar del Mas de les Mates; tomata morada d’Alcanyís; tomata gran rosada de Berge; tomata de conserva de Beseit… Així, fins a catorze varietats diferents. La Biblioteca de Llaoretes de Pena-roja ha engegat una nova temporada d’horticultura impulsant un taller d’elaboració de substrat per a planter, el qual s’ha complementat amb un experiment de ciència ciutadana per a saber de quina manera es comporten diferents varietats de tomatera del Baix Aragó sobre altituds generoses. De fet, a través del CITA (Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària de l’Aragó), s’han repartit diferents llaors de tomata entre els horticultors de Pena-roja, amb la responsabilitat de plantar-les, cuidar-les i fer-ne el seguiment. A la vegada, i si la collita acompanye, la intenció és fer de cara a l’estiu un tast de tomates i un taller d’extracció de llaors, «retornant» tots estos coneixements a la biblioteca. A través del CITA, i gràcies a la labor de tota una sèrie de prospectors del territori que en el seu dia van recopilar diferents varietats autòctones, han sobreviscut multitud de tomateres que, en altres circumstàncies, haurien desaparegut.

Víctor Vidal és agricultor i ambientòleg de la Portellada, i va ser la persona encarregada d’impartir esta activitat. En relació a este taller, va recordar que «així com l’any passat vam portar una barbaritat de tot, en esta ocasió ens hem especialitzat una mica i hem dut varietats de tomata». Prèviament, però, i com tota llaor necessite un bon llit, es van explicar els secrets d’un bon substrat. «La llaor trau una arraïl minúscula i ha de captar molts de nutrients», de forma que «hem de fer una bona barreja perquè tingue el màxim d’elements possibles». Hem de partir d’una bona turba, a la qual incorporem xerri, fem madurat, cendra (si s’han cremat ossos, és a dir, calç, millor) i fullaraca de carrasca. En relació a este últim ingredient, tal com va considerar Vidal, és recomanable que la terra sigue com de més a prop millor, gràcies a la qual aportarem «microbiologia, és a dir, éssers vius que estan a la terra». Durant el taller també es va parlar de cicles lunars i de moments òptims per a fer el planter. Vidal va remarcar que la saviesa ens parle del divendres més pròxim a la lluna vella de març. Per tant, el dia òptim serà el pròxim 14 de març.

Durant el taller també es van parlar de les particularitats de les tomateres i del nostre territori. «No ho diries, però la tomatera és bastant delicada. Com és una planta de creixement ràpid, l’ataquen molt els fongs i els paràsits. Per tant, hem d’estar molt a sobre». I a damunt, aquí tenim un factor limitant, que és «el clima». Les últimes gelades de primavera les tenim a darreries d’abril, i a partir de les Festes del Pilar ja torne el fred. Per tant, «tenim molt poc marge si volem traure una bona collita de tomates». A través d’este experiment de ciència ciutadana, cada veí que va assistir a esta sessió es va emportar una o dos varietats de llaor de tomata diferent, així com un document que haurà d’anar omplint per a veure de quina manera es comporte la varietat que ha plantat. Si tot va bé i els horts prosperen (tot dependrà de la calor i molt especialment de la pluja), la intenció és fer un tast de tomates per a determinar quines són més gustoses, així com una sessió de retorn d’esta informació per a saber quines es comporten millor a les altituds pròpies de Pena-roja.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Víctor Vidal, ambientòleg de la Portellada, sobre l’experiment de ciència ciutadana que s’ha fet al voltant de les tomateres:

RUBÉN LOMBARTE