Agricultura autoritze que es pugue barrejar llana i fems com a fertilitzant
La decisió es va anunciar a les Corts d'Aragó, però genere molts de dubtes per la seua efectivitat i perquè la llana està definida com un subproducte animal

(AMPLIAREM INFORMACIÓ)
Seguint el camí que han marcat altres autonomies, i com a possible solució a la problemàtica que genere l’acumulació de la llana a les portes de les explotacions de les ovelles, el departament d’Agricultura del Govern d’Aragó ha tirat pel dret i ha autoritzat barrejar la llana i el fem perquè es pugue utilitzar com a fertilitzant. Així es desprèn de la resolució que ha adoptat l’executiu autonòmic i que va donar a conèixer en compareixença a les Corts d’Aragó la directora general de Qualitat i de Seguretat Alimentària, Aitziber Lanza. L’objectiu d’esta decisió, i que no és nova perquè autonomies veïnes com ara Castella l’estan aplicant, naix com a possible solució davant els excedents de llana que s’acumulen a les portes dels corrals de les ovelles, a conseqüència del valor afegit que ha perdut la llana davant d’altres fibres sintètiques i que s’ha traduït a la vegada en la congelació de les exportacions de llana als principals mercats internacionals, sobretot la Xina. El passat novembre, la població d’Arenys de Lledó va viure una interessant ‘Fira de la Llana’ que va reunir experts, productors i investigadors amb la finalitat de buscar noves eixides a la llana, i en la qual es va parlar de futurs plausibles associats als bioplàstics, l’automoció, la construcció i l’artesania.
La resolució que ha presentat el Govern d’Aragó especifique que «tant la llana com el fem que s’utilitze amb esta finalitat ha de procedir exclusivament dels animals de l’explotació». A l’hora de procedir a la creació d’este llit fertilitzant, el document recalque que «es barrejaran en capes alternes de tots dos subproductes, afavorint el compostatge natural». La barreja «només es podrà aplicar en parcel·les ubicades dins de la geografia aragonesa». La mesura genere moltes preguntes. La primera va lligada a l’efectivitat d’esta barreja com a fertilitzant. La segona, a la mateixa manipulació de la llana, perquè recordem que està catalogada com a subproducte. De fet, Agricultura del Govern d’Aragó, a través d’una carta dirigida al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, reflexionava sobre la necessitat de «modificar la normativa reguladora dels subproductes», en la direcció d’ampliar els destins admesos de la llana. Des de la mateixa conselleria van explicar que el passat mes de setembre, i davant l’acumulació de la llana a les portes de les explotacions d’ovelles, el Ministeri els va deixar caure una possible solució, que era enterrar la llana als abocadors. Des de la conselleria d’Agricultura del Govern d’Aragó, i abans de la ruptura de coalició entre PP i Vox, l’anterior conseller va plantejar retirar-la de les explotacions i directament cremar-la.