Propietaris i ajuntaments descobreixen les possibilitats del mercat de carboni
Els projectes forestals per a compensar les emissions de CO₂ poden ser un recurs per al territori o per a reforestar zones afectades per incendis
La seu de la Comarca del Matarranya a Vall-de-roures va acollir el 15 de juliol una xerrada informativa sobre els beneficis ambientals i econòmics dels projectes d’absorció de gasos d’efecte hivernacle, especialment enfocada en la gestió de la petjada de carboni. La presentació organitzada per la Direcció General d’Educació Ambiental del Govern d’Aragó, estava dirigida principalment a propietaris de terrenys i ajuntaments de la comarca.
La jornada va comptar amb l’enginyer Barry Barnard, de l’empresa Bioma Forestal, qui va desgranar un tema complex i, en moltes ocasions, desconegut per al públic general. Barnard va explicar com funciona el mercat del carboni. A través de projectes forestals, “segresten” carboni de l’atmosfera mitjançant la seua fixació en els arbres i este CO₂ retirat genera “bons de carboni” que són reconeguts i poden ser comercialitzar. Estos bons representen un recurs econòmic per a propietaris forestals i entitats locals que els poden vendre a empreses o institucións que s’hagen passat del seu límit d’emissions.
Segons Barnard, “és una oportunitat més, un recurs més amb el qual compten els propietaris forestals, siguen ajuntaments o particulars, per generar una sèrie de rendes, més enllà dels obvis beneficis ambientals”. L’enginyer va subratllar que estos bons interessen a empreses i institucions obligades a complir límits d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, facilitant que siguen elles les que financen la descarbonització. Un altre aspecte a destacar va ser el referent a la reforestació en zones afectades per incendis. L’enginyer de Bioma Forestal va confirmar que la repoblació postincendi és un dels projectes típics sobre els quals es poden generar crèdits de carboni. “El ministeri proposa dos tipus d’actuacions: les repoblacions en zones cremades i en zones que abans no eren arbrades”, va explicar, subratllant que qualsevol d’estes situacions “encaixa perfectament amb l’execució d’estos projectes”.
La xerrada va posar èmfasi en la importància que els propietaris de terrenys, ja siguen forestals, agrícoles o fins i tot urbans o industrials, coneguen en profunditat els mercats de carboni i les rendibilitats que poden obtenir. Barnard va advertir sobre la necessitat d’estar informats davant les propostes d’empreses que busquen terrenys per a estos projectes, per assegurar-se unes bones condicions. Tradicionalment, han estat les empreses les que han portat la iniciativa en la recerca de terrenys, però amb jornades com esta, es pretén que els ajuntaments i propietaris també puguen liderar projectes de restauració i repoblació, aprofitant les oportunitats econòmiques que se’n deriven. A la xerrada es van fer estimacions dels preus als mercats de carboni. Per exemple, en un any, en una zona d’una hectàrea i plantant 1000 pins, l’arbre autòcton de la zona, s’absorbiria 10 tones de CO₂, que es podrien vendre en bons per 300 euros.
Fins a la data, i des de l’adopció del protocol de Kioto, eren les empreses més grans les que havien de complir amb estes limitacions de producció de gasos d’efecte hivernacle, fos reduint-ne l’emissió o bé comprant bons per compensar; però tal com anunciava Bernard cada cop les restriccions s’aniran estenent a empreses més petites i a més sectors. És per això que cal estar a l’aguait de la situació. De fet, el tècnic ja va avisar que en localitats pròximes hi ha empreses que s’ha posat en contacte amb propietaris i consistoris per engegar projectes d’este tipus.
Barnard va reconèixer que pel que fa a les emissions de gasos, la balança global està “molt desequilibrada”, iniciatives com estes són “un granet de sorra i no la solució definitiva”, ja que al final és “un negoci”. No obstant això, va destacar la participació activa de les empreses en el finançament d’estos projectes com un punt positiu per a reduir les emissions d’estos gasos promotors del canvi climàtic.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Barry Barnard sobre la petjada de carboni i els projectes d’absorció de gasos d’efecte hivernacle:
