Eclipsi i pluja d’estrelles: una jornada màgica des de la Mola de Mont-roig

El passat 12 d’agost, Mont-roig va viure una d’aquelles nits que difícilment oblidarà. La Mola es va convertir en un mirador privilegiat per contemplar l’eclipsi total de Sol, un fenomen extraordinari que va reunir centenars de veïns i de curiosos sota un mateix cel. Durant uns instants, la llum del dia va donar pas a una foscor màgica i la corona solar va quedar suspesa sobre l’horitzó, oferint una imatge difícil de descriure. Però la particularitat de Mont-roig no va estar només en el fenomen astronòmic, sinó també en la manera de viure’l: compartint el camí fins a la Mola, escoltant les explicacions, mirant el cel i deixant que el paisatge formés part d’una experiència excepcional. L’associació Cultural Sucarrats va contribuir a fer possible una proposta pensada perquè l’eclipsi no fora simplement un esdeveniment per a observar, sinó una experiència col·lectiva. Veïns i visitants es van concentrar a la plaça abans d’emprendre tots junts l’ascens a la Mola, un espai obert i privilegiat que va acabar convertint-se en una jornada en què Mont-roig va mirar al cel com poques vegades ho havia fet. I és que junt a l’eclipsi, van experimentar també la pluja d’estrelles.

Luis Cros, divulgador i persona encarregada d’aportar algunes pinzellades sobre un fenomen que trigàrem anys en tornar a viure a casa nostra, va reconèixer que posar paraules al moment de la totalitat és impossible. “La imatge de l’eclipsi no es pot explicar amb paraules”, va assegurar, convençut que cap fotografia pot transmetre la sensació d’estar observant la corona solar. Durant aquell instant, el cel va canviar completament d’aspecte i va permetre observar elements que, en condicions habituals, passen desapercebuts. “Jo els explicava que miraren tot l’entorn, que buscaren estrelles que un 12 d’agost a la tarde no es veuen perquè estan tapades per la llum del Sol”. De fet, durant el moment de l’eclipsi es va poder contemplar el planeta Venus. Un moment únic, preciós, excepcional, perquè un eclipsi d’estes característiques no el tornarem a viure al territori fins a l’any 2150. “Cap de natres, segurament, anirem a buscar eclipsis solars per allí”, va apuntar Cros. “I la geometria espacial ens ha permès tindre el privilegi que això passés a casa nostra”. Moment que es va viure en especial emoció des de la Mola de Mont-roig.

Però quan l’eclipsi va acabar, la nit encara ens guardava un altre espectacle. La Mola va tornar a omplir-se d’observadors per contemplar les Perseids, la tradicional pluja d’estrelles d’agost. Al voltant de la mitjanit, entre un centenar i 150 persones van tornar a pujar a l’antic castell per mirar una altra vegada al cel i participar en una nova activitat de l’associació Cultural Sucarrats, amb explicacions i històries mitològiques relacionades amb les constel·lacions. Cros va detallar que durant aquella nit es van veure bastantes estrelles fugaces i inclús alguns bòlids. I és que el 13 d’agost va ser “un dia redó per observar el cel”. Primer va ser el Sol, després la foscor i, finalment, una pluja d’estrelles damunt de Mont-roig. Una successió de fenòmens que va convertir una nit d’estiu de 2026 en una experiència difícil de repetir.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Luis Cros, professor i veí de Mont-roig, en relació a la jornada dedicada al cosmos que va celebrar la població el dimecres 12 d’agost: