Logotips d'organismes oficials

Els veïns de Massalió es reuniran esta tarde per a quantificar tots els danys provocats pel temporal

La riuada s'ha endut camins rurals, camps de presseguers i ametlers de recent plantació, així com sistemes de regadiu. El poble reivindique un projecte de recuperació perquè l'agricultura pugue sobreviure

La Vall d'Alcanyís es va desbordar al seu pas per Massalió. | Foto: Marta Jiménez

Massalió ha convocat per a esta tarde una reunió oberta a tots veïns afectats per la riuada. L’intens temporal que va patir el Matarranya la setmana passada, i que es va traduir en més de 300 litros de precipitació, ha provocat importants desperfectes al territori, especialment a la zona baixa de la comarca. De cara a quantificar tota la malesa provocada per este temporal, que en el cas de Massalió ha destrossat camins rurals i s’ha endut presseguers i ametlers de recent plantació, així com sistemes de reg, els afectats es reuniran esta tarde a l’ajuntament. Tal i com va explicar este dilluns Rafa Martí, alcalde de la població, en una entrevista concedida a Ràdio Matarranya, estes riuades han suposat un episodi més d’una temporada negra per al municipi. «És difícil d’explicar, però som un poble que acumule una desgràcia darrere d’una altra en escassos tres anys», va recordar Martí.

De fet, i des de l’ajuntament, Rafa Martí va anunciar que «demanarem la zona catastròfica, i en estos moments estem en contacte amb el Govern d’Aragó per avaluar els danys materials i demanar alguna ajuda». L’alcalde de la població va defensar que «la DGA s’ha de bolcar d’una vegada per totes amb el poble per les circumstàncies que estem patint. I crec que s’hauria de plantejar un projecte de recuperació del municipi que li dono futur a la gent del nostre poble». Entre la sharka, les gelades de primavera, les pedregades a l’estiu i ara la riuada, Massalió ha vist com l’agricultura, motor econòmic de la població, està en perill de desaparèixer. De fet, el futur de la cooperativa, que s’alimentava especialment d’una producció de préssec que en apenes un any ha desaparegut, està contra les cordes. Si no es posen solucions damunt la taula, la cooperativa podria tancar a l’hivern.

Un 2022 desastrós per a l’agricultura
Des de Queretes, Fernando Camps, alcalde de la població, va concretar que «aquí ens van caure 290 litros en escasses 24 hores». Una tromba d’aigua que s’ha traduït «en murs caiguts dins del poble, el despreniment d’un mur que vam aixecar nou a la vora del pavelló o desperfectes en el consultori mèdic». Encara que la principal malesa s’ha identificat pels camps de cultiu i els camins rurals. I és que, tal i com va dir Camps, «les valls van sortir amb molta força. Alguns barrancs, que durant l’any estan completament eixuts, portaven més aigua que el riu Algars». Per sort, no s’ha hagut de lamentar cap tragèdia humana. Però els mals són importants. Un nou revès per a l’agricultura en un 2022 negre. «D’ametla no n’hem collit gens. Enguany l’oliva està fatal. I en una comarca que és majoritàriament agrícola, la gent i l’economia se’n ressentirà molt».

Per la seua part, Isel Monclús, president de la Comarca del Matarranya, va apuntar que «la zona baixa del Matarranya és la que majors afeccions ha patit durant este temporal d’aigua. Municipis com Calaceit, Massalió, Lledó o Queretes han tingut problemes a les captacions, motivats per la qualitat de l’aigua, que baixava molt tèrbola com a conseqüència de les riuades». Monclús també va parlar dels desperfectes ocasions en els camps de cultiu i als camins rurals, «molts d’ells completament destrossats», i va recordar que el temporal va fer sortir valls i va fer brollar fonts que portaven dècades eixutes. La força de l’aigua, va recordar el president de la Comarca del Matarranya, «inclús ha aixecat camins asfaltats i s’ha emportat murs de formigó». De moment no s’ha pogut fer cap avaluació de la Via Verda, una infraestructura ciclista que sol partir grans desperfectes quan es viuen episodis com el de dissabte.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans