Descobreixen un secret amagat fa més de 50 anys a una de les campanes de l’església de la Portellada

La campanya més petita de l’Església de Portellada, dedicada a San Francisco Javier, ha guardat un tresor amagat des de fa més de 50 anys. Un potet de vidre amb una nota escrita a màquina i firmada a mà del 1971. Glòria Serrat, l’alcaldessa de la Portellada, va explicar el dia que van obrir el pot que “el que s’ha trobat és un paper amb totes les persones que van penjar la campana. Esta campana és la més petita, però pesa més de 200 kg, i la van pujar per les escales”.

Ara, els veïns d’este municipi han decidit afegir diversos objectes actuals a la càpsula de temps perquè es troben en el futur. “Hem posat una còpia del diari que va sortir quan les vam baixar, hem posat el cens que hi ha ara poble, hem posat les monedes que estan ara en curs, una màscareta i un text amb tota la informació que tenim de les campanes“, comentava Serrat.

Tot i que els veïns més grans recordaven que hi havia una capseta amagada, trobar este tipus de document no és gens comú. Alfredo Pallás, el restaurador de les campanes de la Portellada, afirmava que “la veritat que va ser sorprenent, i la primera vegada. Si és cert que de vegades trobem coses antigues com les boles de canó que posaven per fer contrapès, un eix de carro posat dins la fusta… coses rares, però la veritat és que trobar un text és la primera vegada”.

Un tresor amagat des del 16 de març de 1971, que ha sortit ara a la llum després de la restauració d’una campana amb molta història.

Les campanes de La Portellada
Les campanes d’este municipi són unes de les més antigues de la comarca del Matarranya i és que daten de 1794 i 1795. Conegudes amb els noms, de la més gran a la més petita, com Damiana, Maria i Javier, respectivament, estes campanes tenen una curiosa història.
Sent l’alcalde de la Portellada Rafael Celma i el secretari Tomás Bayo, s’encarreguen unes campanes al mestre campaner Antonio Argós, al municipi d’Illa, a Cantàbria. Això es realitza per mitjà del nebot d’este, anomenat Fermín Argós. El preu acordat per les campanes és de 1.436 lliures jaqueses, 6 sous i 10 diners, campanes que van penjar el 1796. Ambdues parts acorden saldar el deute pagant 250 lliures jaqueses a l’any. Este acord es compromet l’any 1798 per l’impagament de dos dels terminis. És per això que el campaner ho denunciar i van estar en litigis fins a l’any 1081. I és precisament este any, el 1801, quan La Portellada declara haver complert amb els pagaments, però l’altra part, el campaner, no va acudir a percebre els diners, donant fe d’este fet, el per aquell temps, secretari de la Portellada Tomás Bayo. Finalment, el deute es va estipular just i legítim, per la qual cosa el pagament es va acabar efectuant.

El 1970 la campana més petita, coneguda fins aquell moment pel nom de Miguela, va ser fosa i tornada a col·locar amb el nom de Francisco Javier en honor al rector d’aleshores, i és precisament en esta campana on van amagar el petit pot de vidre fins avui dia.

ISABEL APARICIO