El cultiu d’oliveres mil·lenàries del territori Sénia és reconegut per la FAO
La gerència de la Taula del Sénia va recollir a Roma este reconeixement al Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM)
L’organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha reconegut el sistema agrícola de les oliveres mil·lenàries que tenim al Territori Sénia com a SIPAM (Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial). Una distinció que el passat 22 de maig van recollir Tere Adell, gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, i Jaume Antich, president de l’associació Territori Sénia, de la mà de Qu Dongyu, director general de la FAO, a Roma. D’esta manera, les oliveres mil·lenàries del Sénia formen part d’un selecte grup integrat per 74 sistemes agraris de tot el món, dels quals cinc estan a Espanya. Ens referim a la vall salada d’Anyana, Àlaba, l’Axarquia de Màlaga, l’Horta de València, les Muntanyes de Lleó i les oliveres mil·lenàries del Territori Sénia, situades entre Aragó, Catalunya i València. Un reconeixement de caràcter internacional i que en el cas d’Europa, per ara, només ha distingit sistemes agraris d’Itàlia, Espanya i Portugal.
Tere Adell, gerent de la Taula del Sénia, va destacar el prestigi que este reconeixement supose per al territori, recordant que «tot i que oficialment se’ns va donar a finals de l’any 2018, ha segut ara quan ens han convocat a Roma per a rebre esta distinció». Reconeixement del qual «ens hem de sentir molt orgullosos», atesa la seua singularitat. Adell va afegir que «els SIPAM de sistemes agraris els podem comparar amb les distincions que fa la UNESCO al Patrimoni de la Humanitat». Adell també va parlar de la cerimònia. «Un acte molt bonic. Allí hi ha representants de països de tot el món. Pareix una Torre de Babel, amb gent parlant en espanyol, francès, rus, xinès, japonès… Alguns assistents inclús duien el vestit regional a l’hora de recollir la seua distinció». Uns reconeixements que «volen donar visibilitat als sistemes agraris tradicionals», i que casen perfectament amb el discurs de «cultura sostenible, resiliència i producte autòcton del qual ara tant se’n parle».
Parlar de sistemes agraris tradicionals no vol dir renunciar a les noves tecnologies, ni tampoc tornar a llaurar amb el burro o el matxo, sinó que el que busquen estos distintius és posar en valor els paisatges i sistemes agraris més respectuosos i sostenibles amb el paisatge. Un sistema agrari reconegut per la FAO que case a la perfecció amb la pedra en sec, la qual l’any 2018 va ser reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Tere Adell va apuntar que «al nostre paisatge agrari conviuen els marges de pedra en sec i les oliveres mil·lenàries», dos elements molt importants que defineixen la nostra agricultura tradicional. Al mateix temps, també en destaquen les valones, que són construccions de pedra en sec difícils de trobar al Matarranya, però que encara els trobem per bancals del Rossell, La Sénia o La Galera. Construccions que servien per a protegir les oliveres de forts vents, però també per a conservar la humitat de la terra en zones seques.
Trobada a Canet
Al llarg dels pròxims dies, i una vegada superades les Eleccions Municipals 2023, les propostes de la Taula del Sénia no paren. Sense anar més lluny, el dissabte 10 de juny se celebrarà a Canet lo Roig la tradicional Mostra del Sénia, on estan convidats tots els municipis que integren el projecte, entre ells Pena-roja, Vall-de-roures i Beseit, les tres poblacions del Matarranya que estan dins de la Mancomunitat. De fet, i precisament en esta trobada, es presentarà l’últim projecte que ha impulsat la Taula del Sénia al voltant de les oliveres mil·lenàries. Parlem d’un viatge de realitat virtual a través del qual podrem visitar 10 oliveres mil·lenàries del territori. Durant els últims mesos s’ha treballat en esta experiència, i la intenció de la Mancomunitat és desplegar-la per diferents oficines de turisme del territori Sénia. Entre els 10 arbres monumentals que tindran la seua recreació virtual, trobem un exemplar de Pena-roja que té 11 metros de perímetre de soca i 30 metros de copa.