La història local, gran protagonista de la 30ena Trobada Cultural que impulse ASCUMA

Aprofitant el 239 aniversari de la concessió del privilegi de vila a La Portellada, el passat dissabte 18 de novembre l’Associació Cultural del Matarranya va celebrar la seua 30ena Trobada Cultural en esta població. Una jornada intensa, curiosa i molt participativa en la qual la història local va tindre un pes destacat. De fet, i de la mà de Joaquim Monclús, president d’ASCUMA, es va fer un recorregut interessant per la història de la població, una proposta que es va complementar amb moltes activitats més. Entre elles, es va fer una visita guiada per La Portellada, i en ella es van explicar algunes curiositats, com ara la divisió històrica que existia entre el Mas de Dalt i el Mas de Baix. Durant la trobada també es van fer activitats al voltant de la cançó i la música tradicionals, un tast de vins, un concert de rock, així com una aproximació al procés que acabaria concedint-li a La Portellada la seua autonomia. Un privilegi que va obtindre un 18 de novembre de 1784.

Marcos Micolau és un jove de La Portellada llicenciat en Història i un apassionat de la història local. I aprofitant les jornades que s’han fet al voltant d’una efemèride tan important per al municipi, Micolau va impartir una conferència sobre este procés, gràcies al qual La Portellada es va acabar independitzant de La Freixneda. L’historiador va concretar que «esta conferència naix d’un treball que vam fer ara fa uns anys a l’ajuntament. Vaig dedicar tot un estiu a llegir i investigar documents de l’arxiu provincial de Saragossa», els quals recopilaven «tota la informació relativa al judici» que acabaria concedint-li a La Portellada el privilegi de vila, obtenint «la seua autonomia i la seua independència». La conferència de Marcos Micolau es va centrar en tot este procés, analitzant les disputes entre els veïns de La Freixneda i de La Portellada. Finalment, «uns i altres arribarien a un acord», i tot i que els dos municipis s’acabarien separant, van negociar un marc de convivència com a veïns que seguirien sent.

L’historiador va concretar que el procés d’autonomia que es va viure a La Portellada va vindre motivat per dos raons. La primera d’elles, i segons denunciaven els veïns de La Portellada, era perquè «el tracte de La Freixneda era roín». Des del barri veí «consideraven que vivien en una situació de servitud», reclamant «els mateixos drets que la resta de la població espanyola». La segona raó per la qual s’iniciarà tot este procés va relacionat amb l’increment de població i la capacitat econòmica. «En aquells moments, La Portellada tindrà una població important. Estem parlant d’uns 140 habitants, una població relativament gran i que se situava a una distància important de La Freixneda». Els documents ens parlen de «cinc quarts d’hora» de distància, va relatar Micolau. Per tant, La Portellada al·legarà que no tenia sentit fer certes gestions a La Freixneda quan el seu barri tenia suficient població i capacitat econòmica per a mantindre el seu metge, el seu alcalde i el seu guarda de montes.

Tres anys de litigi i dos més de concòrdia
El litigi entre La Portellada i La Freixneda va durar tres anys, i des que es va concedir la independència, les dos parts trigarien dos anys més per a firmar un acord de concòrdia. Per tant, i com relate Marcos Micolau, «el procés va ser un poc farragós i va deixar moltes coses tancades perquè no tornaren a aparèixer en un futur». Per a La Freixneda era complicat acceptar la pèrdua de La Portellada, sobretot perquè era un barri estratègicament molt ben situat, amb el riu Tastavins molt a prop. Així ho corrobore la propietat d’un molí a l’alçada del Salt, que tot i estar en territori de La Portellada, va conservar La Freixneda. Una de les curiositats que ha trobat Micolau en tot este procés fa referència a la forma que es va usar per a fer la separació de termes. «L’església tenia una influència molt gran durant aquell moment. I aquelles terres on el vicari de La Portellada donava els sants sagraments, donava la missa i marcava les festivitats locals, acabarien determinant el terme de La Portellada».

Marcos Micolau també va concretar que tot i la complexitat del procés, al final les dos parts arribarien a un acord. De fet, la concòrdia establia un període de quatre anys per a revisar l’acord, i «jo no he trobat documents sobre una possible revisió». L’historiador local va entendre que una qüestió que corrobore esta concòrdia «és que La Portellada va conservar els escuts. De fet, l’església de La Portellada encara manté l’escut de La Freixneda», de manera que tot i el procés amarg que supose una separació es va intentar dur de la forma més amigable possible. Com va apuntar Micolau, el procés va durar uns quants anys, i els municipis van mantindre a Saragossa un lletrat perquè els fes els tràmits corresponents. Això ha servit també per a conèixer els noms de totes aquelles persones, tant de La Portellada com de La Freixneda, que van posar diners en el procés, una informació de gran valor per a conèixer el nom dels habitants de cada població.

RUBÉN LOMBARTE