Una sèrie de quatre documentals versarà sobre la vida als masos del Matarranya

La vida als masos del Matarranya tindrà la seua pròpia versió documental. Parlem d’una sèrie de quatre treballs audiovisuals que versaran sobre un model de vida que va perviure fins fa escassos 40 anys i que estaran disponibles en qüestió d’unes setmanes. El projecte audiovisual, que ha estat reconegut pel programa ‘Tierra de Oportunidades‘ que impulse CaixaBank, es projectarà pròximament a la seu del Grup d’Acció Local Baix Aragó-Matarranya, amb la previsió de fer també difusió a través de les biblioteques municipals de la comarca i canals com YouTube. Un projecte molt cuidat, a través del qual s’ha entrevistat diferents protagonistes del Matarranya i que són patrimoni viu de la vida masovera. La sèrie ha viatjat per diferents masos del Matarranya, alguns d’ells encara habitats, com el Mas de Moret de Mont-roig o el Mas de Carranclanc de Pena-roja. Altres, com l’emblemàtica Torre del Marquès, han canviat d’usos. També apareixen masos que es van abandonar i uns altres que, desgraciadament, han anat caient.

Sílvia Ysamat és la persona que ha impulsat este projecte documental, i va explicar que «la idea original parteix de Vicent Pallarés, que és un col·laborador habitual de Temps de Franja». Ysamat va aterrar al Matarranya amb la intenció de fer tot un seguit d’entrevistes sobre els usos de les plantes medicinals i la vida tradicional al Matarranya. Arrel de tot este treball de documentació, «acabaríem madurant un altre projecte audiovisual sobre la vida als masos». A través d’entrevistes realitzades a veïns del territori, «hem recuperat les vivències al voltant dels masos, molt marcades per les quatre estacions de l’any. Les estacions de l’any, enteses com el cicle de la vida». Per tant, la sèrie documental comence amb la primavera, «on parlem de l’arribada al mas, de les estructures familiars, de la figura del propietari del mas, del mitger, del masover…» La sèrie continuarà amb l’estiu, un documental que parlarà «més de la terra: quins cereals es cultivaven, la sega i la batuda, el bestiar del mas i també en el concepte de sostenibilitat» en un model de vida on s’aprofitava tot.

La tercera part de la sèrie versarà sobre la tardor, i en este apartat es parlarà de la recol·lecció: de la verema i la campanya de les olives, entre altres. «Un documental on també indaguem molt sobre la lluna: com s’orientaven amb les llunes per a collir i per a plantar, una qüestió molt interessant sobre creences que es mantenen vives», va detallar Ysamat. L’hivern, l’etapa més dura dels masovers, versarà sobre altres qüestions com ara «la matança, però també del concepte del foc a terra, de les trobades i reunions, el recolliment de l’hivern». L’última peça documental indagarà també sobre l’abandonament progressiu dels masos i d’un model de vida. Sílvia Ysamat va recordar que «a través d’este projecte hem filmat en masos on encara hi viuen famílies, però també en masos on pràcticament no hi quede res». Per tant, el sentiment d’enyorança, els records, la memòria, el pas inescrutable del temps, estan molt presents. En el documental apareixen el Mas de Blas i el Mas de Micolau de Beseit, com també el Mas de Jasanada i el Mas dels Fossos de Vall-de-roures.

La modernitat i l’abandó
Una vegada escoltades les múltiples veus del territori que han participat en este projecte, Sílvia Ysamat reflexione sobre la decadència d’un model de vida molt estructurat. «Moltes famílies tenien el seu mas, però també una casa al poble. La modernitat i les comoditats de la vila, amb aigua corrent i electricitat», acabaran condicionant la decisió de molts masovers, que de forma progressiva apagaran les brases i tancaran les portes del seu mas per sempre més. Ara bé. La vida al mas, molt lligada a la terra i molt vinculada a l’autosuficiència i al treball col·laboratiu, forjarà el caràcter i la manera de ser d’estos masovers. «La plasticitat, l’austeritat, el no gastar més del que tenim o desitjar més del que puc tindre està incorporat en l’ADN de totes estes persones». Esta sèrie documental és un homenatge a la memòria viva dels masos i els masovers. Una proposta audiovisual que coneixerem en unes setmanes i que ens vol recordar qui som i d’on venim.

RUBÉN LOMBARTE