El dron, la nova ferramenta tecnològica per a la ramaderia tradicional

Este passat dimarts, uns 30 ramaders alçaven la vista al cel, i és que, dins del programa d’activitats de la Fira Ramadera de Vall-de-roures, va tindre lloc una particular exhibició sobre tècniques de pilotatge de drons per al maneig del bestiar, així com la presentació de les diferents utilitats que tenen estes aeronaus en el món de la ramaderia.

Una jornada realitzada per DELSAT Internacional Drones i organitzada per l’Ajuntament de Vall-de-roures, Oviaragón, Pastores Grupo Cooperativo i l’Associació d’Ovelles i Caprins del Matarranya. Alberto Riba, president d’esta darrera, comentava que “és tota una novetat. Havíem vist que alguna empresa donava este tipus de serveis i ens va semblar interessant portar-ho amb l’excusa de la fira i fer així una jornada per als ramaders de l’entorn”. Riba afirma que “la demostració que fan amb les ovelles és sorprenent”, i el que es busca és “veure si es pot usar a les explotacions d’aquí”. Encara que “cada explotació és un món, potser a algun ramader li pugui resultar de suport per vigilar les ovelles o veure l’estat d’una tanca”. Al final, el maneig de drons en la ramaderia és una nova tecnologia que “podria donar solució” o almenys “ser una ajuda per estalviar temps als treballadors”, apunta Riba.

Des de l’empresa DELSAT, afirmen que el dron és una ferramenta més, que pot ser profitosa en molts sectors. En concret, per a la ramaderia afirmen que pot tindre moltes utilitats, però insistixen que no és substitutiu del gos pastor. La seua utilitat, “entre moltes altres coses”, pot ser la revisió de tanques o del pastor elèctric”, així com “el control dels possibles abeuradors o saladors que tinguen escampats per les propietats, a la finca o a la muntanya”, a més de vigilar els animals en temps real, explica Daniel Yuste, director genera de DELSAT.

Durant l’exhibició va quedar clar que amb un bon maneig d’estes RPA (sistema d’aeronaus pilotades a distància) es pot fer un bon pasturatge amb les ovelles. Així ho van poder comprovar les 30 persones que es van animar a assistir a la jornada, ramaders del Matarranya així com d’Alcorisa, Morella, Horta o Arnes, que tampoc no van voler perdre l’oportunitat de conèixer este sistema tan nou. Yuste afirma que al principi “este món espanta una mica quan el veus, perquè té molta burocràcia i tecnicismes“, però que “quan veuen la practicitat” molts ramaders acaben fent-se el certificat, comprant-se els seus drons i fent-los servir activament en les seues ramaderies”. Però recorda que “per pilotar qualsevol classe d’aeronau estem obligats per llei a estar certificats com a pilots i operadors i tindre com a mínim una assegurança de responsabilitat civil a tercers”.

Dins del programa d’activitats de la Fira Ramadera i Comercial de Vall-de-roures, que se celebra este cap de setmana, hi ha moltes propostes, com ara la demostració d’esquilada tradicional d’ovelles, el concurs de gossos pastors o la tancada de bous amb cavalls, entre d’altres. A més a més, dins este programa, el dilluns 6 de maig tindrà lloc una Jornada de Revaloració de la llana impartida pel CITA (Centre de Recerca Tecnològica Agrària d’Aragó)

El problema de la llana
La llana, gran motor econòmic a Espanya durant segles, ara ha esdevingut un gran hàndicap. I és que la llana és un producte anomenat SANDACH (Subproductes d’origen animal no destinats a consum humà) el qual no es pot tindre a les explotacions. Al Matarranya, ja estan pràcticament totes les ovelles esquilades i segons Alberto Riba “és un problema perquè ningú recull la llana i no sabem què n’hem de fer”. Perquè és un producte el qual “s’ha de portar a una empresa que estiga catalogada per manejar els productes SANDACH”. Fins a la data, la Xina s’emportava este producte, però este mercat s’ha tancat, i “tot i que no en trèiem cap rendiment, almenys ens treien el problema de sobre”, afirma Riba. Ara, “s’està parlant amb el govern d’Aragó per portar-la a una incineradora este any”, però encara no hi ha una solució clara. Per tot això, des de l’organització “hem vist interessant que el CITA vinga aquí aprofitant la fira” amb este projecte de Revaloració de la llana “perquè ens expliquen de què es tracta” i així veure si es troba “algun camí o alguna una petita solució perquè el problema de la llana es puga solucionar”.

ISABEL APARICIO