María José Martí: “La intel·ligència artificial, avui dia, no està encara en el punt de poder substituir l’humà”
La Generalitat de Catalunya en la darrera edició dels Premis Dones Tic va reconèixer com a emprenedora de l’any a María José Gil. Esta enginyera de Vall-de-roures, que actualment viu i treballa als Estats Units, és fundadora de l’empresa ZeroError, una exitosa plataforma d’anàlisi de qualitat de dades amb intel·ligència artificial.
Acaba de recollir el premi Dona Tic 2024 en l’àmbit de l’emprenedoria, què ha suposat per a vostè rebre este reconeixement?
La veritat és que ha estat un honor. Quan em van trucar i em van dir: “ets finalista com a emprenedora, hauries d’estar a Barcelona el 10 d’octubre”, jo ja m’ho vaig manegar tot per vindre. Sempre tinc feina per aquí, per Europa, i vaig aprofitar. També va vindre el meu marit i el meu fill petit, el Marc. Va ser molt emocionat i molt bonic.
A més, este any era una edició especial, ja que es complien 10 anys de trajectòria dels Premis Dona TIC.
Sí, es va fer en un lloc molt emblemàtic, a la sala la Paloma, i hi havia un munt de seguretat, moltes personalitats del govern i gent important del sector. Jo he sigut executiva a Wall Street, he portat organitzacions molt grans, i estic acostumada a parlar davant de molta gent. Però este premi va ser molt emocionant. Primer de tot, perquè te’l donen a casa, a la terra. Jo vaig estudiar a Barcelona, el meu marit és català, parlo la llengua… I segon perquè és un premi molt important per a les dones referents en la tecnologia. I això és molta responsabilitat, perquè no només reconeixen la teua feina, sinó com tu vas obrint camí en un món en què no hi ha moltes dones.
Precisament, un dels objectius d’estos premis és promocionar el lideratge femení i arribar a la paritat entre homes i dones en estos sectors tan masculinitzats. Li ha costat molt obrir-se camí?
No t’ho pots ni imaginar! És la història de la meua vida. Quan vaig estudiar enginyeria industrial, no hi havia moltes noies, érem com un 15% o 20%. En acabar la carrera, ben aviat, vaig anar als Estats Units, on fa l’efecte que hi ha més dones en el món executiu, però no és del tot cert, seguíem sent una minoria. Era una de les poques dones en organitzacions grans, sobretot en feines tècniques de finances i de risc. I des que vaig muntar la meua empresa d’intel·ligència artificial, més del mateix. Només cal veure quins són els fundadors o els executius en cap de les empreses d’este tipus. No hi ha pràcticament cap dona. Així que seguim obrint camí.
Sempre es parla de la doble càrrega que tenen les dones a l’hora de compaginar la vida professional amb la familiar. Li ha resultat difícil compaginar estos dos vessants?
És important saber que per ser bona en la teua carrera no has de sacrificar la teua vida personal. Però per això necessites el suport familiar. Jo tinc tres fills, i el meu marit, en Joan, no està a casa cuidant els nens, ell té també un currículum impressionant. Nosaltres, per exemple, en els moments difícils, quan els dos tenim una reunió important a les 8 del matí i et truca la cangur i et diu que està malalta i no pot portar els nens al col·legi… Fem ‘pedra, paper, tisora’, a veure qui arriba tard a la reunió. Tindre una parella que entenga que són dos carreres és el més complicat de tot.
És dona i pionera en el seu camp, i ara reconeguda amb este premi. Creu que és important tindre referents?
Jo només estic contenta en poder contribuir amb el meu granet d’arena. Per mi l’important és que moltes vegades, sobretot les dones, ens fiquem barreres al nostre cap. Pensem: “això no és per mi, no ho podré pagar, em diran que no…”. Muntar la meua empresa no va ser un camí de roses. Durant el primer any, em vaig trobar amb situacions discriminatòries. Em van arribar a retreure que què feia ficant-me en intel·ligència artificial sent dona i a la meua edat. La ràbia que em va provocar esta situació em va servir per a tirar endavant i demostrar que s’equivocaven.
Un consell per a la gent que vol emprendre.
L’important és seguir treballant cada dia, i quan les coses no surten com tu vols, no passa res. Aquell dia, pares de treballar, et mires una pel·li, et prens una copa de vi amb el teu marit, quedes amb algun amic… I al dia següent ja tornes una altra vegada. L’important és sempre és tirar cap endavant. Quan et trobes una pedra al camí, si aquell dia no veus la forma de superar-la, pares, i l’endemà continués perquè trobes la forma de fer-ho.
Ha aconseguit superar totes estes pedres que s’ha trobat pel camí i la seua empresa ZeroError és tot un èxit. Quin és el seu model empresarial que l’ha fet arribar al cim?
Actualment les dades maneguen el món. Avui en dia, per prendre qualsevol decisió necessites dades i si les dades estan malament, no pots prendre bones decisions. El problema és que treballem amb moltes dades i et passes molta estona fent triangulacions per trobar errors, encara que tingues un exèrcit de gent. El que fem amb el nostre equip, que són molt bons analitzant informació, és usar la intel·ligència artificial (IA). Això ens permet fer molts càlculs, molt complexos i en molt poc temps. I li diem al client el que està bé o el que està malament i ho presentem d’una forma bonica, fàcil i molt intuïtiva. És com si fossim Luke SkyWalker i l’R2D2.
Qui necessita dels seus serveis?
Són empreses d’operacions, de transport, de logística, de producció… Bàsicament, empreses del gran consum. Estem tenint una recepció molt bona del producte, perquè veuen resultats reals en pocs mesos amb l’aplicació de la IA. Nosaltres tenim la base a Nova York, però la majoria dels nostres clients són empreses multinacionals que moltes d’elles tenen oficines a Europa. Estos dies l’hem presentat a Barcelona i Milà en diferents conferències.
Se’n parla molt, ara, de la intel·ligència artificial, de tot el que suposa i suposarà. Com veu el futur?
Molt positiu. La intel·ligència artificial es diu intel·ligent, però és tonta. A veure, fa coses impressionants, però només serveix per a fer tasques. La IA no té sap fer una anàlisi, sap fer tasques, però no feines. Per exemple, en la nostra feina d’analitzar dades, hi ha 50 o 60 passos, que requereixen molta enginyeria i processos, i només en moments molt oportuns fiquem la intel·ligència. Són moments molt, molt, molt concrets. La intel·ligència artificial, avui dia, no està encara en el punt de poder substituir l’humà. El que fa ara mateix és fer-lo molt més eficient. Per tant, no cal patir perquè ni la torradora dominarà el món, ni el microones, tampoc. Esta tecnologia encara no existeix. El que sí que és veritat és que “un gran poder comporta una gran responsabilitat”, com diu Spiderman. Evidentment, el que és molt important és utilitzar les noves tecnologies per al bé.
