Experts i investigadors valoren nous usos per a la llana a través de la construcció, l’artesania i els bioplàstics

Arenys de Lledó ha estat l’epicentre de la recerca i la innovació gràcies a la primera Fira de la Llana. Una proposta que han abanderat el CITA, la Diputació Provincial, l’ajuntament d’Arenys i el projecte d’ecoturisme rural Mas la Llum, amb la col·laboració directa del Govern d’Espanya i el Govern d’Aragó. Durant dos dies, la població ha reunit diferents experts, investigadors i representants de tota la cadena de valor de la llana, amb l’objectiu de plantejar nous usos i sortides més enllà de la indústria tèxtil, sobretot des que els materials sintètics l’han deixada en un segon o tercer pla i la llana ha perdut el seu espai comercial. Durant la primera jornada, els cines van acollir unes jornades tècniques molt potents per les que van passar entesos i públic de tota la geografia nacional, mentre que en el segon dia la fira va eixir al carrer i va servir per a impartir tallers i conèixer els nous usos de la llana. Entre les diferents possibilitats que es van debatre i valorar durant estes jornades, es va parlar de bioconstrucció, de cosmètics, d’artesania, de l’automoció i inclús d’aeronàutica, incidint també en els bioplàstics com a una de les sortides que pot revolucionar el món de la llana.

Una de les primeres persones a pujar per l’escenari d’estes jornades va ser Carlos Bernués, des de la cooperativa Oviaragón. Al respecte, Bernués va concretar que «des de l’any 2020 arrosseguem una crisi prou important» perquè «la major part de producció de llana s’està quedant emmagatzemada. No té eixida comercial. Per diferents circumstàncies, s’han paralitzat les exportacions a la Xina i estem en un moment que la llana no val res». El responsable de la cooperativa va manifestar que «en el món del tèxtil, la llana hem perdut la batalla contra els plàstics. Ens han guanyat». Si fins fa unes dècades la llana ho era tot en el tèxtil, «ara no té cap tipus de consum», i això obligue a buscar solucions i alternatives. D’aquí els orígens de la Fira de la Llana. Bernués va recalcar que a Arenys s’ha parlat de moltes opcions, algunes molt interessants. De fet, «si s’aconseguiren bioplàstics en llana, seria una revolució prou important, perquè tindrien una millor degradació i serien molt respectuosos amb el medi ambient». Durant la seua intervenció, Bernués va detallar també que les llanes que s’extrauen de races d’ovelles aragoneses tenen uns valors baixos, un factor que jugue en contra d’altres llanes més cotitzades, com la merina.

Sobre la creació d’esta fira en té bona part de culpa la Marta Fernández, artesana d’Arenys. «La llana ha entrat en crisi. No es ven, s’està emmagatzemant i està considerada pràcticament com un residu. I este és el nostre repte: que la llana passe de residu a recurs. Crear valor afegit o, si més no, que no tingue un cost afegit» per als pastors. Fernández va parlar d’experiències en matèria de bioconstrucció, de proves amb bioplàstics que mostren resultats esperançadors però que estan en una fase molt embrionària, així com de projectes en artesania, on «n’estem moltes, però som una solució residual» a la complexitat d’excedents de llana. La veïna d’Arenys també va fer menció a l’aposta pels biofertilitzants. A títol personal, Marta Fernández treballe la llana procedent d’ovelles de la rasa aragonesa i ojinegra, apostant per ramats de proximitat, de llanes més bastes i que no tenen tant reclam com la merina. «Creem complements, siguen làmpades o peces de decoració» a partir de matèries primeres que «compro a pastors del Matarranya». De fet, Fernández va destacar la importància de cuidar un ofici en perill d’extinció. «Ens estem quedant sense els nostres jardiners», uns ramats que són determinants per a la prevenció forestal.

A les jornades tècniques també van estar presents InnovaWool, un grup de cooperació que precisament va nàixer per a impulsar i estudiar usos alternatius, innovadors i sostenibles al voltant de la llana. Al respecte, Iván Lidón va reconèixer que la llana ha caigut en desús dins de la indústria tèxtil, i «s’estan buscant alternatives i aplicacions industrials» gràcies a les quals se li pugue buscar una eixida. Lidón va parlar dels «aïllants dins del món de la construcció», encara que va incidir en la importància dels bioplàstics, com una alternativa interessant i esperançadora per a la comercialització de la llana. En el marc d’esta Fira de la Llana celebrada els dies 15 i 16 de novembre al Matarranya, es va recordar que «en estos moments en tota la geografia nacional només hi ha tres rentadors» de llana. Dins d’estos treballs d’investigació, està previst impulsar un estudi per a valorar si a un artesà li resultaria més econòmic traslladar la llana a un rentador ja existent, si caldria valorar crear un rentador a la nostra província, o si valdria la paga crear-ne un de portàtil. Des de l’ajuntament d’Arenys, el seu alcalde, Xavi Cortés, va apuntar que «per al poble celebrar esta fira és una alegria i un orgull, perquè Arenys vol contribuir en la millora del sector primari i el món rural».

RUBÉN LOMBARTE