El Matarranya perd població per primera vegada des de la pandèmia de la covid
Segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística, la comarca ha passat de 8.313 a 8.280 habitants. Els pobles que més creixen, Vall-de-roures (+28), Pena-roja (+17) i Queretes (+14)
La comarca del Matarranya ha perdut 33 habitants en l’últim any. Així ho confirmen les dades provisionals que ha fet públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que recalquen que a 1 de gener de 2024 el territori tenia 8.280 habitants. Un any abans, i entre els seus 18 municipis, el Matarranya acumulava 8.313 habitants. De fet, i per primera vegada des de la crisi de la covid, la nostra comarca perd habitants. Des de l’any 2009 i fins a l’any 2020, el Matarranya va acumular 11 anys consecutius perdent població. La tendència es va revertir durant la pandèmia, quan el territori va créixer en veïns durant tres anys consecutius. Una dinàmica positiva que s’ha trencat este 2024, amb un retrocés en 33 habitants. La caiguda en veïns ha estat generalitzada, i gràcies als bons números que registren Pena-roja, Queretes i Vall-de-roures, la sagnia de població no ha estat tan severa. Proporcionalment, el municipi que més ha crescut entre 2023 i 2024 ha estat Pena-roja, on s’ha passat de 443 a 460 habitants, que supose pràcticament un 4% del padró. A l’altre costat de la balança apareix Fórnols, que segons l’INE ha perdut 12 veïns, i això supose un retrocés del 14,3 per cent de la seua població.
L’INE confirme que només cinc pobles de la comarca han vist créixer la seua població este 2024. El padró provisional diu que Vall-de-roures, Pena-roja i Queretes són en números absoluts els que més veïns han guanyat. Vall-de-roures sume, a 1 de gener de 2024, 2.545 habitants, i té 28 habitants més que l’any 2023. A continuació apareix Pena-roja, que va començar 2024 amb 460 veïns, 17 més que l’any 2023. I Queretes no és quede curt, perquè en un any ha passat de 556 a 570 habitants, i són 14 residents més. De fet, Queretes torne a superar Beseit en habitants, i ara mateix és el tercer poble més habitat del territori. Proporcionalment, un dels municipis que més ha pujat entre 2023 i 2024 és la Torre del Comte. El municipi del Matarranya ha passat de 118 a 122 habitants en un any, i este increment en 4 veïns supose un 3,39% del seu padró. També guanye habitants Fontdespatla, que ha passat de 288 a 289 veïns. Per la seua part, Torredarques manté els mateixos 82 veïns que l’any 2023 i deixe de ser la població més menuda de la comarca, que ara és Fórnols. Fórnols ha perdut 12 veïns en un any, i els 72 habitants de 2024 suposen el padró més baix dels últims 25 anys.
A banda de Fórnols, onze poblacions més han perdut habitants en l’últim any. En números absoluts, Calaceit és el municipi més castigat. Ha perdut 19 veïns i ha passat de 979 a 960 habitants. A continuació, l’INE situe Lledó, que ha perdut 18 veïns i a 1 de gener de 2024 tenia 153 veïns. També ha patit un retrocés destacat Arenys de Lledó, que ha passat de 205 a 194 habitants, caient en 11 veïns. La Vall del Tormo, que va ser el municipi que més va créixer entre 2022 i 2023, recule segons l’últim padró, passant de 313 a 305 habitants (-8). En uns números similars tenim Mont-roig i Beseit, que han retrocedit en un any en 7 habitants. Massalió també ha perdut habitants, passant de 487 a 481 veïns. Més discretes són les caigudes de la Freixneda (ha perdut 4 veïns) o Valljunquera (n’ha perdut 3). Per la seua part, la Portellada (que ha passat de 242 a 241 veïns) i Ràfels (que passe de 150 a 149 habitants), tenen un retrocés pràcticament inapreciable. Si fem una comparativa dels 10 últims anys, els municipis que proporcionalment han guanyat més habitants són Vall-de-roures i Ràfels. Al costat contrari apareixen Mont-roig i Fórnols.
