Els xiquets de la Freixneda criden els Reixos arrastrant els seus Calderons

La comarca del Matarranya està farcida de tradicions. Algunes són molt curioses i tenen un origen incert, si bé la seua originalitat ha transcendit en el temps i passe de generació en generació. A la Freixneda, el matí previ a l’arribada dels Reixos és sinònim d’arrossegar els Calderons. Diu la tradició que com el poble quede una mica apartat dels camins principals que freqüenten els Tres Reixos d’Orient, les xiquetes i els xiquets han de fer de valent soroll per a guiar-los i, d’esta manera, s’asseguraran que a la nit arribaran a la Freixneda i portaran els regals que han demanat a les cartes. El matí del dia 5, els més menuts del poble van repetir este ritual. I va funcionar, perquè els Reixos van vindre a la nit carregats de regals, sorpreses i il·lusió. Tampoc és d’estranyar, perquè en coincidir en diumenge, el poble estava ple de famílies. Una tradició, arrossegar Calderons, que la Freixneda la porte a la sang. El fotògraf Ignacio Celma, veí del municipi, recorde que ells de menuts ja arrastraven Calderons. «Quan natres, pot ser era una cosa més improvisada. Però xalàvem molt». A l’hora de crear els nostres Calderons, qualsevol cosa val. Paelles, cassoles, olles, llaunes de gasolina, pots de tomata… Tot el que sigue de metall i ben sorollós, servirà. Una tradició molt escandalosa, no ho negarem, però molt bonica i molt familiar. I és que els Calderons creen un vincle molt estret entre iaios i nets.

Belén Beltrán és veïna de la Freixneda i ens parle de la tradició dels Calderons. «A la Freixneda, el dia 5 de gener és el dia dels xiquets. Comence el matí amb una xocolatada per a tots, i a continuació anem a arrastrar els Calderons. Fem soroll per tot el poble, perquè el que volem és que vinguen els Reixos». Beltrán va reconèixer que «a la Freixneda estem molt orgullosos de tindre una tradició tan nostra». Uns Calderons que, vistos des de fora, poden resultar molt innocents. «Però no ho són. És un sentiment que uneix tota la família. Tradicionalment, eixos Calderons els fan els iaios», recorde Beltrán. «Hi ha xiquets que no viuen aquí, al poble», perquè les famílies treballen fora. Però a la Freixneda tenen els iaios, que «són els encarregats de fer» els Calderons, «de guardar-los, d’afegir alguna paella o alguna cassola que s’ha trencat». La Freixneda «és un poble costerut. Algun calderó es perd. I això és faena de iaios i cree molta unió». Belén Beltrán va manifestar que l’origen dels Calderons és incert. «No tenim res escrit, però sabem que és una tradició de molts d’anys». Però el que està ben clar és la funció dels Calderons. «És la manera de comunicar-te directament amb els Reixos. Jo visc aquí i t’estic cridant. He escrit la carta. No sé si arribarà, però a través dels Calderons t’estic avisant». Beltrán va afegir que «escoltar els Calderons em diu que estic a la Freixneda i és el dia de Reixos».

La tradició dels Calderons va estar impulsada per l’AMPA de la Freixneda, amb la col·laboració de l’ajuntament. Minuts abans del tradicional itinerari pels carrers del poble, es va fer una xocolatada a la plaça Major i una foto de grup davall del Pi de Nadal. Des de l’AMPA també van fer un pintacares. A continuació, volta pels carrers del poble. Per alguna casa també va caure algun caramel.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li vam fer a Belén Beltrán instants previst a l’inici dels Calderons de la Freixneda:

R. LOMBARTE / M. JIMÉNEZ