El Govern d’Aragó apostarà per l’ús d’Intel·ligència Artificial de cara a identificar la uralita de les teulades

A poc a poc, però bona lletra. Este és el missatge que es va transmetre durant la reunió que va presidir la directora general de Qualitat Ambiental, María Martínez, el dimecres a Terol, i que va versar sobre el repte de retirar de forma progressiva l’amiant que hi ha repartit per les teulades de tota la geografia provincial. Una trobada oberta als alcaldes i representants de les Comarques, i que venia precedida no de cert malestar. A finals del mes passat, els ajuntaments van rebre una carta del Govern d’Aragó on se’ls hi recordava la necessitat de presentar un inventari de tota la uralita que tenen als seus respectius termes municipals, així com l’elaboració d’un calendari per a la corresponent retirada, al·ludint a una llei estatal que així ho estableix. La norma en qüestió, que és la llei 7/2022, i que és exactament la mateixa sobre el reciclatge de la matèria orgànica en origen, fa al·lusió a la creació d’un inventari municipal, així com a un calendari per a eliminar-la. Una llei que ha generat moltes preguntes i bastantes incerteses. Pràcticament cap autonomia ha fet una passa decidida per a suprimir la uralita del seu entorn. Una de les excepcions és Catalunya.

De fet, i en unes declaracions que publique el rotatiu Diario de Teruel, la directora María Martínez va manifestar que «el primer que està fent el Govern d’Aragó és tranquil·litzar», defensant a la vegada que «s’ha de lluitar per a canviar esta normativa». Al mateix temps, la directora general va recalcar que des de l’executiu autonòmic estan treballant en una ferramenta d’Intel·ligència Artificial que aplane el camí d’esta tramitació, al·legant que «hem de buscar solucions, i ho estem fent amb diferents col·legis professionals». En al·lusió a l’ús de les noves tecnologies de cara a facilitar un recompte de l’amiant, fa exactament un any, un equip de recerca de la UOC, que és la Universitat Oberta de Catalunya, va presentar un nou sistema per a la detecció de la uralita de les teulades. El software en qüestió, fruit del treball de col·laboració amb l’empresa DetectA, utilitze mètodes d’Intel·ligència Artificial, aprenentatge profund i visió artificial a partir de fotografies aèries. Un sistema que facilite el camí per a identificar i controlar d’una forma més eficaç i sistemàtica la retirada d’este material de construcció, que té a la vegada una alta toxicitat.

Queixes des de la bancada socialista
Els alcaldes i alcaldesses socialistes de la província que van assistir a la reunió no van eixir gens convençuts. De fet, i a través d’un comunicat, van denunciar que el Govern d’Aragó «no ha presentat ni una sola solució» per a resoldre esta situació, i van entendre que eixien «amb la mateixa incertesa amb la que hem entrat», davant d’un problema que «ha creat la mateixa conselleria amb un escrit a través del quals se’ns demane (als ajuntaments) elaborar un cens d’emplaçaments i un calendari de retirada» de la uralita. A través d’este comunicat, l’alcalde d’Ariño i membre de l’executiva regional, Carlos Ros, va denunciar que «no es pot convocar els 236 alcaldes de la província sense vindre amb una solució sota el braç i per a dir-nos qui és el dimoni, que és l’única cosa clara que ha deixat clara la directora general». De fet, Ros va denunciar que la reunió pareixia «més un míting» que una altra cosa. «Ni donen solucions, ni donen mitjans, ni donen res». Carlos Ros va afegir que «no pots amoïnar els pobles menuts d’escometre unes actuacions amb uns mitjans que no tenim» i no oferir solucions al respecte.

Des de l’àrea de Qualitat Ambiental, tal com diu ‘Diario de Teruel’, van contestar que «no he anat a fer cap míting. He anat a recopilar la inquietud de tots i a donar-los tranquil·litat». Al mateix temps, tal com especifique ‘Diario de Teruel’, María Martínez va mostrar molts interrogants al voltant de la llei estatal. De fet, hi ha moltes autonomies que no tenen cap punt de recollida de fibrociment. A l’Aragó només n’hi ha un, el qual està ubicat a la Puebla de Albortón. Fa escassos dies, Diputació Provincial va aprovar una moció presentada per Teruel Existe, a través de la qual instaven al Govern d’Espanya i al Govern d’Aragó a impulsar una línia de subvencions i ajudar econòmicament els ajuntaments a retirar les teulades d’amiant. Una moció que va tirar per avant amb els vots favorables de Teruel Existe, el PSOE i el PAR. El PP, però, que és la formació que ostente la presidència a Diputació, va votar en contra. A esta reunió de dimecres van assistir diferents representants del Matarranya. En qualitat d’alcalde de Queretes i president a Comarca va estar Fernando Camps. També van assistir l’alcalde de Fórnols, Javier Vidal, i de Ràfels, José Ramón Arrufat.

Catalunya retirarà la uralita en 8 anys
A diferència de l’Aragó, altres territoris han estat més previsors i han elaborat un pla per a erradicar, de manera progressiva, la presència de l’amiant de les teulades. És el cas de Catalunya, que a finals del 2024 va presentar la seua estratègia per a retirar les més 800.000 tones d’uralita que tenen registrades. De fet, a través de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), la regió va elaborar un mapa on té identificat, municipi per municipi, les teulades de fibrociment. Estes 800.000 tones d’uralita, que estarien repartides entre més de 122.000 cobertes de tota l’autonomia, s’han computat a partir d’un minuciós treball aeri i al qual podem accedir online. Catalunya ha fixat en 8 anys la retirada de totes les teulades que tinguen amiant, donant prioritat als edificis municipals. Al mateix temps, la Generalitat de Catalunya preveu executar una partida econòmica este 2025 valorada en 10 milions d’euros i que es destinarà exclusivament a ajudes per a retirar les teulades d’amiant. El govern també preveu 300.000 euros addicionals per a la contractació de personal que faciliti la retirada d’un material que es considere perillós per a la salut de les persones.

RUBÉN LOMBARTE