Un palmarès reivindicatiu i en defensa del món rural clausure una nova edició de l’Espígol Fest

Amb una gala de clausura divertida i en la que es va poder gaudir de la projecció de ‘No als poalets’, de la directora Laura Garci Andreu, l’Espígol Fest ha posat el punt final a la seua cinquena edició, que ha aconseguit “un creixement sostenible i un equilibri tant d’activitats i projeccions com de públic assistent”, tal com comenta Pau Guillén, director del certamen. Però que les activitats hagen acabat a Herbers no vol dir que el festival ja haja finalitzat, ja que el festival s’està allargant amb projeccions addicionals a Coratxà, Mont-roig i Morella, dins del ‘Més Espígol Fest’, una de les novetats d’esta edició amb què el festival propose dur la seua proposta de cine, ruralitat, drets humans i cultura més enllà de la població d’Herbers. Tal com va recordar Dani Pallarés, alcalde de la població, “no només volem dinamitzar la nostra població, sinó que volem que l’Espígol Fest ajude a crear una xarxa més àmplia d’activitats que servisca per a dinamitzar les poblacions del nostre voltant”. Amb una trentena d’activitats al llarg de tot el seu desenvolupament, el festival ha superat amb escreix el miler d’assistents, però alhora ha aconseguit mantindre l’equilibri entre la participació dels veïns i veïnes d’Herbers, el seu públic potencial, i la presència de visitants que s’han acostat estos dies a conèixer el festival i la localitat. “L’any passat ja vam superar esta barrera i enguany el nombre ha estat encara major. Encara que no es tracte de créixer per créixer, sinó de fer-ho amb sentit i equilibri”, va destacar Javier Villalta, veí d’Herbers i director d’Àmbit, entitat que organitze l’activitat.

L’Espígol Fest s’ha convertit, al llarg de les seues cinc edicions, en una trobada de grans professionals de l’audiovisual local que participen en activitats específiques per al sector, però obertes a tot el públic, com la quarta Trobada de Guionistes o la presentació final dels projectes de la residència d’escriptura de guions, que va reunir l’actriu i presidenta de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, Gloria March, la directora de l’Associació d’Escriptors de l’Audiovisual Valencià (EDAV), na Teresa Cebrian, així com la guionista Maria Mínguez, el director Óscar Bernàcer, la responsable de continguts de CaixaForum Isabel Puig o els organitzadors de Morella Negra com la Trufa, entre altres. Estos espais de trobada de la indústria audiovisual han permès establir acords de col·laboració per continuar apostant per Herbers com a destinació de creació per a guionistes, ja que s’ha confirmat la celebració de la segona edició de la residència de guió el 2027, així com un conveni perquè guionistes de tot el territori acudisquen a escriure amb destacades facilitats durant la seua estada. A la vegada, l’asturià Rodrigo Agüeira va aconseguir el guardó a millor curtmetratge del jurat oficial de l’Espígol Fest amb l’obra ‘Una mujer que conoció que se llamaba Yudita’. El jurat ha destacat la seua mirada sobre la vida rural, així com la seua defensa, tant en el fons com en la forma, de la presència de les parles pròpies.

El premi ‘Espígol Nest’ al millor guió va ser per al curtmetratge documental ‘El ressò de la mirada’, de Carles Bover, que va agrair el premi perquè “no és habitual que els documentals aconseguisquen premis de guió” i va aprofitar per denunciar, tal com fa la seua pròpia obra, el genocidi del poble palestí per part d’Israel i davant la indiferència de la comunitat internacional. El jurat ‘Xeic’ va atorgar el seu premi a millor obra valenciana a ‘MAT (Molt Alta Tensió)’, de Joan Alamar, i a la seua denúncia d’“un greu problema generalitzat en molts pobles d’interior del nostre territori com és l’ús del món rural per a l’extractivisme, instal·lant activitats contaminants o perilloses que dificulten encara més la vida en la ruralitat”. Per la seua banda, el premi a la millor obra rural va ser per a ‘Marxar’, de Inés García-Martín i Marta Herrero, que amb la seua obra d’un sol minut de durada “aconseguix transmetre a través d’escenes senzilles i frases curtes molt contundents, carregades de sentiments i emocions, el drama del despoblament en gran part del món rural”.

El premi del ‘Jurat Jove’ va ser per a ‘Raxnaquil K’asleman: Plenitud de la vida’, de la directora Anna Pla-Narbona, una obra que “sense necessitat de recórrer al dramatisme, aconseguix transmetre un missatge contundent sobre una problemàtica que ens afecte col·lectivament, les conseqüències d’un model basat en la globalització, l’explotació dels recursos i la destrucció del territori”. El ‘Jurat Jove’ va entregar una menció especial a ‘El Mocador de Seda’, de Mar Molina, per “la sensibilitat amb què posa el focus en una realitat sovint invisibilitzada: la vida sentimental de les persones majors als pobles menuts”. El premi de ‘Diversitat’ va ser per a ‘Madre moderna’, d’Olga Fernández, per la manera fresca, original i genuïna de representar la diversitat a través d’un protagonista sord, sense que esta circumstància del seu personatge supose el centre de la narració. El premi ‘Àmbit Centres Penitenciaris’, que atorguen els interns del C.P. Castelló 2 d’Albocàsser, va triar ‘Ser un hombre’, de Lucas Parra, mentre que el premi del públic del festival, que enguany s’atorgava per primera vegada, va recaure en ‘Pálpito’, de Marisa Crespo i Moisés Romero, que va aconseguir una nota mitjana de 4,75 sobre els 5 punts possibles. Enguany, i a través del ‘Més Espígol Fest’, el festival de cine d’Herbers també s’ha escampat pel Matarranya, amb projeccions a Pena-roja i Beseit.

Aquí pots escoltar la crònica des de Nord Televisió que s’ha fet del festival ‘Espígol Fest’ d’Herbers, que enguany s’ha estès per projeccions a pobles del Matarranya:

REDACCIÓ