Bruixes, passions i lleis pròpies: Octavio Monserrat trau a la llum la Fontdespatla dels segles XVI i XVII
L'historiador ha escrit un llibre a partir dels 16.000 folis d'este període que hi ha dipositats a l'arxiu històric de la població
Les pàgines de l’arxiu històric de Fontdespatla amaguen molt més que testaments, escriptures, registres o comptes municipals. Entre els més de 16.000 folis conservats només dels segles XVI i XVII, hi conviuen judicis per bruixeria, enfrontaments entre notaris, antigues tradicions avui desaparegudes. Fins i tot uns estatuts criminals propis que permetien jutjar i condemnar presumptes delinqüents al marge dels furs d’Aragó. Tot este patrimoni documental és el que rescate l’historiador Octavio Monserrat Zapater en el seu llibre ‘Fuentespalda / Fontdespatla en los siglos XVI y XVII’, el qual es va presentar el passat dilluns davant d’una cinquantena de persones a la sala de conferències del Cúbic. L’obra, editada per la fundació Valderrobres Patrimonial, és el resultat de quatre anys d’incessant treball sobre un dels arxius històrics més complets que preserve el Matarranya. El llibre, de 360 pàgines i que es pot adquirir per 15 euros, analitze tota la documentació generada des del segle XVI i fins a la Guerra de Successió, l’any 1707, aproximadament, i ofereix una mirada inèdita sobre la vida quotidiana d’aquella Fontdespatla del passat.
“Els documents et deixen descobrir un món”, va resumir l’historiador de la Torre del Comte en una entrevista concedida a matarranya.media, després d’haver-se submergit durant quatre anys en un arxiu pràcticament per obrir. Més enllà de les dades administratives, els documents notarials permeten reconstruir les preocupacions, les creences i la forma de viure dels veïns. I entre les troballes que més han sorprès l’historiador trobem els anomenats desafueros, uns estatuts criminals aprovats pel mateix municipi a finals del segle XVI per a fer front al bandolerisme. Aquelles ordenances permetien jutjar amb rapidesa qualsevol sospitós, reduïen les garanties processals que reconeixien els furs i, en els casos més greus, acabaven amb condemnes públiques. Octavio Monserrat va detallar que “és un fenomen molt interessant perquè ens mostre com reaccionava una societat que vivia amb por”. Els processos conservats documenten assassinats, robatoris, agressions, violacions i també diferents judicis per bruixeria. A Fontdespatla, el cas més sonat serà el que patí Bárbara Siurana l’any 1583, en una època marcada per les supersticions i la temor.
16.000 folis donen per a molt. I l’arxiu històric de Fontdespatla amague històries que parlen de les passions humanes. Una de les més singulars és la rivalitat que mostraren els notaris Miguel Juan Salvador i Cristóbal Aragonés, que es va acabar en un autèntic escàndol públic després que, el 25 de març de 1597, la casa d’un d’ells aparegués engalanada amb una enramada de banyes, deixant entreveure que era un cornut. El conflicte va anar pujant de to fins al punt d’arribar davant les més altes autoritats, oferint-nos un procés judicial que retrate unes enveges, insults i passions molt semblants a les actuals. I és que “el que movia les persones fa 400 anys és similar al que ens mou avui”. El llibre també rescate aspectes més desconeguts de la vida festiva de Fontdespatla. Al marge de les festes populars a Sant Miquel i Sant Salvador, Octavio Monserrat ha identificat celebracions dedicades a Sant Sebastià, l’Àngel Custodi, Santa Anna, Santa Llúcia, Sant Abdó i Sant Roc, així com una misteriosa festa coneguda com ‘El rey Pipiu y el Conde’, de la qual cap veí del present en té constància, i qui sap si no fos un ball parlat.
Lluny de donar la investigació per acabada, Monserrat està convençut que este llibre és només la primera pedra d’una recerca molt més profunda. Després d’analitzar pràcticament tota la documentació dels segles XVI i XVII, encara quedarien per estudiar les capses dedicades al segle XVIII, el XIX i bona part del XX, i que també conserven informació inèdita sobre la història local. Precisament, l’historiador Octavio Monserrat destaque el valor excepcional de l’arxiu de Fontdespatla, que durant segles ha sobreviscut a guerres i episodis convulsos, considerant-lo una font documental única per entendre no només el municipi, sinó el conjunt de la societat rural aragonesa. “La història mai és una veritat definitiva”, va apuntar Monserrat. “Sempre poden aparèixer nous documents que completen o matisen allò que sabem”. Mentrestant, tots aquells que vulguen, siguen veïns de Fontdespatla, del Matarranya, o grans amants de la història, el poden adquirir tant a l’ajuntament de Fontdespatla com al museu de Vall-de-roures. Despullats els segles XVI i XVII, en un futur Octavio Monserrat no descarte centrar-se en els períodes posteriors.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a l’historiador Octavio Monserrat en relació al llibre que ha publicat de tot allò que ha trobat en els documents de l’arxiu històric de Fontdespatla:
