Aragó viu l’estiu més devastador de les últimes tres dècades

Les més de 44.000 hectàrees cremades situen l’estiu de 2026 com el més devastador de les últimes tres dècades a l’Aragó. La xifra supere el registre de 1994, quan el territori va viure una de les pitjors campanyes d’incendis forestals que es recorden. Aquell estiu, un llamp va impactar contra les muntanyes de Villarluengo i el foc es va estendre ràpidament pel Maestrat i Els Ports, avançant perillosament cap a Ortells, a les portes del Matarranya. En aquell tràgic incendi, encara present a la memòria dels veïns i veïnes de casa nostra, les flames van calcinar 16.831 hectàrees només a la província de Terol. Després d’un estiu sense treva, el 2026 està trencant aquells registres en un escenari molt diferent. I és que darrere no hi ha un únic incendi forestal, sinó diversos episodis de gran magnitud, com el de Lecinyena, amb més de 3.000 hectàrees cremades; el de la Llitera, amb 4.500 hectàrees arrasades; o el de les Cinco Villas, amb més de 15.000 hectàrees. Els esforços es concentren durant estos dies al foc que es va declarar a Riglos i que es va traduir ahir amb la tràgica mort d’un efectiu de la UME, arrasant més de 17.000 hectàrees de bosc.

Segons ha detallat en nota de premsa el Govern d’Aragó, l’equip d’extinció afronte este dilluns una jornada clau després d’una segona nit de treball favorable, el qual ha permès avançar en els treballs d’extinció. El foc segueix actiu, a la vegada que els equips concentren els principals esforços en el flanc dret, pendents de l’evolució de les temperatures i del vent. La tragèdia ha marcat l’evolució d’este incendi, el més greu que viu la geografia aragonesa en dècades. I és que un efectiu de la Unitat Militar d’Emergències va morir ahir durant les faenes d’extinció, en un accident en què tres persones més van resultar ferides. Tal com apunte Govern d’Aragó, el dispositiu manté un desplegament extraordinari, amb centenars d’efectius i mitjans terrestres i aeris procedents d’Aragó, d’altres comunitats autònomes, de l’exèrcit espanyol i inclús de França. Paral·lelament, 1.046 persones de 19 poblacions diferents continuen evacuades. El Govern d’Aragó treballe per recuperar progressivament els serveis bàsics, valorant el regrès dels veïns d’algunes poblacions a les seues respectives cases. Al lloc del foc s’hi han desplaçat efectius del Matarranya.

En un moment d’extrema delicadesa, els bombers forestals mantenen la convocatòria de vaga indefinida a partir del pròxim 18 d’agost. L’acte de conciliació que es va celebrar la setmana passada entre el comitè d’empresa i SARGA va acabar sense acord, i el col·lectiu manté el pols amb l’empresa i el Govern d’Aragó per unes reivindicacions que, asseguren, van molt més enllà de les condicions laborals. Els treballadors denuncien falta de mitjans humans i materials, jornades de treball maratonianes i dificultats per assegurar els relleus i els descansos. En una entrevista concedida a esta casa, Carlos Martínez Llonín, que és president del Comitè Intercentres de SARGA, va concretar que l’operatiu està “infradotat i obsolet”, posant com a exemple el cas de Riglos. L’activació de l’alerta 2 des d’un primer segon, demanant mitjans exteriors, evidencien la necessitat d’actualitzar el dispositiu. El col·lectiu reclame més personal i recursos, però també una aposta decidida per la prevenció forestal durant tot l’any. Entre les seues propostes, brigades de 10 components amb sis mesos dedicats a prevenció i els sis altres a l’extinció.

I al Matarranya, la campanya d’incendis forestals també ha deixat episodis bastant durs. El passat 12 de juliol, un incendi declarat al terme municipal de Pena-roja va avançar amb rapidesa i va acabar afectant unes 350 hectàrees de pinar, posant a prova un operatiu que va haver de treballar durant hores per a evitar que les flames continuaren guanyant terreny. Sobre l’origen de l’incendi, tot apunte que una branca d’un arbre hauria caigut sobre un transformador elèctric a conseqüència del vent, tirant un cable a terra que, presumiblement, hauria pogut originar les flames. Les flames van ocasionar algunes pèrdues materials, cremant el magatzem d’un particular i una explotació ramadera en desús. També va cremar alguna pallissa abandonada i va afectar als voltants del Molí Nou i Jamones Peñarroya. Per sort, les flames no van afectar el santuari de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja, un dels conjunts patrimonials més importants que ostente la comarca. Este dissabte, i a conseqüència de la descàrrega elèctrica, es va declarar un nou conat d’incendi. En esta ocasió, entre Queretes i Arnes.