El Life-Nitrazens busca voluntaris per conèixer la qualitat de l’aigua al Matarranya

La seu de la Comarca del Matarranya, a Vall-de-roures, va acollir el passat dijous una jornada informativa i pràctica del projecte europeu Life-Nitrazens per implicar la ciutadania en el seguiment de la qualitat de l’aigua. La iniciativa, que abraça les conques de l’Ebre i el Duero, busca voluntaris que recullin mostres per ampliar el coneixement sobre l’estat dels rius, les fonts i els aqüífers.

Durant la trobada es va analitzar la situació de la comarca del Matarranya que està considerada com a zona afectada per nitrats. El riu Tastavins és el que més preocupa. Segons un informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre corresponent al període 2016-2019, el tram inferior del riu, fins a la desembocadura al Matarranya, estava afectat per contaminació d’origen agrari. En el punt de control de Vall-de-roures, la concentració mitjana de nitrats va ser de 55,34 mil·ligrams per litre, amb un màxim de 125 mg/l. La situació, però, no és homogènia a tota la comarca.

Tal com va explicar en la presentació, Marian Lorenzo, investigadora del Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA), les àrees de muntanya presenten valors baixos, inferiors als 10 mg/l, mentre que en altres punts s’han detectat concentracions pròximes als 200 mg/l. «Tenim la serra, que són zones molt naturals, sense pressió agrícola ni ramadera, amb molt bona qualitat, però també tenim diversos punts calents, on hi ha poca superfície de cultiu que puge assimilar la gran concentració de càrrega ganadera. Quan es distribueix tot el nitrogen que generen les granges, la superfície que hi ha no ho pot assimilar i apareixen estos valors especialment elevats», explica Lorenzo. La investigadora va apuntar que l’origen de la contaminació pot ser divers, tot i que la càrrega ramadera i la intensitat dels cultius tenen un paper destacat en algunes zones. A més, la vulnerabilitat dels aqüífers i els abocaments també són factors que cal tenir en compte.

La jornada va comptar amb una part pràctica. Els veïns i les tècniques del projecte van portar diverses mostres d’aigua per analitzar i els resultats obtinguts van sorprendre i preocupar als assistents. Un dels casos més preocupants va ser el de la font de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja, que va registrar una concentració de 194 mg/l de nitrats, gairebé quatre vegades per damunt del límit de referència de 50 mg/l per a l’aigua potable. L’aigua de la font de Santa Anna de Calaceit també va presentar concentracions per damunt del límit establert, tot i que no tan elevades. Això sí, les mostres d’aigua de les xarxes municipals que es van analitzar, com la de Vall-de-roures, van donar valors adequats i per sota dels límits. L’experiència va ser instructiva i va posar de manifest la dimensió del problema, a més d’animar els veïns a implicar-se en la campanya de mostreig.

Com participar en la recollida de mostres
Les persones interessades han d’inscriure’s mitjançant el formulari disponible a la pàgina web del projecte Life-nitrazens i descarregar-se una aplicació mòbil per registrar i documentar les mostres. La Comarca del Matarranya és el node encarregat de distribuir i recollir els recipients amb les mostres d’aigua que després es portaran a laboratori.

Es poden prendre mostres de pous, rius, fonts no connectades a la xarxa i punts d’abastament municipal. Les mostres s’han de lliurar preferentment en un termini de tres hores o conservar a la nevera fins que es puguen portar a la seu de la Comarca.

«Ens interessa tindre el màxim nombre de punts possible, perquè hi ha fonts dels pobles de les quals no coneixem la qualitat de l’aigua», ha destacat Marta Estopiñán, tècnica del CITA.  “No arribem a tot arreu, i per això demanem a la ciutadania que ens done un cop de mà”, va assenyalar. Disposar d’esta informació pot ajudar a identificar tant els punts afectats per concentracions elevades de nitrats com aquells on l’aigua presenta una qualitat adequada.

A més de recollir dades, el Life-Nitrazens vol afavorir el diàleg entre les administracions i els sectors implicats per trobar solucions compartides. “Hem de seure tots a debatre i buscar solucions que puguem acordar”, va defensar Lorenzo. Preciament, l’abril passat Vall-de-roures va acollir una altra sessió del projecte, però en aquella ocasió va consistir en una jornada de treball amb investigadors, administració i sector primari amb l’objectiu de trobar solucions adaptades a la realitat local.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Marián Lorenzo, del CITA, en relació al projecte ‘Life Nitrazens’, en una sessió a Vall-de-roures que es va centrar en buscar col·laboradors per a recollir mostres que analitzen la qualitat de les aigües i els nivells de nitrats al Matarranya:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Marta Estopiñán, del CITA, en relació al projecte ‘Life Nitrazens’, en una sessió a Vall-de-roures que es va centrar en buscar col·laboradors per a recollir mostres que analitzen la qualitat de les aigües i els nivells de nitrats al Matarranya: