Vox dinamite els ponts amb el PP i deixe un govern en minoria a l’Aragó
L'extrema dreta ha passat de les amenaces als fets i trenque els governs de coalició de Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, Aragó i el País Valencià. L'executiu aragonès descarte avançar eleccions
Qui jugue amb foc es pixe al llit. El PP sabia perfectament amb qui jugava. I l’extrema dreta no és de rentar els llençols. Si s’ha de fer, sense filtres i directament a la cara. El desencadenant ha estat la política migratòria. Però la ruptura anunciada des de Vox, que ha fet saltar pels aires els governs de coalició de cinc autonomies diferents, com són Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, el País Valencià i Aragó, caldrà analitzar-la amb summa prudència. Perquè una cosa és un divorci i una de molt diferent és fer caure un govern. Les desavinences hi eren. El motiu que ha fet perdre la paciència de Santiago Abascal, si més no així ho ha manifestat, ha estat que el Partit Popular ha assimilat l’acollida solidària entre autonomies dels menors d’edat que s’acumulen a les costes de les Canàries i Ceuta, fugint dels seus països d’origen. Però qui ha demostrat que té més paciència que un sant, dins de l’únic matrimoni possible que ens van regalar les últimes eleccions autonòmiques a l’Aragó, és el PP. Alts càrrecs i directors generals lluint banderes franquistes; un vicepresident destrossant un full sobre la festa del Ramadà davant les càmeres; un conseller d’Agricultura homòfob al qual el càrrec li va excessivament gran; o un Pla de Concòrdia difícil de digerir que estan qüestionant els memorialistes, les Nacions Unides i el Tribunal Constitucional. Esta és l’herència de Vox a l’Aragó. I només en onze mesos al govern.
Durant la jornada d’ahir es va viure una carrera de fons d’aquelles que a periodistes i analistes polítics els hi agrade seguir. De matí, quan les amenaces de l’extrema dreta només eren això, amenaces, la vicepresidenta segona i portaveu del Govern d’Aragó, Mar Vaquero, ja va deixar entreveure que el PP tenia un pla B per a allargar la legislatura i governar en solitari. Al final del dia, quan es va passar de les amenaces als fets, el missatge del principal soci del Pignatelli va seguir sent el mateix: «considerem un error la decisió de Vox, però la respectem». Paraules contundents de la pròpia Vaquero, que va anticipar també que al llarg d’este divendres el president Jorge Azcón anunciarà la nova reestructuració del govern autonòmic. De fet, tampoc s’experimentaran massa canvis. El pes que ostente l’extrema dreta dins del Govern d’Aragó es limite a la figura d’Alejandro Nolasco, que és vicepresident primer i conseller de Territori, Despoblament i Justícia, i d’Ángel Samper, el conseller d’Agricultura. Entre els caps visibles de Vox, tenim també la presidenta de les Corts d’Aragó, la controvertida Marta Fernández, negacionista amb el canvi climàtic i la covid, i que ha mostrat en nombroses ocasions la seua animadversió al feminisme i al col·lectiu LGTBIQ+. I dins d’este terratrèmol polític, caldrà determinar si el PAR, que amb un únic diputat sobreviu com pot dins del govern, tindrà major protagonisme ara que Vox es pose de gairó.
Les Eleccions Autonòmiques del 28 de maig de 2023 van deixar un escenari molt complex a l’Aragó. El PP va ser la força més votada. Va obtenir 94.000 vots més que en els comicis de l’any 2019. Això es va traduir en 12 diputats més, que serien precisament els que li va prendre a un Ciutadans absorbit, sumant un total de 28 diputats. La segona força va ser el PSOE, que només va perdre 10.000 vots en relació a l’any 2019 i es va quedar amb 23 diputats. La tercera força política, després de doblar pràcticament en nombre de vots i sumant un total de 7 diputats, va ser Vox. A partir d’allí, apareixen un munt de formacions polítiques més. La quarta força política és Chunta Aragonesista amb 3 diputats, que són els mateixos que va traure Aragón-Teruel Existe. Podemos va recular i es va haver de conformar en 1 diputat, els mateixos que tenen Esquerra Unida i el PAR. Per tant, l’aritmètica és clara. Les esquerres entre elles (PSOE + Chunta + Existe + Podemos + Esquerra Unida) no sumaven. O PP i PSOE consumaven una gran aliança nacional, o PP manava en solitari, o PP s’abraçava a Vox. Va costar digerir la realitat. De fet, Jorge Azcón no va anunciar el pacte de govern amb l’extrema dreta fins després de les Eleccions Generals que es van viure al juliol. Un gran pacte entre PP i Vox que els hi donés majoria absoluta a Madrid hagués suavitzat les coses. Però va tocar assimilar la realitat.
Si a l’Aragó estava previst un estiu bastant calent, amb el controvertit Pla de Concòrdia, el retorn dels bous a la Televisió Aragonesa i la proposició que va presentar Vox per a suprimir el reconeixement del català i l’aragonès, ara l’extrema dreta ha sumat un nou front, dinamitant els ponts amb el seu principal (i probablement únic) soci de govern. El PP ha mogut fitxa. Avui donarà a conèixer el nou organigrama, descartant alhora avançar eleccions a l’Aragó. Serà interessant conèixer el punt de vista i la versió d’Alejandro Nolasco, el líder d’extrema dreta d’Aragó. Santiago Abascal va confirmar ahir a la nit que els vicepresidents de Vox presentaran avui la seua dimissió i que la formació passarà a l’oposició. Faltarà determinar si l’estratègia de Vox és encertada o li pot resultar contraproduent. Sobretot, si tenim en consideració que l’extrema dreta ha assolit els seus objectius i durant el primer any de mandat ha marcat bona part de l’agenda política. Un discurs ultra que, no cal obviar-ho, en tot moment ha estat tolerat pel PP.
