Javier Rincón liderarà el departament d’Agricultura després de la guerra oberta entre PP i Vox
Tot i ser una de les veus reticents a la ruptura, Ángel Samper ha estat destituït del càrrec. El responsable de Vox deixe un departament ple de crisis sense resoldre
El PP té un pla B. Ho va deixar caure dijous de matí Mar Vaquero, vicepresidenta segona i portaveu de l’executiu autonòmic, i ho va constatar el divendres el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón. El divorci a tots els nivells que va simbolitzar Vox dijous a última hora de la tarde ha estat contestat de forma contundent pels populars. Azcón no ha esperat ni un segon per a anunciar els canvis, i la jornada de divendres va estar marcada per destitucions i nous nomenaments. Tot i que el fins ara conseller d’Agricultura, Ángel Samper, ha segut una de les veus més reticents a la ruptura imposada per l’agrupació d’extrema dreta des de Madrid, el representant de Vox ha estat cessat de manera fulminant. De fet, Aragó ja té nou conseller d’Agricultura. El màxim responsable d’esta carpeta serà Javier Rincón, funcionari de carrera i una persona que té una sòlida trajectòria en gestió pública i dins del mateix departament.
Faena no n’hi faltarà. El present 2024 està sent summament calent dins del sector. A les mobilitzacions de primers d’any a causa de la crisi energètica i els preus del carburant, s’hi sumen la gestió de la llana, la severa sequera i les minses ajudes que s’han concedit al respecte, així com la crisi oberta amb els productors ecològics. De fet, una part destacada dels professionals que es dediquen a l’ecològic no han cobrat enguany l’ajuda agroambiental corresponent a la PAC 2023. Des de Producció Agrària van manifestar que el nombre de peticions que es van presentar l’exercici passat va desbordar les previsions i el pressupost estimat. Però les dades estadístiques que mou l’organització agrària UAGA-COAG contradiuen la informació oficial, manifestant que les hectàrees en ecològic es van reduir de l’any 2022 a l’any passat. Per a la UAGA, això “no pot servir d’excusa per a deixar fora els professionals”.
Ángel Samper ha brincat de polèmica en polèmica. Durant la seua visita al Matarranya, en plenes mobilitzacions del sector primari, se’l va veure molt perdut. Va parlar d’elevació d’aigües del riu Ebre quan les reivindicacions del territori no van precisament en eixa direcció, sinó en la creació de basses laterals. Esta mateixa setmana, des de la Diputació Provincial li han retret que la solució final a la gestió de la llana de les ovelles, que no té eixida comercial, sigue únicament destruir-la i no se li busque un valor afegit. Com tampoc van passar desapercebudes les desafortunades paraules que va utilitzar per a referir-se a la política agrària europea a l’hora de comparar-la amb el gegant asiàtic. Ángel Samper va explicar que “la Xina té 1.900 macrogranges dins l’espectre de globalització”, on Europa, “ja perdonareu, però estem mariconejant”. Des de l’oposició van lamentar les paraules homòfobes del conseller.
Pactes puntuals a l’Aragó
I què ha dit Alejandro Nolasco? El fins ara vicepresident primer al Govern d’Aragó i a la vegada la figura més visible de Vox a l’executiu autonòmic ha marxat disparant a tort i a dret. “No consentirem que hi hage més menes a Aragó. Jo he de vetllar per la seguretat de tots els aragonesos. Ho he de dir així de clar: si eixos menes que ara en són 20, que demà poden ser 40, en poden ser 100, en poden ser 1.000… violen, maten, roben, no serà amb la meua consciència”. Nolasco ha tirat del comodí del racisme que identifique Vox a l’hora de referir-se a la seua dimissió, però no ha descartat mantindre pactes puntuals amb el govern popular. De fet, tot i la ruptura entre Vox i PP, li ha desitjat sort al president Jorge Azcón. Un mateix Jorge Azcón que ha donat a conèixer el nou organigrama avui mateix, definint l’executiu com “un projecte de futur, un projecte que anirà a més i en el que treballarem amb major impuls i espenta”.
Per la seua part, i des de l’oposició, el PSOE ha demanat la compareixença d’Azcón a les Corts, mentre que Chunta ha anat més enllà i reclame eleccions.