Logotips d'organismes oficials

La província davant les urnes: 10 candidatures i tres diputats en joc

El PP defensarà els dos diputats que va obtindre l'any 2023 davant l'espenta de Vox, l'aspiració del PSOE de disputar-li la primera plaça o l'intent de Teruel Existe de recuperar la representació al Congrés

D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Alberto Herrero (PP), Herminio Sancho (PSOE), Daniel Alda (Vox) i Tomás Guitarte (Teruel Existe). Foto: NDM / AragonTV

Tres diputats, quatre senadors i 10 candidatures a unes Eleccions Generals en les que la fragmentació del vot pot ser decisiva. Terol afronte els comicis del 29 de novembre amb un escenari diferent del de 2023 i amb molts interrogants sobre el comportament dels blocs polítics. El PP, que va estar la força més votada a la província l’estiu de 2023, intentarà mantindre la seua hegemonia al territori. Davant tindrà un PSOE que aspire a tot, inclús a un possible sorpasso gràcies a la decisió d’algunes forces d’esquerres de no presentar candidatures a estes comicis, apostant pel vot útil. Els populars també miren pel retrovisor a Vox, el seu soci a la dreta, que ha agafat molta pistonada a les últimes Eleccions Autonòmiques, amb uns sondejos que inclús li donen un diputat per la província. I enmig d’esta batalla apareix Teruel Existe, una vegada més liderada per Tomás Guitarte, amb l’objectiu de recuperar la representació al Congrés que va perdre l’any 2023 i dur la veu de la província a la cambra baixa. En una cita tan polaritzada, caldrà mesurar l’impacte i el grau de convenciment que té la candidatura transversal. Pels populars, l’alcalde de Calanda José Alberto Herrero encapçalarà les llistes, mentre que pels socialistes repetirà Herminio Sancho, l’alcalde de Mezquita de Jarque. Daniel Alda, tot un desconegut en el món de la política, liderarà a Vox. Podemos, Frente Obrero, Se Acabó la Fiesta, Falange, PACMA i el Partit Comunista completen les candidatures. Al Senat, destaca la figura de Carlos Boné, l’alcalde de Vall-de-roures, per les sigles del PP.

El resultat de l’any 2023 explicaria, en bona mesura, els interrogants que plantege la convocatòria del pròxim 29 de novembre. El PP va ser la força més votada, amb 26.586 paperetes, que es tradueixen en el 35% del sufragi, sumant dos diputats per la província. El PSOE, amb 22.226 vots i més d’un 29% del sufragi, es va emportar el diputat restant. Teruel Existe va obtindre 11.348 paperetes, a les portes del 15% del sufragi, i li van faltar 1.945 vots per a mantindre el diputat del 2019, que l’hagués perdut el PP. Vox va ser la quarta força política a la província, amb un total de 9.932 vots, mentre que Sumar, amb 4.126 paperetes dipositades, va ser el cinquè partit més votat. Però els resultats de les Eleccions Generals 2023, celebrades un 23 de juliol, serveixen de ben poc i caldria agarrar-los en pinces. En primer lloc, pel vot útil que va recollir el PSOE en aquells comicis, que va fer que els socialistes tragueren millors resultats dels previstos a la província. En segon lloc, el fenomen de Vox, que s’està menjant per la dreta el PP, especialment a l’Aragó, tal com van confirmar les últimes Eleccions Autonòmiques. I en tercer lloc, el fenomen Sumar, que per responsabilitat ha acordat no presentar candidat per la província i no dividir el vot de les esquerres. Un vot útil que caldrà calibrar com afecte a Teruel Existe de cara a estos comicis. Quede també el PAR, que no només no ha presentat candidatura per al 29N, sinó que ha demanat obertament al seu votant que deposite la papereta del PP a les urnes. L’any 2023 van obtindre 711 vots.

Més enllà del repartiment d’escons i de les estratègies plantejades pels partits polítics a l’hora d’incórrer a estes eleccions, la campanya ha de demostrar fins a quin punt les candidatures tenen resposta per als problemes quotidians de la província. L’habitatge s’ha convertit en un dels aspectes centrals de la campanya, també a casa nostra, on la falta d’oferta de lloguer, la disponibilitat de pisos i els preus disparats de l’obra nova està dificultant l’emancipació dels joves i l’arribada de treballadors i noves famílies. Una paradoxa especialment visible en un territori que vol combatre la despoblació, on el concepte d’Espanya Buidada s’ha convertit en eslògan recurrent. Però sobrevolant el repte del despoblament, apareixen nous debats. La sanitat rural, una escola pública i de qualitat, les limitacions del transport públic, les comunicacions i l’estat de les carreteres, la cobertura digital, les oportunitats laborals o les ajudes per a l’assentament del teixit empresarial al món rural, són altres dels temes que orbiten per esta campanya. I és que en una província summament menuda a la qual li pertoquen tres diputats i quatre senadors, cada vot sume. La passada legislatura, el PP va sumar dos diputats, mentre que el PSOE en va sumar un. L’any 2019, Teruel Existe no només va aconseguir un diputat, sinó que va ser la força més votada a la província, amb una distància ajustadíssima amb els socialistes i els populars. Veurem què succeeix el pròxim 29 de novembre. La decisió hauran de prendre els 106.251 veïns de la província que estan cridats a les urnes.

En clau comarcal, l’any 2023 el PP va ser, i amb gran diferència, la força més votada. De fet, dels 18 pobles que integren el Matarranya, els populars van guanyar a tots exceptuant Arenys de Lledó, Fórnols i Valljunquera, on el PSOE va ser primera força.

Mitjans