El Centre de Salut de Vall-de-roures valora reprendre la captació activa entre la població més jove
La comarca compta amb el 70% de la població major de 12 anys vacunada contra la covid-19. Sanitat ha detectat una baixada en el ritme de citació entre els grups de gent de menor edat
La taxa de vacunació a hores d’ara al Matarranya supera el 70% de la població major de 12 anys. Tot i que és una dada positiva, les estadístiques que manegen els organismes sanitaris han detectat una baixada en el ritme de vacunació. Des del Centre de Salut de Vall-de-roures també s’han vist afectats per esta tendència. El coordinador d’esta àrea sanitària, Dani Ferrer, apuntava que “hem detectat que la gent més jove té menys voluntat de vacunar-se. Estem veient que les citacions estan baixant, encara que, per ara, totes les vacunes que ens estan arribant s’estan posant”. Davant d’esta baixada, des del centre no descarten tornar a fer una captació activa. “Possiblement en les pròximes setmanes ens tocarà tornar al sistema de cridar persona per persona perquè s’animen a vacunar-se”, vaticina Ferrer.
Els beneficis de les taxes altes de vacunació estan quedant demostrats. Tal com explica en coordinador “si estàs vacunat tens menys probabilitats d’infectar-i si t’infectes les probabilitats que vaja bé i es passe la malaltia a casa són més altes. Per això animem als quals no es van vacunar al seu moment que ho facen”.
Brot a Ráfales
Durant el mes d’agost, el Matarranya ha estat una de les comarques amb una incidència per covid-19 més altes de la comunitat autònoma i la més alta de tota la província de Terol, amb 12 casos per 1000 habitants. Es tracta de la taxa d’incidència més alta que ha viscut el territori en tota la pandèmia. En l’àrea de salut de Vall-de-roures es van detectar durant el mes d’agost un total de 98 casos positius.
El brot més preocupant va tenir lloc a la localitat de Ràfels, durant les anomenades ‘no-festes’. En un matí es van detectar 17 positius, en un dispositiu especial que van instal·lar en la mateixa localitat. Ferrer explica com es va desenvolupar el control del brot: “normalment les PCR les centralitzem al centre de Vall-de-roures, però com eren principalment gent menor de 18, que no conduïen, vam fer les proves allà. Vam desplegar un gran dispositiu, perquè era la prioritat i ens interessava tenir ràpidament el brot controlat perquè no s’estengués”.
Arran d’este brot des del Centre de Salut es van reunir amb tots els ajuntaments per valorar la situació i iniciar una campanya de conscienciació. Segons explica Ferrer, van difondre “bandos per conscienciar la gent perquè anés amb compte”. I tot i que la incidència ha baixat en els últims dies, des del Centre de Salut seguixen sent previnguts. “Hem de seguir molt alerta perquè encara hi ha pobles que han de celebrar les ‘no-festes’. Estem en contacte amb la Guàrdia Civil i els ajuntaments i sabem que hi ha grups de gent que es reunixen i per això hem mantingut un degoteig de positius durant tot el mes”.
Sobrecàrrega de treball
La detecció, control i seguiment dels casos positius per covid-19 suposa un sobreesforç al sistema sanitari. Al Matarranya, brots com el que es van viure a Ráfales trastoquen notablement l’organització del sistema d’atenció primària que es presta als pobles. “Estem les persones que estem, i si hi ha més feina per covid no arribem a altres coses. Tenim els recursos limitats, i a més coincidint en la temporada d’estiu”, es lamentava Ferrer.
A les vacances dels sanitaris se li ha sumat l’augment de població a causa del turisme i de les segones residències, i per tant de demanda assistencial. De fet, durant els caps de setmana d’agost han hagut de doblar els equips d’urgencies per la càrrega de treball. “Hem hagut de recórrer a gent que estava de vacances per cobrir estes guàrdies i garantir l’assistència”, es lamentava el coordinador. Des del Centre de Salut volen “transferir a la població l’esforç que fem per garantir l’assistència tot i la sobrecàrrega de treball, perquè la gent siga responsable i faça les coses bé, perquè els beneficiats són ells mateixos”.
MARTA JIMÉNEZ