El territori imparteix xarrades sobre ‘Cuidadors de pacients amb patologies mentals’
El Consell General de Col·legis Farmacèutics organitza conferències amb la finalitat d'informar i formar a estes persones sobre diversos aspectes relacionats amb la salut mental
Pena-roja va acollir dos xerrades sobre ‘Cuidadors de pacients amb patologies mentals’. Es tracta d’unes ponències que s’estan impartint en diferents municipis, a escala nacional, tant en ciutats com en petits municipis amb l’objectiu d’informar les persones cuidadores. La iniciativa l’ha promogut el Consell General de Col·legis Farmacèutics amb la finalitat “d’acostar informació científica i contrastada d’una forma fàcil”, explicava Amparo Barberá, farmacèutica de Pena-roja. Barberá apuntava que “els farmacèutics estem en gairebé tots els pobles i sobretot en els més petits, en els quals hi ha menys serveis, i es buscava intentar que totes estes persones estiguen ben informats”. De fet, la iniciativa és encara més necessària, en estos petits municipis, on la població està més envellida perquè a mesura que s’avança en edat augmenta el percentatge de persones amb malalties mentals.
La formació es va dividir en dos dies, “en la primera xerrada parlàvem de les malalties més comunes, de quins són els signes d’alerta, que és el que cal valorar, que és important parlar amb el metge i coses així”, afirmava Barberá. Mentre que la segona cita estava més especialitzada en la cura a les persones cuidadores a “cuidar al que cuida, perquè no es pose malalt”, aclaria la farmacèutica.
Respecte a esta segona xerrada, el missatge més important que llançava la farmacèutica és l’autocura i socialitzar, ja que adverteix que si una persona es descura pot passar de persona cuidadora a pacient. “Sigues pacient o cuidador, el primer és l’autocura, cuidar-nos a nosaltres mateixos sense esperar que ningú ens cuide. Va posar l’atenció en “l’alimentació, l’estat físic i sobretot cuidar la comunicació amb nosaltres, amb la nostra família, amb les persones en les quals hem decidit confiar”. La farmacèutica destacava la importància de “tindre una xarxa estable de contactes. Socialitzar és superimportant, no tancar-se a casa, i així, quan hi ha canvis en la conducta ja els veus tu o els qui tens al costat, i després acudir a qui faça falta per a explicar-lo”.
De fet, va recalcar el que es coneix com la síndrome del cuidador. Una malaltia que sorgeix per la “sobrecàrrega de treball que té el cuidador”, que normalment està dins de l’ambient familiar. Esta és la raó per la qual entre un 30 i un 50% de cuidadors acaben desenvolupant un problema de salut mental “per no saber gestionar el que els ve damunt”. Per tot això, en estes xerrades el que s’intenta és donar una sèrie de pautes, un decàleg de 10 normes perquè este cuidador no es convertisca en pacient.
Unes xerrades d’ajuda i prevenció molt útils, amb un important consell, “que ningú es quede a casa, que facen esport, que mengen bé, que no es tanquen perquè parlar és fonamental en la vida per a tindre el cap al lloc”, i un missatge clar ‘cuida’t a tu mateix per a poder cuidar als altres’.
Dones cuidadores
Cal destacar que en el tema de les cures “gairebé sempre són les dones, està malament, però és així”. De fet, “podríem parlar tota l’estona en femení i seria més encertat”, comentava la farmacèutica. Diferents estudis afirmen que entre el 70 i el 90% de les persones cuidadores no formals són dones. Malgrat les diferències de xifres entre els diversos estudis, continua sent evident que el paper de la dona en les cures és molt superior al de l’home. I és que, en la gran majoria dels casos, són elles les que es fan responsables de les cures de persones majors i xiquets amb discapacitat, a més de les tasques del dia a dia. Per tot això, des de la farmàcia apunta que “esta dona, que s’encarrega dels fills, la casa, el treball i de tot” ha de parar-se esment a si mateixa, i per això Barberá afirmava que “volem intentar que esta càrrega del malalt siga el més suportable possible i per això estem els professionals sanitaris i nosaltres en la farmàcia, no sols perquè s’esplaien sinó per a acompanyar, informar i intentar que els siga més lleu”.