La mala climatologia fa caure un 40% la producció de mel de l’últim any
El sector de l'apicultura s'enfronte a reptes durs, principalment el canvi climàtic, però també a les malalties, els pesticides, la vespa asiàtica i la pujada dels preus
L’any 2022 ha segut nefast per al sector apícola de la comarca, una situació extrapolable a tot el país. Segons el sindicat COAG, a Aragó han estimat una reducció d’un 30-40% a la collita respecte a un any normal pels efectes de la sequera i les pèrdues provocades per l’abellerol. La presència menor d’insectes per l’escassa floració i l’absència de tolls ha convertit les abelles mel·líferes en el principal aliment d’este moixó migratori. El clima tampoc ajude als productors, veuen com les temperatures extremes afecten negativament la producció de mel. Javier Berge, apicultor de la zona, va explicar així la situació. «Fa uns anys que el clima no acompanye, i l’any passat va ser especialment roïníssim. Les estacions cada vegada estan menys marcades i tot està descentrat. L’hivern va ser molt càlid i l’estiu llarguíssim i sense aigua, i les abelles no ixen i això supose també moltes baixes». Els apicultors perden molts recursos fent noves colònies per a recuperar les baixes, cosa que supose produir menys i invertir més. «A tot això cal sumar les malalties i els pesticides. Al final és un cúmul que fa que portem uns anys que se’ns està complicant molt tot», lamente Berge.
Un altre problema que preocupe i molt als apicultors és la vespa asiàtica. Es tracte d’un insecte molt voraç que arrase eixams sencers. Provenen del sud-est asiàtic, van entrar pel nord de la península i s’estan expandint a poc a poc. «A prop del Matarranya, a la població veïna de Prat de Comte, es va detectar un niu i aquí s’ha trobat algun exemplar», informe l’apicultor matarranyenc, que concrete que «aquí no ha afectat als colmenars, però és qüestió de temps que es instal·leu aquí». Els forestals, alertats per la presència de l’insecte, estan col·locant trampes per detectar i controlar si hi ha vespes asiàtiques al territori i estan preparats per eliminar possibles nius que puguen instal·lar-se a la comarca, com estan fent a Catalunya, on fa temps que lluiten contra este depredador.
Tot i estos contratemps, Javier Berge és optimista. «Enguany ha començat bé i les expectatives són bones. Està fent fred i ha plogut, veurem com avance l’any». Miel Berge comence la temporada, aquí, amb el romer, i després fan transhumància cap a la costa per treballar la flor del taronger i el romer tardà, i acaben l’estiu a les serres de Teruel, en alçada, on busquen el timó, saduritja i altres herbes. «Allà estan més fresques, no fa tanta calor i hi ha més floració», comente Berge. El mètode de la transhumància permet traure més producció perquè es porten les abelles on hi ha flors i estan per més temps a zones amb floració, i això fa els eixams més forts. Però la transhumància també té les seues contrapartides, tal com va apuntar Berge. “Fem molts quilòmetres i gastem molt de carburant”. És per això que reclamen més implicació de les administracions amb mesures com el gasoil subvencionat o ajudes al sector.
També demanen una mica de conscienciació i respecte a la població, ja que les abelles fan la seua funció a l’ecosistema i, de vegades, les caixes no són ben rebudes en percebre’s com un perill a causa de les picades. Tot i això, l’apicultor destaque que hi ha sectors que ja veuen la presència de les abelles com a positiva. «Ja fa uns anys que els agricultors ens demanen que hi anem, perquè la presència dels insectes els genere més producció, per exemple a la floració dels ametllers o dels fruitals. Les abelles són bones per a l’agricultura i per a la naturalesa en general», va tancar Javier Berge.
