El sector primari veu insuficients “les propostes” de Planas i manté les mobilitzacions

Este mes de febrer està sent bastant calent. I no parlem del temps, tot i que també. Si els primers incendis arribaven a finals de gener procedents de França, les mobilitzacions del camp no han parat de créixer i s’han estès per tot Europa, des de Polònia a Espanya, passant per Bèlgica, Holanda i Alemanya. I, tot i que s’estan produint alguns avenços i Brussel·les ha cedit a algunes demandes del sector agrari, com ara la retirada de la norma per a reduir l’ús de pesticides, a nivell nacional les negociacions continuen enquistades. De fet, els agricultors i sindicats agraris mantindran les mobilitzacions previstes, entre elles la que es viurà en qüestió de dies a Madrid. Concretament, el pròxim 26 de febrer, quan està prevista una gran tractorada a la capital de l’estat. Durant les últimes setmanes, tota la geografia nacional ha viscut manifestacions i talls de carretera. El Matarranya no ha estat una excepció. Va tindre un gran protagonisme a la tractorada del passat 9 de febrer, coincidint amb la visita del conseller del ram, Ángel Samper, per la nostra comarca. Dijous de la setmana passada, els tractors del Matarranya van protagonitzar una segona marxa lenta per la N-232, eixint des de Mont-roig.

Aquell mateix dijous, el ministre d’Agricultura, Luis Planas, es va reunir amb els sindicats agrícoles i va anunciar un paquet de mesures “sòlid i treballat” com a resposta a les reivindicacions del sector. Des del món agrari consideren benvingudes estes negociacions, però entenen que “hi ha marge per a millorar la proposta” del Ministeri, i per això mantenen l’agenda de mobilitzacions. A grans trets, i si ens centrem en les millores que va anunciar el ministre Planas, estan previstes set línies d’actuació. Per un costat, un reforç de l’aplicació de la llei de la cadena alimentària. Per un altre, la simplificació de la burocràcia per a l’agricultor, a la qual caldria afegir les reivindicacions lligades a les assegurances agràries, a les qüestions comercials, als preus dels carburants, així com el reforç de programes d’incorporació de jóvens a l’agricultura i la convocatòria d’un fòrum de la ramaderia extensiva. En total, 18 mesures que responen a les principals reivindicacions que ha manifestat el sector primari durant estes setmanes de protestes, i que impliquen tant a la Unió Europea (que és qui té les competències sobre la PAC i els acords comercials amb els països tercers) com al govern central i les comunitats autònomes.

Des del sindicat UAGA-COAG Aragón, el seu secretari general, José María Alcubierre, va manifestar en una entrevista concedida a matarranya.media que les accions i les protestes del sector “deriven d’una política agrària que no ha complert amb la seua funció de ser una xarxa de seguretat davant les crisis”. Alcubierre va apuntar que “la important pujada dels preus dels abonos, dels carburants, de les llavors i dels sulfats”, sumada a la guerra d’Ucraïna i a la sequera que estem vivint, “ha estat un còctel que ha esclatat a Europa, a l’estat espanyol i a l’Aragó”. Alcubierre va explicar que el motiu de les protestes que s’estan donant per tot el continent tenen “les seues similituds i les seues diferències”, recordant que “les decisions de com es fa la PAC depenen de cada estat”. D’exemple, “a Espanya apareixen els drets històrics“, quan a altres països no existeixen. Però hi ha moltes similituds. Una d’elles, és “ser moneda de canvi” dins dels tractats de lliure comerç. Des dels sindicats entenen i accepten que entren productes procedents de fora, però “haurien de complir els mateixos paràmetres que ens demanen dins d’Europa”. No sol en qüestions de qualitat, producció i sanitat, sinó també “de legislació laboral” i drets dels treballadors.

Alcubierre va considerar que “la legislació s’ha de fer amb el món rural i no en contra d’ell, i no es pot salvar eixa consciència social col·lectiva urbana contra la gent que viu en el món rural“. Des de UAGA-COAG, el seu secretari general va recordar que “hi havia un conseller d’agricultura que deia que ell era conseller d’agricultura, i no d’agricultors. Que a la seua autonomia podia haver-hi un agricultor, o mil”. I “natres pensem que això és un error garrafal. L’agricultura ha de ser amb persones, amb aquells que pugem als tractors, que movem els nostres ramats o anem a podar els nostres arbres”. De fet, José María Alcubierre va considerar que “l’explotació familiar s’ha de posar al centre de les polítiques“, i que és molt complicat que als nostres pobles “vinguen empreses a generar valor afegit”, cosa que sí estan fent els grangers i agricultors. Alcubierre va defensar una agricultura basada en l’explotació familiar, en la proximitat, el cooperativisme i el crear xarxa rural, entenent que la irrupció de fondos d’inversió que estan apareixent al món rural i que s’estan fent amb les millors terres, siguen per a plantar fruitals, ametlers, o per a posar plaques solars, està posant en perill el model agrari tal com el coneixem.

Samper i la llei agrícola
Fa uns mesos, el conseller Ángel Samper va anunciar que era partidari de derogar la llei d’agricultura familiar per la falta de consens entre el sector. La norma va ser aprovada a finals de la passada legislatura i sense el consens del sector primari i les formacions polítiques. I tot i que el president autonòmic, Jorge Azcón, era partidari de reformar-la, el màxim responsable del departament insisteix en eliminar-la. De fet, el mateix Ángel Samper, qui abans de ser conseller d’Agricultura (càrrec que ostente des de fa set mesos) va ser màxim responsable del sindicat ASAJA, ja es va pronunciar en contra de la llei. Així com UAGA es va mostrar a favor del text, altres organitzacions, com ARAGA, les Cooperatives Alimentàries d’Aragó o la pròpia ASAJA, es van pronunciar en contra de la llei. Si la llei volia protegir “un model d’agricultura familiar cap al que dirigir prioritàriament les mesures d’ajuda pública”, avalant els efectes socials i beneficiosos de l’economia familiar en l’agricultura, els que qüestionaven la norma entenien que “la definició d’agricultura familiar està ancorada al passat” i està allunyada de la realitat de “les explotacions agropecuàries familiars aragoneses que tenen una clara vocació empresarial”.

RUBÉN LOMBARTE