La falta d’eixida comercial de la llana, un nou maldecap per als pastors

La llana s’ha convertit en un autèntic maldecap per als pastors. Si durant els segles XV i XVI va ser la font de riquesa de destacades famílies del Matarranya, ara pràcticament no té cap valor. Si fa 500 anys se’l definia com l’or blanc, actualment se l’ha catalogat de subproducte animal. Ningú compre la llana, i des que la Xina va tancar fronteres no pare d’acumular-se a les portes de les explotacions agrícoles. S’està parlant de donar-li vida a través de la construcció, la cosmètica, l’automoció i inclús l’aeronàutica. Però el temps avance, s’estan esquilant les ovelles una altra vegada i l’acumulació de llana no pare de créixer. Precisament, el dilluns 6 de maig, la Casa de Cultura de Vall-de-roures, en el marc de la seua Fira de Maig, va celebrar unes jornades al voltant de la revalorització de la llana. Administració pública, pastors i investigadors es van trobar en unes sessions que es va parlar, i molt, sobre iniciatives i experiències que puguen donar una segona vida a una matèria primera que, ara mateix, té una complicada eixida comercial.

Des del Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària, Blanca Abril va explicar que “la llana està suposant una problemàtica a nivell nacional i a nivell europeu perquè no té el valor que tenia abans”. Abril va afegir que la Xina, la principal indústria tèxtil del món, “ha deixat de comprar la nostra llana”, i això ha fet que la nostra província “acumule llana des de fa quatre anys”. El Govern d’Aragó està estudiant destruir la llana com a solució final, i a través d’este jornades s’han explicat diferents experiències innovadores que poden donar un valor afegit a la llana que s’acumule a les portes de les explotacions. Precisament, Marta Fernández, de Mas la Llum, va participar en estes jornades en qualitat d’artesana, explicant un projecte, ‘Obellas‘, que cree peces úniques de feltre a partir de la llana. Al respecte, Fernández va concretar que “és un dia excepcional de sinergies”, entenent que els agents participants “hem d’eixir d’aquí amb ganes de cooperar de forma conjunta”. L’objectiu és senzill, que no fàcil: crear valor i usos alternatius al voltant de la llana.

Fernández va dir que “com a artesanes, natres utilitzem unes quantitats limitades de llana”, de forma que fan falta solucions i projectes de gran envergadura. Des de Mas la Llum van entendre que “les solucions estan”, però “el problema és que els costos de transformació de la llana són complexos”. A més, “la societat ha fet una regressió: hem substituït la llana per elements sintètics, tant en la construcció com en teixits i complements, i ara no volem tornar als elements naturals”. Per tant, fa falta “una gran divulgació per a tornar als orígens”. Des del projecte Innovawool, també present a les jornades, Javier Badía va concretar que “tot té solució a la vida”, però “en estos moments, i amb les investigacions que s’han fet”, l’acumulació de llana “no té solució a curt termini”. Badía va afegir que caldria buscar “usos alternatius” de la llana. De fet, i dins del projecte ‘Innovawool’, “plantegem la creació de compòsits que combinen la llana, entre els diversos materials, per a poder donar-li aplicació en altres àmbits industrials com pot ser l’automoció”.

La visió del sector
Precisament, des del territori reconeixen que si bé la gestió de la llana és una problemàtica europea, no afecte ni a tots els països ni a totes les autonomies per igual. Des de l’associació de pastors del territori, Alberto Riba va parlar de races d’ovella i de cabanyes d’oví, i va recordar que “la raça merina, que la trobem a Extremadura, és la millor valorada pel sector tèxtil i té una mica de mercat”. A casa nostra tenim la raça aragonesa, que “fa una llana mig bona”, però les altres races predominants, que són la roya bilbilitana i la raça ojinegra, fan una llana que “pràcticament no val res i no val per a fer fil”. Riba va recordar que “Aragó és una de les regions espanyoles que té més ovelles. Per tant, tenim molta cabanya, però molta de la nostra llana no té valor”. Espanya és, a la vegada, el principal productor d’oví d’Europa, de forma que la gestió de la llana i la congelació de les importacions xineses no afecten als mateixos nivells que a altres països. A la planta que té Oviaragón – Grupo Pastores a Alfambra no hi cap més llana.

Des del sector veuen en la innovació i la indústria una possible solució a la gran acumulació de llana que viu l’Aragó, si bé entenien que “el processat i la transformació” no hi juguen a favor. Els pastors demanen solucions urgents al Govern d’Aragó i van recordar que estan en un buit legal des del moment que s’ha catalogat la llana com a subproducte.

RUBÉN LOMBARTE