El conseller Samper descarte ajudes directes a uns agricultors que donen per perduda la campanya del cereal
Decepció dels agents sindicals a l'eixida de la 'Mesa de la Sequera', recordant que la falta d'aigua pot tancar les portes de moltes explotacions agrícoles
Ni “ajudes directes” ni “una flexibilització valenta de la PAC”. Els sindicats del sector primari han eixit bastant decebuts de la Mesa de la Sequera celebrada este dimarts, i les solucions que s’esperaven d’Agricultura davant d’una collita del cereal que s’augure desastrosa han quedat en ‘aigua de borraines’. El conseller autonòmic Ángel Samper va convocar a la reunió als principals sindicats agraris (UAGA-COAG, UPA, ASAJA i ARAGA), així com a la Federació de Cooperatives Agroalimentàries i la Federació de Regants, i en ella va plantejar mesures com la flexibilització de la PAC i la contractació d’assegurances agràries com a ferramentes per a contrarestar la situació de sequera que està patint el camp aragonès, però va descartar les ajudes directes que li reclamava el sector. De fet, el conseller Samper va avançar que “s’estan ultimant els mapes de les zones concretes afectades”, i va fer menció a una flexibilització urgent per a cobrar la PAC, incidint alhora a una revolució més que necessària pel que fa a les assegurances agràries. El conseller Samper no va descartar, això sí, habilitar alguna ferramenta d’acompanyament.
El sector convocat a la Mesa de la Sequera anava amb esperances, sobretot si se té en consideració que el marge dret de l’Ebre viu una situació d’extrema sequera, amb unes comarques com el Baix Aragó i el Matarranya que enguany donen pràcticament per perduda la collita del cereal. De fet, les organitzacions agràries consideren vitals estes ajudes directes, demanant inclús al Govern d’Aragó una partida que contrareste la delicada situació del camp, i que al seu entendre podria suposar inclús la desaparició de moltes explotacions. A l’eixida de la reunió es van pronunciar els representats agraris. Entre ells José Manuel Roche, secretari general de UPA, que va lamentar la falta de compromís del Govern d’Aragó amb el sector agrari i va reclamar “mesures quirúrgiques” per als agricultors davant la situació de severa sequera. En un sentit similar es va prenunciar José Manuel Cebollada, el president d’ASAJA (abans de ser conseller, Samper va ser president d’este sindicat), manifestant que la situació és desesperant, així com de la necessitat de remar tots en una mateixa direcció per a salvar aquells agricultors que podrien viure una situació agònica.
Des de la UAGA-COAG, el seu secretari general, José María Alcubierre, qui la setmana passada va recórrer tot el marge dret del riu Ebre per a parlar amb el sector i conèixer ‘in situ’ els efectes de la sequera, tampoc va amagar la seua decepció. “La paraula és desencoratjant. La setmana passada vam estar calcigant el territori, com ha de ser, i vam veure com pràcticament tota la província de Terol i bona part de la província de Saragossa està en una situació desesperant”. Des de la UAGA van recopilar les preocupacions del sector i Alcubierre va explicar que “enguany, molts agricultors no recolliran res. Encara que plogués ara, està tot perdut”. A la vegada, el secretari general de l’agrupació va manifestar que “no serà el primer, sinó que bona part dels agricultors portaran dos anys consecutius de sequera”, i per a alguns inclús serà “el tercer”. Des de la UAGA, Alcubierre inclús va recordar els acords de governabilitat entre el PP i Vox per a liderar Aragó. De fet, dins dels 80 punts firmats apareix un pla de xoc immediat contra la sequera amb la previsió d’ajudes directes als afectats que, a la primera de canvi, “no es complirà”.
Alcubierre va lamentar esta falta de “empatia”, i va reconèixer que el desencadenant d’este primer assalt “ha segut bastant trist”. Des de la UAGA, el seu secretari general va dir que el conseller “ha vist la realitat de la sequera, però el que ha de veure és la realitat de les persones. Si volem un Aragó viu, un Aragó poblat, un Aragó que lluite contra la despoblació, fa falta agricultors i agricultores als nostres pobles. I ens done la sensació que això no ho veu, la conselleria”. Per a Alcubierre, el més urgent passe per aprovar “cures pal·liatives” per a tots aquells agricultors i totes aquelles agricultores que s’ho estan passant malament per la falta de pluges, però sense deixar en un racó i corregir els problemes estructurals que viu el marge dret del riu Ebre. Alcubierre va considerar que “primer salvem a tots aquells que estan patint per la sequera i necessiten una ajuda urgent”, i després ja treballarem “en la qüestió de les assegurances, és cert”, com també “en estructurar posicions de regadiu a la zona dreta de l’Ebre”. A nivell comarcal, la sequera està posant contra les cordes els sembrats, però també els ametlers.
