Crial aconsegueix cinc medalles al concurs Grenaches du Monde

Un any més Bodegas Crial ha estat reconegut a escala internacional en el concurs Grenaches du Monde. Es tracta d’un esdeveniment que reuneix als millors vins d’esta varietat de tot el món. La desena edició va tindre lloc el mes passat a París i va reunir als productors de totes les regions que elaboren vins de garnatxa, ja seguen, negres, rosats, blancs, dolços o escumosos.

En esta ocasió, els vins del territori han estat ben representats, i premiats amb cinc medalles. Concretament, el Lledoner es va emportar una medalla d’or, juntament amb el Negre Lledó Matarraña, el Celtis Australis blanc va aconseguir una doble medalla d’or, Les Roques de Benet es va fer amb una de plata, i, finalment, el Celtis Australis Negre va aconseguir també una medalla d’or. D’esta manera, joves i criances, tant negres com blancs, van aconseguir el seu reconeixement.

Des de la bodega estan molt satisfets i orgullosos amb els resultats aconseguits. Per a Carlos Albesa ha estat “un xut d’energia per seguir fent les coses com les estem fent i continuar lluitant dia a dia”. Per a Bodegas Crial, estos premis són una confirmació “dels molts bons raïms que tenim al Matarranya, amb els quals fem un molt bon vi. I demostra que estem al nivell d’altres denominacions d’origen i que podem lluitar de tu a tu”.

La garnatxa és la varietat majoritària al nostre territori. Tal com apunta Albesa, “els nostres antepassats la van començar a utilitzar, perquè en relació a qualitat, grau i quantitat, era la que millor es comportava. A més a més, és la que menys malalties de tipus fúngic agafava. I a partir d’aquí, natres hem continuat cultivant este tipus de varietat, en els seus diferents clons: la francesa, la peluda o la tintorera; adaptant-nos a les seves característiques i a la tipologia del producte final”. De fet, al Baix Aragó i a la Terra Alta són de les zones on la garnatxa es treballa més i on està més ben aclimatada. I gràcies a este tipus de premis es donar a conèixer el producte que es fa al territori i se’ls dona visibilitat. “És una manera perquè a poquet a poquet la gent s’adoni que tenim un producte de qualitat i que hi pot confiar per als seus esdeveniments, per als restaurants i les botigues”, confirma Carlos Albesa.

Una nova campanya minvada per la sequera
Com en els altres sectors de l’agricultura, en el vinícola, també estan preocupats per l’evolució que la sequera està tenint al nostre territori. I es que les darreres precipitacions poc han canviat la situació de sequera perllongada que afecta la zona. Així ho concretava Carlos Albesa, de Bodegas Crial, “hem tingut un hivern molt escàs de precipitacions, ja sigui en forma d’aigua, com de neu, i a la primavera tampoc hem tingut grans pluges. Això comportarà que les vinyes entren en la fase de primavera i estiu amb molt pocs recursos hídrics baix terra, i patiran”. Per tal de gestionar esta situació en estos moments els agricultors estan fent poda en verd en funció dels recursos hídrics amb què compten. Per exemple, Albesa explica que estan “tirant més raïm i deixant menys brocades, perquè la planta sofrisca menys”.

El que és segur és que es preveu una mala campanya pel que fa a la quantitat de vi que es podrà produir. L’any passat ja va ser un any molt sec i per a este celler matarranyenc la collita es va reduir un 30%. I la d’enguany tot apunta que no millorarà. “Partim d’un any molt sec i aquest any no podem esperar grans quantitats de raïm, perquè no acabarà tenint tots els recursos hídrics que necessita per inflar bé el gra i que es puguen fer quilos”, es lamenta Albesa. No obstant això, la sequera té un petit punt positiu i és la qualitat que atorga al vi. “La falta d’aigua comporta unes condicions més favorables per fer els vins negres amb més color i estructura, perquè la part aquosa del raïm estarà molt més concentrada”, especifica Albesa.

Però en definitiva, els agricultors tenen els ulls clavats al cel, esperant que finalment arriben les tan necessitades pluges. I és que, si la situació no es capgira, el vinyater no descarta que fins i tot alguns ceps pugen arribar a morir per falta d’aigua. “En el cas més extrem i en ceps vells de zones altes i costerudes, que són menys favorables per la planta, podria passar. Però normalment ara estan plantades en zones més fèrtils i on s’acumula millor l’aigua. A més, els ceps més jóvens tenen més capacitat de recuperar-se més prompte”, explica Albesa. Tot i això, “esperem que no s’arribe a esta situació extrema i que en uns mesos no hàgim de parlar que ha sigut un any molt desfavorable”, conclou Albesa.

MARTA JIMÉNEZ