Les Corts donen llum verd a la proposta del PSOE d’ampliar el mapa de la sequera i incorporar els llenyosos

Finalment, les ajudes a la sequera ampliaran el seu mapa d’afecció, incorporant al mateix temps els cultius llenyosos i el subministre d’aigua a les explotacions. La comissió d’Agricultura i Ramaderia celebrada ahir a Corts d’Aragó va aprovar de manera parcial la Proposició No de Llei (PNL) del grup parlamentari del PSOE que inste a l’executiu de Jorge Azcón a ampliar les ajudes directes per sequera en aquelles zones que havien quedant excloses en primera instància, com era el cas de Massalió, Arenys, Calaceit i Lledó, incorporant a la vegada ajudes als llenyosos, com també partida per a totes aquelles explotacions ramaderes d’intensiu que han hagut de comprar aigua durant els mesos més durs de la sequera. Este últim incís, que ha afectat especialment explotacions del Maestrat, Javalambre i Matarranya, es va aprovar per unanimitat de totes les formacions polítiques després que la diputada de Mirambell, Mari Carmen Soler, expliqués que ha segut un any summament dur en el què no s’ha pogut sembrar, han faltat pastures i inclús s’han hagut de transportar cubes d’aigua als animals.

Soler va defensar la necessitat d’incloure en estes ajudes tot el sector ramader, «explotacions de porcí, avícoles o de conills», perquè també han patit de forma severa la falta de precipitacions i d’aigua. Una realitat que, per un costat, ha disparat els costos de producció en la compra de pinsos, i per un altre ha suposat un gasto afegit en el transport d’aigua des d’altres poblacions. La diputada va posar, com a exemple, el seu poble. «A Mirambell, el bestiar boví tindrà una ajuda i el bestiar porcí, en canvi, no. I tots dos han hagut de transportar aigua, tots dos han vist augmentar els costos de producció per l’increment dels preus del pinso i els farratges». D’aquí que Soler va denunciar el greuge comparatiu entre veïns d’un mateix territori i especialitzats en un mateix sector. «Tos asseguro que hi ha molt de malestar i una sensació d’abandonament per part del Govern d’Aragó», va concretar Soler. La proposició del PSOE va tirar per avant, com també, i per unanimitat, l’extensió de les ajudes per sequera als llenyosos, i que en primera instància havien quedat fora, beneficiant els principals cultius de secà del nostre territori, com són els ametlers, les oliveres i la vinya.

Sobre el mapa de la sequera, Mari Carmen Soler va apuntar que el Matarranya ha segut una comarca molt castigada per la falta d’aigua, i va manifestar que el decret deixava fora poblacions que havien patit les mateixes conseqüències, demanant la seua incorporació per a la concessió d’ajudes. La diputada socialista va remarcar que els agricultors d’Arenys, Calaceit, Lledó i Massalió «han estat igual d’afectats pels efectes devastadors de la climatologia. La sequera no entén de fronteres, i és un greuge comparatiu que un agricultor de Queretes no rebo el mateix que un agricultor de Lledó». La sol·licitud d’ampliar este mapa de sequera va prosperar amb el vot en contra del PP i l’abstenció de Vox. Dins de la Proposició No de Llei que va defensar el PSOE hi havia un altre punt que no va prosperar, relacionat amb l’ampliació de la partida econòmica per beneficiari. En esta ocasió, el vot en contra de PP i Vox va impedir la seua aprovació. Soler va lamentar que el punt no tirés per avant, i va concretar que el ajudes econòmiques per a revertir la sequera que ha impulsat el Govern d’Aragó «estan a la cua de totes les comunitats autònomes».

La diputada socialista va posar com a exemple Catalunya, que ha destinat 70 milions d’euros pels efectes de la sequera; o Castella, que n’ha destinat 40. Molt per damunt dels 8,2 milions d’euros que ha aprovat Aragó. En esta ocasió, Mari Carmen Soler també va parlar del greuge comparatiu entre autonomies, de manera que «un agricultor de cereal a Aiguaiva, una de les zones més afectades per la sequera, s’endurà 40 euros per hectàrea, mentre que un agricultor de Buendía, a Conca, rebrà 100 euros per hectàrea fins als 4.000 euros». O com un agricultor d’Arenys que tingue oliveres no rebrà ni un euro de l’executiu aragonès, mentre que un agricultor d’Orta de Sant Joan, a escassos 5 quilòmetres en línia recta, a Tarragona, obtindrà 240 euros per hectàrea. O com un granger de Mirambell, a qui ni la Diputació ni el Govern d’Aragó li van dur aigua, no rebrà ni un euro per a compensar estos gastos extraordinaris, mentre que a un ramader de Vilafranca, als Ports, el seu govern li va dur aigua davant esta situació d’excepcionalitat i també ha publicat una línia d’ajudes per a este menester. D’aquí la Proposició que va defensar el grup socialista.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Mari Carmen Soler, diputada socialista a les Corts d’Aragó:

R. LOMBARTE / REDACCIÓ