Les Corts apel·len al ‘criteri de professionalitat’ perquè els agricultors puguen optar a futures ajudes

Si fa dos setmanes aconseguien aprovar parcialment una Proposició No de Llei (PNL) que farà possible ampliar el mapa d’afecció de la sequera, així com incorporar els llenyosos i el subministre d’aigua de les explotacions en un nou decret de sequera, les Corts d’Aragó van aprovar el dilluns una nova iniciativa del PSOE, i que plantege que les ajudes destinades a agricultura tinguen en consideració els criteris de professionalitat dels demandants i l’existència d’assegurança agrària. El portaveu socialista a la Comissió d’Agricultura, Marcel Iglesias, va ser l’encarregat de defensar esta iniciativa, entenent que «després de les grans deficiències en les ajudes a la sequera del govern d’Azcón, que han generat un enorme malestar entre els agricultors i els grangers perquè molts han quedat fora de les ajudes i uns altres obtindran quantitats absolutament insuficients, és necessari plantejar un model d’ajuda per a futures situacions extraordinàries», les quals prioritzen a totes aquelles persones que «viuen de l’agricultura i la ramaderia». Iglesias va recordar que les ajudes primàries havien exclòs zones que havien patit una sequera severa, deixant fora el sector dels llenyosos, sent l’olivera, la vinya i l’ametler vitals per al Matarranya i el Baix Aragó.

La iniciativa socialista, i que ha estat secundada per les Corts, diu literalment que «a les pròximes convocatòries d’ajudes directes per situacions excepcionals per a l’agricultura i la ramaderia, generades per fenòmens atmosfèrics de magnituds extraordinàries que superen la capacitat de resposta dels seguros ordinaris, siguen sequeres greus, pluges torrencials, gelades generalitzades o grans incendis, es tinguen en consideració els criteris de professionalitat i d’assegurança». Al respecte, el diputat Marcel Iglesias va indicar que «les ajudes públiques s’han de concentrar en els professionals del sector donats d’alta a la seguretat social en règim agrari, amb la finalitat de fer-les més eficaces i eficients, atès el caràcter finit dels recursos públics». Al mateix temps, va considerar que , tal com recull la moció aprovada, que les majors quanties de les ajudes «s’han de centrar en aquelles explotacions assegurades, tractant de no desincentivar l’assegurança de cultius i bestiar», apel·lant que els seguros agraris «han de seguir sent un element bàsic de resposta davant els perjudicis de fenòmens climàtics que afecten a les explotacions agrícoles». La iniciativa se sume a la PNL per a ampliar el mapa d’afecció de l’última sequera.

La UAGA no descarte mobilitzacions
Fa uns dies, i en relació al decret de sequera, també es va pronunciar l’organització agrària UAGA, que no va descartar mobilitzacions si no són escoltades les seues reclamacions. De fet, la UAGA va destacar que el decret publicat a 26 de novembre al BOA no té en consideració les seues peticions, com ara que es done prioritat a les persones que es dediquen professionalment al sector primari, l’ampliació dels pobles afectats per la sequera i la inclusió dels cultius llenyosos. L’organització ja va recalcar fa setmanes que «el pressupost destinat per l’administració autonòmica a mitigar les pèrdues patides pels agricultors i els grangers és totalment insuficient», i tot i l’augment de la partida a 8,2 milions d’euros, les pèrdues que ha patit el sector són molt superiors. De fet, la UAGA va comparar els diners que destine la DGA a sufragar les pèrdues per la sequera a les que han destinat altres autonomies, com la Generalitat de Catalunya, que ha aprovat una línia d’acció de més de 70 milions d’euros. L’organització agrària considere que amb un pressupost tan limitat, el requeriment primordial ha de ser la professionalitat dels demandants. És a dir, que tinguen prioritat aquells que depenen exclusivament de l’activitat primària.

RUBÉN LOMBARTE