El canvi climàtic, el consum i les tensions internacionals, els grans reptes del sector del vi
Aprofitant la presentació de 'A Maru de Gasconne', una nova empresa vitivinícola del territori situada al terme de Queretes, entrevistem l'expert Raúl Compés, director del CIHEAM
La presentació en societat de la firma A Maru de Gasconne, una nova empresa del Matarranya que s’ha especialitzat en vins d’autor i d’alta gama, va reunir un centenar de persones a la finca ubicada al terme municipal de Queretes, en un entorn privilegiat banyat pel riu Algars. Una inauguració que va reunir els amants del bon vi i que ha estat apadrinada per grans coneixedors d’este sector, com el president de l’associació aragonesa d’enòlegs, Isidro Moneva, així com el director del CIHEAM (Centro Internacional de Altos Estudios Agronómicos Mediterráneos), que és també vicepresident de la European Association of Wine Economists, Raúl Compés. De fet, Compés va destacar el pas decidit que ha pres ‘A Maru’, qualificant-la «d’un projecte fantàstic en una comarca fantàstica, i en mans d’un promotor, Gonzalo Iranzo, que és un visionari, una persona que estime el vi i que ha buscat el vi que ell tenia en ment». Un projecte que «és el símbol de tot este procés. El celler és molt bonic. El paisatge és extraordinari. I les vinyes i la matèria primera que hi ha aquí, a poc a poc, li permetran fer el vi que tenen en ment», gràcies també a «un equip tècnic que està capitanejat per un bon enòleg valencià i aragonès».
Durant la seua intervenció, Raúl Compés va parlar de quatre grans reptes que haurà d’afrontar el sector, com són el canvi climàtic, la caiguda del consum de vi, el binomi entre vi i salut, així com la situació geopolítica i la guerra aranzelària que no està ajudant massa els grans exportadors de vi, com ara el nostre país. De fet, Compés va recalcar que «estem en un moment de transformació. Un moment de valents, d’innovadors, d’empresaris i d’institucions que siguen capaços d’adaptar-se a les circumstàncies». I dintre d’esta transformació, l’expert va posar damunt de la taula factors com l’elaboració de vins adaptats a les noves demandes dels consumidors, vins procedents de vinyes que expressen territori, i vins que apunten a la qualitat». Compés va destacar la importància que té el vi en aquells territoris productors. De fet, va manifestar que «on hi ha cellers normalment hi ha enoturisme», que són «locomotores que generen desenvolupament local i rural, que atrauen turisme d’alta gamma i que ocupen una mà d’obra qualificada», amb treballadors que «saben d’idiomes i tenen capacitat de comunicació». En tot este procés, el paisatge, l’entorn i la sostenibilitat en són elements claus.
En relació a l’aposta que ha fet el Matarranya de crear una Denominació d’Origen, Raúl Compés va considerar que «Matarranya és una paraula bonica i que s’associe a un territori mític, històric, màgic. És una zona oculta que ha preservat els seus atractius naturals, els seus pobles històrics, una comarca per descobrir». L’expert va dir que «denominació signifique un raïm que s’ha produït aquí, en este entorn, en este microclima i este sòl». Per això, «ha de ser diferent» al vi d’altres territoris. De fet, Raúl Compés va posar damunt de la taula la paraula autenticitat i va entendre que «en el món del vi no pots ser el millor, però has de ser únic». D’aquí que en un món amb tantes firmes i tantes varietats de vi «cal buscar la identitat, la unicitat». Al llarg de la seua intervenció, Raúl Compés també va parlar de varietats autòctones, no només enteses com un retorn als orígens, sinó basada en una estratègia internacional que està buscant les varietats més adaptatives al canvi climàtic, i que serà un dels reptes més importants que haurà d’afrontar el sector primari i particularment la viticultura en les pròximes dècades. Unes varietats autòctones que són determinants en este procés adaptatiu, però també de cara a la creació d’un vi únic i exclusiu.
Raúl Compés també va parlar de geopolítica i de consum, dos grans reptes que preocupen el sector. «A la vida hi ha bones i males notícies». I una de les notícies amargues va associada al consum del vi. «En els països tradicionalment productors de vi, des de fa dècades, estem patint una caiguda en el consum». Està el cas d’Espanya, però també el de França, Itàlia, Argentina o Xile. Compés va reconèixer que «a Espanya ara mateix tenim un consum bastant baix». En funció de la font consultada, el consum per persona a l’any «és d’entre 20 a 25 litros». I això, «sent un país productor i consumidor, que tinguem països fora de l’òrbita mediterrània que consumeixen vi per damunt de natres, no té massa sentit». L’expert va reconèixer que han canviat els hàbits de consum i la manera de concebre el vi. Ara bé. «És cert també que el sector del vi ha de comunicar millor de cara al públic jove, aportant les virtuts del vi, la funció econòmica, social i ambiental que té, així com fer un tipus de vi que connecte amb ells». A través de la tenda virtual que té ‘A Maru’, podem adquirir les quatre varietats de vi que tenen en format de 6 unitats, amb els negres A Maru i Gran A Maru, el rosat Pousolé i el vi blanc Muthum.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Raúl Compés, vicepresident de la European Association of Wine Economists i director del CIHEAM, que és el Centro Internacional de Altos Estudios Agronómicos Mediterráneos:
